Mentre dormies

Avui m'he imaginat que, de nit, entrava a la teva habitació, de puntetes, molt de puntetes i gairebé sense respirar per no despertar-te. M'he assegut al teu costat i m'he passat la nit contemplant-te, per mi sola. No hi havia ningú més; només tu i jo i, tu, dormies molt pausadament com si estiguessis absorbit per un somni profund. De sobte, m'ha passat pel cap en què devies estar somiant al veure un somriure lleuger en els teus llavis. En mi? No, en l'altra o en la que ara s'allotja en el teu cor. Llavors he volgut trencar el meu silenci i el meu cor ha embogit; t'he volgut abraçar, t'he volgut acariciar i t'he volgut besar molt suaument, molt suaument els llavis. Però, qui sóc jo per besar-te, m'he preguntat! Qui???!!!. Ningú. Sóc algú que et desitja en silenci, en l'oblit, en l'anonimat i en la llunyania de l'obligat exili. Algú que vol el teu bé, encara que no sigui al meu costat, algú que admira cada cosa que fas. Però algú, que sembla que no tingui cabuda en la teva vida. Llavors et torno a mirar i observo detingudament el teu rostre i tinc altre cop desig d'acariciar-te i de xiuxiuejar paraules que no t'he dit a l'oïda; allò que el maleït orgull m'ha frenat dir. I em maleeixo un i altre cop per la meva inútil tossuderia i el meu obstinat orgull i em pregunto de què m'ha servit i de què em serveix. Llavors et torno a mirar i encara m'agrades més; ara has canviat de postura i se't veu el torç nu de la teva pell blanca i em sorgeix el desig de mossegar-lo suaument amb el meu afilat ullal. Però no ho he fet, no vull fer-te despertar del teu somni profund i trobar-me amb la barrera dels teus desigs, en els quals no hi sóc present jo. I després, sense donar-me compte em trobo amb les mans molles de les llàgrimes que han brotat dels meus ulls; les llàgrimes que sagnen des de les entranyes, des de la profunditat del cor. I altre cop m'he quedat mirant-te com aquell somni inassolible, inabastable i inabordable. Dormit ets tant guapo i bufó!!! I humilment, em dic a mi mateixa sóc molt afortunada de poder-te observar, jo sola, i encara que sigui només aquesta nit, cada gest que fas. I lleument, sense que t'assabentis t'acaricio els llavis que tens mullats i em poso el dit a la boca per tastar la teva saliva. Però, m'ha sabut a poc; el que desitjava era tastar els teus llavis. Captiva d'aquest pensament, miro el rellotge i fa tres hores que sóc a la teva habitació; tres hores que m'han semblat tres segons, perquè no em canso de mirar-te i el temps se'm fa curt, sobretot quan veig que s'acosta l'hora de la meva partida. De sobte m'ha vingut son; molta son i sense tocar-te; sense que te n'hagis adonat me ajagut al teu costat sense deixar-te d'observar escoltant el teu respirar i el palpitar del teu cor. Ai, m'ha sonat a música celestial! I sense saber-ho m'has fet companyia fins que arribat la primera llum del dia. Les parpelles em cauen i les cames em fan figa, però arriba el moment de la meva marxa. Llavors, lentament, m'he aixecat i t'he observat per darrer cop i, poc a poc, la meva figura s'ha anat allunyant de tu, fins a traspassar la porta de l'habitació mentre seguies dormint, sense moure't, profundament...