Per un instant.

Guiada per la teva ploma,
per un instant,
he pensat que,
jo,
sóc aquella
a qui desitges
retrobar.

Per un instant,
bohèmia i il·lusa,
m'he cregut ser
per tu,
afortunada,
dama desitjada.

Bocí de temps,
a contracorrent,
de tan bell sentiment,
que és massa bonic per ser real,
que està orfe de temps i espai.

Instant de temps,
que congelat,
m'ha portat,
el cel blau i estelat,
dels dos fars
dels teus ulls,
com un record
ancorat en el cor.

Com una evocació,
del vell desig,
de retrobar-te,
també,
altre cop.

Com un recer d'esperança,
ressonant entre els versos,
dels teus poemes immensos,
que fan suspirar la meva ànima.