tu i jo

... i a l'hora m'hi sento identificada. Quan et creues amb algú que ha compartit uns passos de la vida amb tu i notes que no saps què el mou la nostalgia fa acte de presència que trist però que bonic! Quan s'és jove i es veu el passsat amb un futur per endavant aprenem a viure amb aquells instants que ens fan billar els ulls.
Un petonet
-.-NaTaShA-.-

M'ha encantat. Aquest poema quedaria molt bé musicat. ( pel que veig en la fotografia en sabries, oi?)
Una de les coses que més m'ha agradat del poema, han sigut aquests dos versos que repeteixes dues vegades.
- Estimant-nos d'amagat a l'escala del teu pis
fent-nos petons en silenci sobre el teu llit -
M'ha meravellat. I l'estrofa que més m'ha impressionat ha sigut:
-Tu i jo
vam bategar al mateix temps,
no
sé qui va perdre el compàs,
però
sento que batego del revés
Jo
em sento bategar a contratemps-
Dos cors que s'estimen bateguen al mateix temps, el problema, com molt bé dónes a veure, és quan un d'aquests cors per el compàs.
Bé doncs, m'ha agradat molt llegir-te. Una abraçada i mil gràcies per llegir-me!!

laura^^

un intens record desperteu en mi, mmm, ... i colpeja a la meva ànima de manera rítmica, com la vostra música, ...

Em passejo per les vostres creacions i paladejo instants intensos, ...

OhCapità.

(us hauré de venir a veure i escoltar algun dia, mmm, tot i que se'm fa difícil compaginar horaris, ...)

Un poema que ens parla de l'enyorança d'un passat feliç, de la incertesa dels sentiments en el present. Tot i que desprèn enyorança, m'agrada el vers que diu "volia agrair-te aquell temps"... A la vida, cal recordar allò positiu de les experiències viscudes.

... per somnis que espero que mai oblidis!
Si, la nostalgia fa mal, però és bo recordar tot allò que hem viscut, sobretot aquells moments màgics, compartits amb gent especial...
Reviu-los i disfruta de cada moment que vas passar!

Tan senzill però alhora tan profund...
Ploraria però no vull omplir el passat de llàgrimes.
Tens tanta raó...avegades busquem aqui o què culpar per no cupar-nos a nosaltres mateixos de la decisió que hem près. Encara ara tinc el meus dubtes sobre coses que representa que van passar a la història ara fa dos mesos.
Hi qui em pot dir si vaig o vem fer bé?
Aquesta cançó, que tinc moltes ganes de sentir, m'ha recordat les boires que fa un any eren plenes de silèncis i males paraules.. Ara per sort auqesta boira ja no hi és, però si la por.

1000 petons i gràcies pel relat!

Realment m'agrada, i si fos cançó m'encantaria sentir-ne la música.
Saps quina és per mi la millor part? QUna dius: "volia agrair-te aquell temps ". És que realment és bonic recordar aquests moments, i no pas en estar tota la vida pensant en "es va acabar"....
M'ha agradat molt, de debò. És com molt real. Molt proper.
Ara seguiré llegint més relats teus!!

feia temps k no et llegia (tmpc mavia passejat x la web) i kina sorpres!!m'encanta!!!suposo pk conicideix amb el tema d lultim relat k escric i clar...xo bueno k lu k knta aki es el teu poema (tmb cançó??) es preciós una historia k sa acabat, 2 persones k miren horitzons oposats...PRECIÓS!!

ens veiem!!
muaks