Paraula

Un relat de: Melangia

Si em veus passar,
pots limitar-te a ignorar,
la meva presència,
com si d'una absència,
fos la meva ombra,
en la penombra,
al caminar.

Si alguna vegada,
et mantinc la mirada,
pots fingir no veure'm,
pots fingir confondre'm,
en la multitud,
de la solitud,
del temps perdut.

Si et dic una sola paraula,
pots deixar que es perdi en el vent,
així com el fum a l'albada,
es confon amb la boira naixent,
així com és tan efímera,
l'aigua entre les mans caient.

Si algú et pregunta per mi,
pots dir que no em coneixies,
que de mi no sabies,
que desconeixies el meu camí,
que preferies no coincidir amb mi,
en els atzars del destí.

Però,
Si jo et veig passar,
si em creuo amb el teu mirar,
si em dius una sola paraula,
si algú em pregunta per tu,
no penso esborrar,
el teu rastre al passar,
no penso evitar,
el teu mirar,
no et penso contestar,
amb indiferència,
no penso ignorar,
que de tu,
res no sabia.

Perquè, la meva paraula,
és el dictat del cor que em guia,
en el llarg i efímer camí de la vida,
paraula d'amistat tant viva com esberlada;
paraula que, per tu, poso les mans al foc.
Paraula.







Comentaris

  • realment formidable[Ofensiu]
    Sabri | 30-12-2006

    la veritat és que has colpit a la perfecció el que sento en aquests moments... m'ha encantat!!! enhorabona!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Melangia

33 Relats

46 Comentaris

33381 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com