Diumenge de boca pastosa, fiblades cerebrals, perfums desconeguts i cançons angleses en lapó

Un relat de: Gica Casamare

M'he despertat després de dinar amb la boca encara pastosa del dormir acompanyat amb la ginebra barata de la darrera nit, ja fa un parell d'hores que m'havia llevat.
Després de cinc monosíl·labs presentats en públic per separat, he fugit al despatx, transformat en refugi de la intimitat.
M'acomodo a la butaca i fumo una cigarreta, la penúltima del tercer paquet que vaig comprar ahir. La mà em fa olor a perfum, no recordo de qui, al cap només hi ha les fiblades de la ginebra omnipresent. Entre fiblada i fiblada hi trobo les imatges de la confusió de tu: quants cops et vaig veure ahir sense que tu hi fossis.
M'aixeco ràpidament, el què comporta que hagi d'activa les neurones de guàrdia per no perdre l'equilibri, poso un cd qualsevol i torno a jaure a la butaca, tant còmode ella.
Mentre m'espolso la cendra que m'ha caigut damunt la camiseta que utilitzo de pijama, comença la teva cançó, i dic teva i no nostre perquè és la que em vas dir que marcava les partitures de la teva vida, una cançó estrangera que parla que la teva vida és de lloguer i que has d‘aprendre a comprar. La ginebra m'atura aquí, no em deixa pensar i passo a vegetar enmig de les notes i un anglès que m'esdevé lapó i que no entenc de res.
Aixafo la cigarreta en el cendrer, mentre exhalo les últimes restes de fum que he introduït en el meu cos, enmig d'un tango argentí molt apassionat. Tanta passió em desborda i premo l'"stop" del reproductor digital.
Em quedo sol, escarxofat en la butaca, amb la mà perfumada d'una olor d'un perfum aliè, amb un zum-zum als timpans, introduït pels altaveus de la discoteca, la camiseta bruta de cendra i el record del teu lloguer.

Comentaris

  • Aquest relat m'ha trencat el cor.[Ofensiu]
    Melangia | 04-10-2005

    Gica, un cop més és un relat nostàlgic, sentimental i apassionat. Però em resulta trist. Un cop més expresses la més cruel solitud. Hi ha una frase del relat que m'ha trencat el cor: "Entre fiblada i fiblada hi trobo les imatges de la confusió de tu: quants cops et vaig veure ahir sense que tu hi fossis". Caldria preguntar-se si ella va sentir el mateix.

  • Solitud[Ofensiu]
    filladelvent | 02-10-2005

    Un altre diumenge ressacós d'entre tants... jo aquests diumenges, em moro de ganes d'escriure i en sóc, físicament, totalment incapaç... veig que tu no, ben al revés.

    Aquí van les meves descodificacions particulars...

    M'agrada perquè des d'un bon principi ja ens ho deixes clar: el despatx és el nou refugi de la intimitat.
    Aquí vé el lloc on em fa por equivocar-me...
    La mà em fa olor a perfum
    Jo crec que això del perfum va totalment lligat amb això altre:
    Entre fiblada i fiblada hi trobo les imatges de la confusió de tu: quants cops et vaig veure ahir sense que tu hi fossis.
    Tan la vas veure com la vas olorar...

    Per cert, m'encanta aquesta frase anterior...

    Molt filosòfic, no? m'agrada això de que la vida pot ser de lloguer... a tu segur que no tant, oi? a veure si s'anima a comprar-te, que serà la millor inversió de la seva vida!
    comença la teva cançó, i dic teva i no nostre perquè és la que em vas dir que marcava les partitures de la teva vida, una cançó estrangera que parla que la teva vida és de lloguer i que has d‘aprendre a comprar. tango argentí molt apassionat. Tanta passió em desborda i premo l'"stop" del reproductor digital.


    Un bon final on resumeixes sense donar-ne evidències tots els punts que has tracat al text...
    M'ha agradat molt...

    Em quedo sol, escarxofat en la butaca, amb la mà perfumada d'una olor d'un perfum aliè, amb un zum-zum als timpans, introduït pels altaveus de la discoteca, la camiseta bruta de cendra i el record del teu lloguer.

    -Filladelvent-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

108951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com