Xiuxiueig de brisa fina.

Un relat de: Melangia

Un xiuxiueig de brisa fina
va fer despertar la meva oïda.

Paraules dolces i tendres
ressonaven en la meva orella.

Paraules que desfermaven
la meva tendresa.

Paraules que estrebaven
tímidament els sentits.

Paraules que obrien
el cor i l'ànima.

Sonaven a música celestial,
sonaven a música sideral.

Una alenada de frescor i
d'esperança va recórrer cos i ànima.

I una il·lusió naixent
reviu el cor fermament.

Comentaris

  • de xiu xiu[Ofensiu]
    Gica Casamare | 26-10-2005 | Valoració: 10

    La subtilesa el xiuxiueig, que a poc a poc se'ns fica per dins fins arribar on no ho hauria de fer...
    Cada vers és una esgarrifança que travesa al xiuxiuejat... brrrrrrr!
    "Xiuxiueig de brisa fina" quina soronitat de xiu xiu. M'encanta com sona.

l´Autor

Melangia

33 Relats

46 Comentaris

33679 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com