Andanes

Un relat de: Aza

Feia dies que no podia més. Ens acomiadàvem com cada dia a les escales. I jo em moria per besar-te. A cada moment pensava Ara! Fes-ho! I al mateix instant: "no, no és el moment". Quan per fi arribava un instant que semblava més adecuat que l'anterior el deixava pasar, pensava que no voldries el meu petó, que em rebutjaries, que em faries sentir vergonya. M'havia promés no besar-te fins estar totalment segura que tu també volies. I mai arribava aquell moment.

De cop un tren entra a l'estació i tot a començat a anar més lent. M'he vist allà dreta a la estació, amb la jaqueta a una mà, la maleta a l'altre i la motxilla a l'esquena esperant el tren per tu. Has corregut per entrar i m'ha donat temps a mirar com t'allunyaves. Jo seguía allà quieta sense poder fer res més que fer ballar el cap, al final he aixecat la mà i t'he dit adéu. Entre els vidres tintats del tren m'ha semblat que em tornaves el "adéu". T'he perdut de vista pero tot i així no em podia moure. En algún moment les portes s'han tancat i el tren ha començat a moure's. Ha estat llavors quan he pensat: "Allà se'n va el petó que no he robat". I el temps ha començat a correr, he intentat moure'm pero tot anava més ràpid que jo. La gent que havia sortit del tren havia arribat a la meva alçada, m'he girat i ja no podia fer res més que buscar un forat per sortir intentant evitar motxilles, carteres, colces, trepitjades, cops... M'he posat darrera d'algú que s'havia donat més pressa en sortir que la resta i m'anava obrint pas. Llavors, sense volver, he copejat una noia que no s'ha queixat. M'he fixat amb ella. Era una noia de vint-i-tants anys, pantalons amples, cabell castany i mirada perduda al tren que acabava de marxar. És la seva mirada la que em va fer parar-me, tenia una mirada trista clavada al tren com si la vida li marxes amb ell i el volgués retenir. La vaig veure baixar la mirada i girar-se apunt de plorar, canviar de via i finalment anar a l'altre andana. La vaig seguir perque agafava el mateix tren que jo.

Comentaris

  • maricel | 03-08-2009

    que maco i trist alhora que es aquest relat!
    hauries d'haver robat aquell petó.

l´Autor

Aza

7 Relats

12 Comentaris

5860 Lectures

Valoració de l'autor: 8.80