Foto de perfil de maricel

maricel

Balears,

18 Relats, 41 Comentaris
23449 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascuda el 1990 a la bonica illa de Menorca, creixent entre cales, penya segats i platges de sorra encantada. En l'actualitat està visquent a Barcelona per formar-se com a empresària a l'universitat Pompeu Fabra, però els qui la coneixen bé saben que el que li agrada de veritat es plasmar els seus sentiments sobre un paper... :) plaer.de.ma.vida.

Últims relats de maricel

  • TEO

    maricel - 12-05-2010 - 978 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sé que el teu nom està fet per jo. més

  • Vull un home.

    maricel - 02-03-2010 - 1163 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Vull un home (Caigut del cel...) més

  • Ganes

    maricel - 22-12-2009 - 1273 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    G-a-n-e-s.. tothom sempre te "ganes" d'alguna cosa no? jo tinc ganes de... més

  • El meu últim relat on tan sols es parla de tu.

    maricel - 03-11-2009 - 1316 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest escrit data d'aquest estiu passat. El vaig escriure amb tot el cor, amb els cinc sentits. Ara, quatre mesos després l'he trobat a dins una carpeta de l'ordenador i m'ha fet ganes publicar-lo. No me n'arrepenteixo d'aquell temps perquè, aquells mesos em van mostrar una cosa, hem van mostrar a mai jurar amor etern a una persona, a mai més escriure que ell es la única persona que et pot fer feliç en aquesta vida, que ell es diferent als altres, perquè amb el pas del temps te n'adones que això es mentida (una mentida molt, molt gran (tan com anar al cel i tornar). Creieu-me ni ell es l'únic, ni ell es fantàstic. Tan sols son homes, i els homes no saben estimar. més

  • Novembre, és un mes de moltes paraules

    maricel - 01-11-2009 - 1323 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Octubre es un mes de poques paraules, en canvi Nombre es un mes de moltes paraules (boniques) més

  • RECORDS DE MAIG

    maricel - 05-09-2009 - 1209 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'últim relat que t'escric. més

  • T'odií amb totes ses meues forces que no puc odiar-te més.

    maricel - 31-07-2009 - 1581 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    t'odií t'odií t'odií t'odií t'odií :) més

  • Menorca t'estimo.

    maricel - 19-07-2009 - 2441 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Buff, crec que amb es títol ja ho dic tot no? Som menorquina i estimo s'illa que m'ha vist néixer, que m'ha vist créixer.. ara per motius acadèmics passo més temps a Barcelona que a Menorca, i suposo que aquest fet a portat a que em sortís aquest relat. Perquè en tornar de Barcelona per passar s'estiu a sa teua illa nomes et venen milers i milers de sensacions agradables, et passes el dies anant de platja en platja, de moments amb els amics increïbles, recordant vells temps i fent plans per tots aquells moments que han de venir. Perquè en el fons, i es així que acaba el relat, per molt enfora que vagi sempre, sempre portaré Menorca a dins el cor. Menorca m'ho ha donat tot, i es tan bonica... estic enamorada de Menorca, si em miréssiu els ulls mentre escric aquestes línees no posaríeu cap dubte. Estimo Menorca. Apunt: aquest relat està escrit amb el més bell idioma del món: es menorquí. més

  • En la nit del 3 de Juliol, ens devem un intent.

    maricel - 22-06-2009 - 1582 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Us a passat mai que estàs bojament enamorada d'una persona, però per por, per por de tirar-te a la piscina i trobar-la buida, t'atures, penses i decideixes no actuar per por a fracassar? A mi també em passa, o em passava perque sabeu? n'estic cansada, cansada de no dir el que sento, a callar-m'ho tot, mentre sento que l'altre persona potser esta sentit el mateix. D'això parla el relat d'amors post-adolescents, d'amors increïbles fets d'una amistat durant molt de temps que acaben amb enamorament inevitable fatídicament increïble. L'únic que li falta a aquest relat es el final, no sabem si el noi es convertirà el príncep o serà un altre granota, però això estimats lectors, únicament serà el temps que ho decidirà, perquè aquesta història es real com la vida mateixa. I com tot necessita temps. més

