El vent

Un relat de: Melangia

Tornes com el vent,
un i altre cop,
entrant pels ulls,
ocupant el meu cor,
penetrant les meves entranyes.

Tornes com el vent,
carícia absorbent,
del teu mirar,
que anestesia,
els sentits,
per no trobar-hi raó.

Tornes com el vent,
per provocar la fam,
d'acariciar-te,
de besar-te,
de xuclar-te,
de mossegar-te,
de menjar-te,
sense raó.

Però, tu que ets el vent,
només em vols provocar o,
vols que, jo, la tramuntana,
també et prengui el seny?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Melangia

33 Relats

46 Comentaris

34524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com