La Secta

Un relat de: Melangia

En tota secta, hi ha un líder espiritual. Aquest líder espiritual, davant tots els seus adeptes, té la veritat absoluta de les coses. No hi ha cabuda, doncs, per la reprovació o qüestionament de les seves decisions. El líder és inqüestionable.

Però aquesta sacralitat del líder s'esdevé de la seva capacitat de convèncer i arrossegar les masses. Cada adepte nou és un individu més que s'incorpora a la secta i a la seva estructura i, precisament per això, cal observar i controlar el seu comportament i el suport incondicional vers el líder espiritual.
Al costat del líder, però, apareixen els adeptes de la secta que tenen una confiança més estreta amb aquest. Són aquells qui elogien i veneren el líder espiritual, tant se val si aquest té o no raó o, si, en ocasions, les seves decisions són justes o no.
Per sota, hi ha la resta d'adeptes de la secta; n'hi ha que la ingenuïtat els porta a no qüestionar mai al líder. N'hi ha que no demostren la oposició en certs moments al líder, encara que estiguin actuant d'una manera hipòcrita; aquests són els que volen acostar-se al líder, els que tenen aspiracions algun dia arribar a ser líders de la secta. N'hi ha, però , que encara arriben més lluny. N'hi ha que per aconseguir el seu objectiu, justifiquen qualsevol mitjà. Per ells, la fi justifica el mitjà. Per ells val tot: la mentida, la conspiració, l'engany...
Però dins la secta, hi ha adeptes, que més enllà del líder espiritual, creuen fermament i tenen fe en l'objectiu pel qual ha estat creada la secta. Aquests són els adeptes fidels a la secta, perquè al marge de qui l'encapçali, hi donen suport per tot el que representa i vol aconseguir.
El líder concep el funcionament de la secta com un tot harmoniós, del qual ell n'és el cap visible i inqüestionable. No es pot qüestionar el líder i no es poden cometre errors. Quan hi ha un adepte que es desvia de la direcció que ha endegat el líder, aquest és advertit. I en tant que és advertit, ja no es pot equivocar. Si s'equivoca, l'error es paga molt car. És com qui cau al buit d'un precipici i té la sort de poder-ne sortir viu, però la desgràcia de portar sempre el rastre de la caiguda. La supervivència el fa més fort i valent, però l'error d'haver caigut al buit es converteix en un símbol de traïció per part del líder.
És llavors quan l'adepte ha d'admetre que s'ha equivocat i ha d'elogiar el líder. Aquest és un procés humiliant perquè fa sentir l'adepte com un individu que ha traït la secta, sense que això sigui veritat. El líder, però, espera amb una rialla burlesca aqueta moment de satisfacció perquè sembla ser que no s'equivoca ni s'ha equivocat mai. I quan aquest moment ha arribat el líder menja les vísceres espirituals de l'adepte i emet altre cop, enmig d'una orgia complaent, mirades de burla, menypreu i d'indiferència.
És així, com l'errror comès per l'adepte és convertit en una traïció.

Hi ha una diferència molt gran entre l'adepte i el líder de la secta. El líder de la secta mai s'equivoca i la paraula error no existeix. És més l'error, sovint, és transformat en conspiració i traïció al líder. I és aquí, quan el líder i els seus afins, s'equivoquen perquè l'adepte no pretenia més que servir i contribuir als fins de la secta. Però el líder també és conscient d'això. En el fons, pel líder i els seus afins, cal que hi hagi adeptes que cometin errors. Cal trobar arguments per eliminar tot aquell adepte que, en el futur, li pugui fer ombra al líder espiritual.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Melangia

33 Relats

46 Comentaris

33671 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com