  • TU

    maricel - 30-05-2009 - 1397 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Em fas plorar a batzegades, somric a batzegades, camino a batzegades... I et busco cada dia, sense trobar resposta. més

  • De que serveix pintar-se les ungles vermelles si el teu interior es negre?

    maricel - 28-03-2009 - 1367 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A vegades els altres ens jutgen i ni tant sols ens coneixen, a vegades som nosaltres que ho fem dels altres. La gent que em miri i se n'adoni que porto les ungles pintades de color vermell pot pensar que soc una persona que està contenta a tota hora, però sinó es deixen endur per aquesta primera imatge veuran que en realitat en aquets moments no soc com reflexa les meves ungles... en el passat ho vaig ser, i sé que en un futur ho tornaré ser, però ara soc una estudiant amb exàmens indignada perquè a arribat la primavera i no ho pot disfrutar, i amb algun que altre problema existencial... més

  • Sergi: El meu estiu.

    maricel - 02-03-2009 - 1535 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Després de carnaval molts sentiments tornen a flor de pell... Així diu la cançó que hem recorda a ell: "subimos a casa hacemos el amor y sudamos tanto que nos deshidratamos.." més

  • I d'això en dius amistat?

    maricel - 01-02-2009 - 1180 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Es un relat càrregat de sentiment, un d'aquells que només pots escriure quan el que creies que era el teu millor amic et falla. més

  • Menorca

    maricel - 19-01-2009 - 1369 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Per sentir totes i cadascuna de les paraules del relats, i que amb elles se't posi la pell de gallina, s'ha de portar Menorca completament [u]dins es cor.[/u] més

  • L'amor. Aquella cosa tan complicada...

    maricel - 16-01-2009 - 1288 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    l'amor, quan podem disfrutar de la seva companyia no ho feim, i quan no en podem disfrutar, volem disfrutar-la. DIFÍCIL. més

Últims comentaris de l'autor

  • maricel | 13-05-2010

    història més polida i trista alhora!
    Sóc Menorquina, i afortunadament no he viscut la mort de cap companya /amiga d'escola.. però si que sé el que es marxar de casa i viure pel teu compte, crec que és una de les coses més difícils a ses quals una persona s'ha enfrontar..
    Fa dos anys que estic vivint a Barcelona, ara ho porto bé però l'hora de marxar és horrible, deixar casa teua, els teus pares, les teves amigues, els teus carrers.. sembla que deixes tota la teva vida per començar-ne una de completament nova i conseqüentment mai més tornarà sa vida que abandones...
    Però, afortunadament amb el temps te'n dones compte que tard o d'hora ho hauries d'haver fet, i que fins i tot has acertat!
    A sa protagonista de s'historia li desitjo molta sort i una besada amb gust a ses Illes!

  • maricel | 13-12-2009

    tant i tant aquest relat, que t'havia de deixar la meva petjada. Tens tanta raó i crec que no hi ha altres paraules, per descriure "un dia d'aquets.." el Nadal l'ha inventat el Corte Inglés i altres grans multinacionals.. fent creure que el comprar i estar feliç en aquets dies es una obligació.
    En un dia d'aquests, sembla que tothom esta content, que tothom està feliç... i això no es veritat! segur que i a més gent del que ens agradaria que per ell el Nadal es tristesa.
    Tant de bo la gent se n'adonés d'això, que en "un dia d'aquests" també hi ha gent que passa gana, fred, que està malalta... i en lloc d'incentivar el consumisme s'incentivés la solidaritat, i les bones accions cap als altres.

    Espero que després de tot, tenguis bon Nadal!!

  • maricel | 19-11-2009

    i això que tan sols i he estat dos cops... el primer em va encisar però la segona vegada hem va enamorar completament. He promés tornar-hi en companyia dels meus, per disfrutar de tot el casc antic, del menjar i de la múltitud i multitud de delicioses creperies.
    Enhorabona pel relat!

