Cercador
Fora d'òrbita
Un relat de: ROSASP- Compartir:
De vegades, moltes vegades, tinc la sensació de que tot penja d'un fil.
La terra, la lluna, la vida, la mort, el propi equilibri de totes les coses.
Tantes forces compassades en un continu moviment que mai s'atura.
Un cicle vital, una saviesa innata que sembla tornar a renéixer constantment, una fluctuació enigmàtica i imprevisible sense començament ni fi.
Intento reflectir-me en aquell punt exacte que belluga l'univers, sense aconseguir fer convergir el cap, el cos i l'ànima en un raig de llum que m'alliberi de la incertesa.
I és que en un racó perdut dins meu, habita aquella humida tristor que s'enganxa com la molsa. Una temença abstracta i difícil de concretar que sempre està en estat latent, un vell instint de controlar i buscar respostes que roman mig endormiscat amb els ulls closos i les ungles esmolades.
Un indret abstracte ple de senyals d'alarma, un filat de connexions entrelligades en forma de teranyina, una enorme cèl·lula mutant que no es pot exterminar. Forma part de la meva naturalesa humana, de l'instint de supervivència i d'una llarga cadena de repeticions xuclades pel subconscient.
Em bombardegen tants pensaments sense treva, que l'esguard ferm i calmós de l'enteniment està a punt d'eclipsar-se.
Però un cop més, la caiguda pausada d'una fulla, el moviment el·líptic d'una llavor que giravolta al voltant del seu propi cos en un intent de cercar un ventre per engendrar, em deixen tocar breument la seva harmoniosa dansa.
En elles i en moltes menudeses més, puc respirar els silencis dels sons i les ombres de les llums, que m'acaronen amb el tacte misteriós i distint de les seves dues mans.
Les línies invisibles de la gravitació tornen el meu jo caòtic fins al dibuix fictici de la seva òrbita.
No sé ben bé perquè, però tinc la sensació gairebé palpable de que tot penja d'un fil, d'un fil únic que uneix totes les coses.
Sóc molts instants estel fugaç, asteroide en flames fora de trajectòria, però també sóc nit serena que duc l'obscuritat escrita a les parpelles i la lluïssor de la lluna molt endins de la mirada.
Una força que encara no he desxifrat, m'agafa amb fermesa i decisió abans de que em desfaci amb el frec devastador de la impotència.
Dins i fora de l'òrbita vaig perdent lentament a base de moltes voltes, l'esgarrifosa por a desintegrar-me...
Comentaris
-
sense por de perdre el lligam, del fil,[Ofensiu]Avet_blau | 03-02-2008 | Valoració: 10
malgrat que es cert que la vida penja d'un fil,
que es invisible, però resistent,
i que hi ha forçes desconegudes,
que ens mouen capritxosament,
i ens fan ballar al so dels sentiments.
Cal arriscar-se i caminar valents,
sense por de perdre el lligam, del fil,
amb esforç e il.lusio el podem estirar,
... fins l' infinit.
Avet -
un fil però molt gruixut[Ofensiu]Joan G. Pons | 03-02-2008
Aquest relat és per mi una passejada per la vida i per les ganes de viure. Tinc una ma agafada a un fill, ben cert, i el noto gruixut, fort i potent.
-
La realitat.[Ofensiu]Melangia | 30-10-2005
Un poema que expressa el que és la vida i la nostra existència. Ho expressis molt bé des del principi fins al final. Tant cert com que "tot penja d'un fil".
Felicitats pel teu poema. -
visca lleida!!![Ofensiu]cassigall blau | 24-09-2005 | Valoració: 7
un relat molt molt bonic.
ens apuja el llisto a tots els lleidatans
una abraçada -
fora d'òrbita i nit serena[Ofensiu]quetzcoatl | 20-09-2005 | Valoració: 10
No sé si algú havia expressat mai amb tanta claredat el que sento, aquest vertigen a mig camí entre la bellesa i el buit. Un fil que ens manté units a tot en una espiritualitat feble que s'ha de cultivar, i que a voltes ens estira una mica cap a l'abisme perquè no oblidem que tot plegat és efímer. Un fil que no sé on comença ni on acaba; un fil que segurament és un espiral. La bellesa, Rosa, la Bellesa. Aquesta dansa enigmàtica que reneix des d'endins.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Una abraçada molt gran...
m -
Crec,[Ofensiu]Lavínia | 19-09-2005 | Valoració: 10
Rosasp, que tots alguna vegada o altra hem tingut aquesta sensació que tot penja d'un fil i és que som fràgils i el món sembla que també ho és i més quan estem una mica deprimits per qualsevol circumstància que ens sobrepassa. Per això aquesta immensa por a desintregar-se prové de la indefensió, de la impotència.
