cel de plom

Un relat de: fill de les ombres

Dins del meu cap, silencis
em parlen de tu,
Pensaments buits de somnis,
records del futur.

Dins del meu cor, absències,
omplen el teu buit.
Sentiments morts, palpables,
calor de marbre...

I si el cel és blau, per què?
el meu és de plom i pesa tant...
el meu és de plom i pesa tant...
el meu és de plom i pesa tant...
sense tu, pesa tant,
sense tu, al meu costat...

Et parlo i no em sents,
et miro i no em veus,
t'abraço i no hi ets,
et somio arreu.

I si el cel és blau, per què?
el meu és de plom i pesa tant...
el meu és de plom i pesa tant...
el meu és de plom i pesa tant...

El món del revés reclama
que vinguis aviat, no tardis.
El rellotge aturat espera
comptar el nostre temps.

I si el cel fos gris, per tu...
el pintaria blau ben radiant...
el pintaria blau ben radiant...
el pintaria blau ben radiant...
per tu, i amb tu,
perquè el somni pogués ser real...
el pintaria blau ben radiant (per tu)
el pintaria blau ben radiant (amb tu)
el pintaria blau ben radiant...

Et parlo i no em sents,
et miro i no em veus,
t'abraço i no hi ets...

Fins quan seràs somnis?

Comentaris

  • Igualment brillant.[Ofensiu]
    Melangia | 31-10-2005

    Entenc molt bé aquesta sensació de buit que està per omplir. L'has reflectida molt bé en aquest poema.
    Felicitats.

  • Hamburg[Ofensiu]
    sinda | 20-10-2005 | Valoració: 10

    L'altre dia vaig escoltar-la després de paralr una bona estona per telèfons.
    Tenia un mal dia, una dia gris.
    No et puc dir que m'animés, sinó tot el contrari. Però em va agradar escoltar-la o potser, escoltar-te.
    Suposo que per a mi aquesta cançó sempre formarà part d'un viatge a Hamburg.

    una abraçada molt forta

  • AnNna | 13-04-2005 | Valoració: 10

    que bonic... aquesta enyorança quan la persona que volem que estigui amb nosaltres no hi és... es fa tant dur sentir-se sol... quan sents que el món se't menja... quan et sents petit petit... com si no hi fossis... com si res et tingués en compte... quan ets inútil... quan penses que estaria millor no ser-hi... quan veus que la teva vida és una puta merda perquè no tens ningú al costat... només la soletat que t'abraça amb força i que cada dia t'ofega més... fins que un dia acabarà matant-te...
    uff...
    ho sento... no volia enrollar-me... però és que m¡ha sortit de dins... maleïda soletat... saps alguna fórmula per foragitar-la?
    aiix...
    m'agrada com escrius!
    et tindré en compte! vaig a veure si escric alguna coseta i em poso a estudiar!
    sempre endavant....

    AnNna

  • arribarà un moment en què aquests somnis formaran part de la realitat...[Ofensiu]
    Somnikat7 | 02-03-2005 | Valoració: 10

    M'encantes! m'encanta la teva poesia, m'encanta la teva partitura cada vegada més unida als meus desijos i realitats, m'encanta perquè ara sé que és real o que ho serà per tu, m'encanta perquè en llegir-te confio en que aviat ho viuras; sentiments preuats però que seran trobats, m'encanta com detalles cada mot del teu poema que és un esclat de la vida, m'encanta que no deixis d'escriure, m'encanta que no deixis mai de somniar, m'encanta perqué sé que no només seran somnis, m'encanta i és per això que sóc incomparable a tu....
    Continua escrivint, sobretot no deixis de somniar perquè tot pot ser possible si realment hi creus....
    Força a l'amor!!!Lluita pels que desitjes...

    Nina

  • somnis d'abscencia[Ofensiu]
    somnisdeboira | 19-01-2005 | Valoració: 10

    Estas segur que quan parles no et sento? potser es que admiro les teves paraules i prefereixo fer veure que no et sento perque em parlis.
    Estas segur que no et veig? a vegades prefereixo fer-me la cega per contemplar-te.
    Estas segur que no hi soc quan m'abraces? molts cops necessito encongir-me per notar que m'abraces fort, encara que et sembli que no hi soc.
    Deixa caure el plom que t'és carregós!! I pinta el cel no de color blau, sino de tots colors! Omple el cel d'arcs de sant marti! si vols t'hi ajudare!
    Aquestes paraules te les he escrit per la amistat que ens uneix! pero espero que algun dia les puguis sentir per tu mateix o perquè te els digui aquella persona que realment estimes!
    T'animo a continuar escrivint! Et conec prou be, i se que aquests versos son l'inici d'un llarg cami com autor! 1 petonas!! i et responc a la pregunta: si, caminare amb tu, l'amistat que m'has donat em fa dificil caminar lluny de tu!

  • I ara... a LlUiTa!!![Ofensiu]
    ULLERES | 19-01-2005

    Mai em cansaré d'escoltar aquesta cançó... Cel de Plom...

    Doncs això, si aquest cel és fosc i fred... PROU EXCUSES!!! És un cel que ens espera a nosaltres per canviar-lo, ens ho diu, ens ho demana.
    Si el món és el trist, és pq. hi ha somriure alegres...

    I si aquest camí el podem a prop de les persones... Sabrem que no estem sols.
    I si, en canvi, el fem sols... doncs encara amb més raó, tenim un motiu per lluitar, un motiu més per canviar el color del Cel.

    No deixis de composar mai!
    Gràcies per poder aprendre tant de tu.
    Cuida't.

    ULLERES.

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de fill de les ombres

fill de les ombres

63 Relats

249 Comentaris

87681 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
www.enrenou.com

maquinista d'un tren que volta el món sense vies, que busca la sortida del túnel de la realitat tot cercant en la utopia, la força per tirar endavant.



el camí és llarg... vols caminar amb mi?




per contactar amb nosaltres: aloisioxispin@hotmail.com
www.enrenou.com