  • maricel | 16-11-2009

    o com deim es menorquins " sa pell de gallina". Som Menorquina, i totes ses paraules m'han arribat a dins el cor. Es fantàstic veure com hi ha gent que tot i no ser menorquina porta aquesta illa ben dins es cor.
    Jo moltes vegades he intentat descriure Menorca, les sensacions que sa meua terra m'aporta però son tantes que nose ni per començar. Així i tot, sempre surt alguna que altre cosa. Menorca es l'inspiració feta terra.
    Per altre banda, les fotografies son espectaculars. Els cavalls , les cales, el gin...
    Una besada molt forta.
    Espero que pugui disfrutar molts cops més de Menorca, i que Menorca pugui disfrutar de vosté ;)

  • maricel | 16-11-2009

    i quins textos més macos, m'agrada molt com escrius. Si no hem fixes amb la teva fotografia que despren joventud i amb la frescor impresionant de la teva biografia, juraria que ets una persona plenes d'experiencies producte de molts anys de vida. Sobretot es nota que ets una persona CAPÁÇ. L'enhorabona per aquest, i per tots els teus relats ;)

  • maricel | 09-11-2009

    nomes tenim consells per els altres! i quan arriba l'hora de donar-nos un consell a nosaltres les paraules ens queden buides.
    ;)

  • maricel | 05-11-2009

    crec que amb una frase has sabut resumir gran part del que consisteix la nostra vida "estimo, he estimat i estimaré molt més encara."

  • maricel | 05-11-2009

    M'agradat molt. Cada paraula m'ha arribat dins el cor, i m'has fet sentir com si fos jo que estes vivint aquesta història.
    Encara que el final ha estat molt trist. Si vols un consell intenta tornar-lo a enemorar..

  • maricel | 04-11-2009

    la manera com has escrit tan aquest test com els altres quatre. Moltes vegades quan llegeixo hem distrec amb altres coses, però al llegir els teus (tots 5) tenia els cinc sentits posats en els teus relats.
    Espero que a la vida et vagin passant un munt de coses perque puguis seguir escrivint d'aquesta manera!
    Et seguiré llegint.
    L'enhorabona

  • maricel | 06-09-2009

    ple de sentiments, emocions i paraules vives.
    Tranquila no estas sola en aquest món, jo també soc de les que perd les coses perque les estima.
    la vida es així de extranya a vegades.
    Però suposo que arribarà aquell dia en que trobarem una cosa que estimem i no la perdrem.
    una besada

  • maricel | 05-09-2009

    es vritat que els que som de fora (de Catalunya he entes) ens costa dir aquesta paraula.. Jo soc menorquina i a mi em costa, però realment es molt bonica i es vritat que alhora de pronunciarla ja sembla que xixiuejis (amb perdó si ho he escrit malement)

    que segueixis xiuxiuejan molta estona!

  • maricel | 03-08-2009

    M'agradat molt llegir un poema tant bonic i tendre com aquest!
    però el que més m'agradat sap que es? es imaginar-me d'aqui uns anys com vosté.. amb cinc fills, nou nets i dues besnétes, però semblar que encara es una noia de 20 anys amb unes tremendes ganes de viure.
    A estat un gust molt gran trobar-la per aquí, perque m'ha mostar que l'edat no es un impediment per escriure.. espero de tot cor que de gran sigui com vosté.. Amb molta vida :)

    Una abraçada!

  • maricel | 03-08-2009

    que maco i trist alhora que es aquest relat!
    hauries d'haver robat aquell petó.

  • maricel | 03-08-2009

    "Ajuda'm a oblidar-me de les nits en blanc pensant en tu,
    de totes les llàgrimes que he vessat que portaven el teu nom,
    de totes les hores i dies perduts només recordant-te;" es una de les coses més maques que he llegit mai.. sabessis lo identificada que mi sento!!

    gràcies pel comentari i pels ànims.. espero que aquest "bon dia" que dius que un dia arribarà, arribi el més aviat posible, perque això, això es un infern!

    Una abraçada!

  • maricel | 01-08-2009

    jo me sentit així tantes i tantes vegades també, estas envoltada de gent però ets sents més sola que mai, la gent va a la seva, la gent es preocupa per ella mateixa sense pensar que potser qui tenen al costat necesiten que els i demanin un simple "com estas?"...
    M'agradat el tros en que dius que la gent que es sent més sola es la gent que aparenta ser més forta, perque es vritat...

    Un peto i felicitats ;)