El que t'he de dir és que tens una facilitat molt gran en plantejar temes transcedents que expresses amb habilitat i destresa i, a més, estructures amb intel·ligència, perquè relats com el que et comento agafen el clímax en el moment precís una força per a tu indesxifrable t'agafa amb fermesa i evita el caure en el desànim.
Un xic d'esperança, doncs, que duus a dins i palesa un vitalisme a prova de tots els mals moments.
Un petonàs
Lavínia -
reflexió[Ofensiu]edgar naúj | 12-09-2005 | Valoració: 10
Quina reflexió tant maca, estimada ROSASP.També tinc la sensació d'estar penjant d'un fil, de vegades dessitjo que es trenqui, per començar de zero, però deu de ser que fins que no arribem allà on tenim dessignat, hem d'estar aquí. Som marionetes de l'univers? Ens deixen lliures per escollir els camins? No ho se, Rosasp, però quantes més preguntes, menys respostes. No obstant, la fita que persegueixo es diu pau. T'envio una afectuosa abraçada. Et confesso un secret? També soc de la teva terra i hem nascut el mateix mes... És casual que tinguem la sensibilitat de la poesia a la sang?...
-
Les teves inquietuds[Ofensiu]brumari | 08-09-2005
són el peatge -meravellós peatge- d'una ànima sensible.
Però és aquesta mateixa sensibilitat la que et permet valorar la caiguda pausada d'una fulla o el moviment el·líptic d'una llavor que giravolta cercant un ventre on engendrar, la que t'omple els ulls de llunes i estels.
I al final, torna l'equilibri, l'estabilitat d'aquest món fantàstic que, evidentment, penja d'un fil.
Una abraçada
-
La vida és previsible[Ofensiu]Jofre | 08-09-2005 | Valoració: 10
Rosa,
En el teu text trobem constants reflexions personals amb un fons de saviesa fonamentat en la certesa i la incerta sobre la qual gravita tot allò més biològic, físic i universal.
Formes part d'aquesta harmoniosa melodia: el fet de pensar-hi ja et llevarà qualsevol temença.
Condueixes el lector cap allà on desitges i finalment li dius que convé seguir bategant.
El secret dels teus relats és que sempre ens omples d'esperança (i això no és un enigma).
Una abraçada Rosa,
PS. La vida és un descuit en la incertesa, per tant els qui en gaudim som un senzill instant de certesa: una aparent excepció que lluita per mantenir l'harmonia.
-
instants | 08-09-2005 | Valoració: 9
molt guapo, sincer, real, colpidor, desasosec necessàri d'inmunitats perverses i circulars.
Felicitats Rosasp!!!
Fins un altre.
Pau -
Un fil inextingible...[Ofensiu]Maragda | 07-09-2005 | Valoració: 10
I a aquest fil, estimada Rosa, jo l'anomeno el Creador: l'Energia que ha ha creat totes les coses i que es troba en cadascuna d'elles i en tota la seva extensió.
D'aquest relat en servaré, especialment, la teva darrera frase per què conclueixes amb paraules una idea que jo comparteixo vívament i que de fet és la que em manté aferrada en aquest món.
Formem, ens agradi o no, part d'una unitat, d'un tot. I resulta que a mi això em dóna fe i esperança i em complau fora mesura.
No ens desintegrem no, la nostra existencia es perllonga enllà dels temps. No hi ha passat, ni present, ni futur: Tot és un fil inextingible de vida i moviment...
Molts petotns Rosa! -
Dubtes i certeses[Ofensiu]foster | 07-09-2005
comparteixen l'espai més íntim del nostre jo. Les teves paraules així ho certifiquen, com també que la maduresa ens dóna una certa perspectiva des de la qual el gran misteri de la Vida és mes assumible. Moltes gràcies pel teu comentari. Crec que ets la persona que més m'ha comentat, i t'ho agraeixo perquè sempre es tracta de afegits interessants que complementen la raó de ser dels relats: la comunicació entre les ànimes sensibles d'aquest món, aquestes que com nosaltres, temem que un dia es pugui trencar el fil...
foster
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644541 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")