Segrestats

Un relat de: Melangia

Com cada nit, en Ramon tornava a casa tot fent el mateix recorregut. En Ramon fumava molt i, tenia la costum abans d'arribar a casa seva fer una parada al camí per anar a comprar tabac en un bar dels afores de la ciutat. Aquella nit, com cada nit, en Ramon aparca el cotxe davant el Bar i entra un moment a comprar tabac.
Mentre en Ramon era dins el Bar, una silueta s'introdueix dins el cotxe als seients del darrera, sense que aquest se'n pugui donar compte.
Al cap d'uns instants, en Ramon surt del Bar i es dirigeix cap al cotxe; no abans sense fumar una cigarreta. Llavors introdueix la clau del cotxe a la serradura de la porta i es dóna compte que la porta estava oberta; en Ramon era molt despistat i sovint es deixava la porta oberta del cotxe. No li dóna, però, més importància. Entra al cotxe, encén la ràdio i engega el cotxe.
No portava ni dos minuts conduint i, en Ramon percep un soroll estrany que prové dels seients del darrera del cotxe. Llavors, baixa la ràdio, però no escolta res. Arriba a la conclusió que el soroll que ha escoltat ha estat imaginació seva. Però no era imaginació seva. Als seients del darrera del cotxe s'hi amagava la René sota un estilitzat tratjo negre que li estilitzava la silueta i encaputxada amb una mitja negra. Es mantenia gairebé immòbil, sense bellugar-se i amb un lleu respirar. La René sabia que havia d'actuar amb molta prudència perquè en Ramon tenia una gran subtilesa; qualsevol gest podia delatar la seva presència i podia fer fracassar el seu pla.
Al cap d'uns minuts, la René percep que el cotxe es para i és quan pensa que és el moment d'actuar. És llavors quan la René s'aixeca dels seients i introdueix una caputxa al cap d'en Ramon. En Ramon es sobresalta; no s'esperava aquesta situació. La René l'apunta amb un objecte i amb una veu distorsionada li adverteix que no pot desobeir les seves ordres perquè, del contrari, farà servir l'arma amb la qual l'apunta. En Ramon, sembla reconèixer aquella veu femenina però sense dir cap paraula l'obeeix. Tal i com la René li ha ordenat li lliura les claus del cotxe, després l'emmanilla i el lliga al seient del cotxe. Després la René, es treu la caputxa, surt del cotxe i obre la porta on, estava assegut en Ramon. A continuació, deslliga en Ramon del seient del cotxe i li ordena sortir del mateix.
Després entren en el domicili d'en Ramon. La René fa asseure en Ramon en una cadira de la sala d'estar i el torna a lligar, ara, a la cadira. Novament, en Ramon té la sensació que la segrestadora no és una estranya per a ell.
En Ramon coneixia la René, però encara no sabia del que ella era capaç de fer.
Per un moment, la René s'ha quedat immòbil observant en Ramon, però mira el rellotge i es fa tard. Se n'adona que no pot perdre ni un segon més.
A continuació, comença a descordar la camisa d'en Ramon, que no oposa resistència. Després, li descorda el botó dels pantalons i els hi treu, fins que li treu la última peça de roba, les sabates i els mitjons. En Ramon està nu; només porta la caputxa al cap. Qui podia tenir la gosadia i l'atreviment de fer una cosa semblant, es preguntava en Ramon? És llavors quan en Ramon arriba a la conclusió que aquella qui l'ha segrestat només podia ser la René. Després la René es descorda el tratjo, es treu les mitges, les sabates i la roba interior de color roig i nua es posa sobre la falda d'en Ramon. La René sent un plaer tant gran en sentir el contacte de la seva pell amb la d'en Ramon.... mmmmmmmmmm. En Ramon no oposa resistència i, a més sembla que vulgui tocar el cos de la René. Però no pot. En Ramon té les mans lligades. Cada cop, però en Ramon i la René estan més excitats; aquesta excitació es tradueix en deliris.
Després la René comença a besar el cos d'en Ramon i amb les dents li treu la caputxa. Es miren i es comencen a besar els llavis amb una passió desenfrenada. Llavors la René s'asseu cara a cara amb en Ramon, s'obre de cames i l'abraça apassionadament. La René, rendida, deslliga en Ramon de la cadira. En Ramon comença a acariciar els pits de la René i, és llavors quan sent com el penis d'en Ramon intenta penetrar en la seva vulva. Al cap d'un segon, en Ramon s'aixeca de la cadira amb la René. Ha arribat un punt que ja no se sap qui ha segrestat a qui. En Ramon s'emporta la René a la seva habitació. S'estiren al llit un a sobre de l'altre i s'acoblen amb una intensitat i força estranya, segrestats, l'un en el cos de l'altre.

R.

Comentaris

  • Bona idea però insuficient mètode literari.[Ofensiu]
    Cocobolo | 08-11-2006 | Valoració: 7

    M'ha encantat la teva idea i el seu desenvolupament, però des del meu humil punt de vista, has reiterat massa els noms dels personatges i la riquesa del vocabulari de la nostra llengua està a la nostra disposició per a usar-lo, tant en el seu aspecte geogràfic nord, com en el seu aspecte geogràfic sud.

l´Autor

Melangia

33 Relats

46 Comentaris

33681 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com