Cercador
aquella cosa anomenada nostàlgia
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Un remolí
lent
però imparable
que sembra
el seu epicentre
en tu.
Una ràfega
de records
que empeny
les fulles
esmorteïdes
a dansar
al teu voltant.
*
Nostàlgia és buscar entre els acords de les cançons compartides aquell sentit ocult i subjectiu; que acaricia el sentiment i el conmou, que invadeix fronteres de guerres fredes, que esgarrapa les hores només per tornar als temps alegres que vam viure.
És també invocar l'olor de la teva pell sobre la meva, mentre un caramull de papallones negres jauen quietes al peu del meu llit (esperen el murmuri de la teva veu per arrencar el vol i convertir-se en ocells eterns).
*
Nostàlgia,
aquella cosa
anomenada nostàlgia
Recórrer
amb els dits
de la memòria
els contorns
dels moments
que hem passat junts,
per fer-los
una vegada més meus
-tandebò d'ambdós.
Comentaris
-
*Noia Lluna* | 08-10-2005 | Valoració: 9
Aquest poema ha estat com una màquina del temps, capaç de transportar-me, al estat nostàlgic d'uns temps que no oblide, a sentir melodies llunyanes i una banda sonora a contracompàs d'un vell rellotge sota el pit...
=)
-
La nostàlgia convertida en poesia.[Ofensiu]Melangia | 08-10-2005
Felicitats per com has expressat aquest sentiment de nostàlgia; el tornar a reviure aquells records, on els sentiments estaven a flor de pell i que es troben gravats al cor.
-
La nostàlgia no és bona...[Ofensiu]brideshead | 04-10-2005
però llegir-ne descripcions com la que tu en fas, és meravellós...
Pot sentir-se nostàlgia sobre moltes coses i moltes persones. I entre d'altres coses, la nostàlgia també pot ser això:
"...
Recórrer
amb els dits
de la memòria
els contorns
dels moments
que hem passat junts,
per fer-los
una vegada més meus
"
Felicitats per aquest poema, quetzcoatl. De debò que m'han semblat unes paraules fantàsticament ben posades, pen pensades, ben escrites..... i el resultat, aquest poema preciós!
He llegit pel fòrum que te'n vas a Nicaragua un dies... que et vagi molt i molt bé, espero que podràs seguir en contacte amb nosaltres.
Un petó ben fort! -
per cert...[Ofensiu]xaropdetu | 04-10-2005
mai m'enrecordo de dir-te que m'agrada molt la teva biografia!! xD de debó, que està molt ben feta...
una forta abraçada
xarop -
ohh quina nostàlgia!![Ofensiu]xaropdetu | 04-10-2005 | Valoració: 8
feia moltissim que no et llegia, bé, ni a tu ni a ningú de per aqui (ja ho he dit a la majoria de comentaris que estic escrivin avui)jeje, i tu no pots faltar a la meva ronda estimada mima, que ets moooolt bona tiaaa i de veritat que moltes gràcies per ajudar-me sempre que has pogut, n'estic molt agraida( o com s'escrigui, a aquestes hores no hi toco gaire). Ara és una pena que no puguem parlar tant sobint ja que els horaris no quincideixen(tampoc recordo com s'escriu), pero sempre podem estar en contacte per mail eh :P jeje, doncs molts ptons! i fins smpre wapixima!
per cert, que no he dit res del poema, molt bo, ja saps que'n penso dels teus escrits, m'agraden les paraules que utilitzes, ja m'agradaria tenir tant domini com tu del vocabulari... ;-)
xaropdetu( feia temps que no escrivia el nom sencer xD) aixx... com estic... -
...[Ofensiu]AtzaVaRa | 01-10-2005
és preciós....m'has deixat ben pensativa...
Una abraçada plena de nostàlgia,
AtzaVaRa -
la nostàlgia...[Ofensiu]ROSASP | 28-09-2005
Un aleteig de papallones dins del cor, un sospir que vessa borbolls d'enyor...
Instants que deixen emprentes difícils d'esborrar, imatges evocades per l'instint de retornar les sensacions que un dia van estar copsades amb els cinc sentits.
Petons, carícies, paraules...
emmagatzemades en la cova de la memòria, que es van escolant com degotalls d'ànima.
Uff, ara no puc parar de sospirar...
Petonets i abraçades!
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161357 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com