Enyorar en silenci

Un relat de: illudere

Fa temps que el nostre camí es va separar, però jo encara intento inventar draceres per tornar a trobar el que des de llavors és el teu. A cada descans intento esbrinar el perquè un dia vas decidir deixar de caminar junts.

Arribar fins avui, no m'ha sigut gens fàcil. Tot, absolutament tot, em recorda a aquells temps que tot era bonic i que qualsevol problema era indiferent. Simplement i, segurament, perquè em sentia motiu dels teus somriures.

Ahir, per sort o no (ja no ho sé), els nostres camins es van tornar a trobar. Una estona que se'm va fer curta i que vam utilitzar per actualitzar les històries que des de fa temps ja no compartim. Instants després, cadascú va enfilar el seu camí: per alguns potser pla o de baixada; per mi, encara de dura pujada.

Caminant de nou pel meu camí vaig quedar ple de contradictòries sensacions. L'enyorança m'omplia cada un dels racons del meu cos, com cada dia des de feia tant temps. Ara bé, ahir, vaig adonar-me que potser ja no l'enyorava a ella; sinó que, enyorava a totes aquelles emocions que tenia en els temps de compartir.

"Què hi farem?" diuen alguns. "Mira endavant!" diuen els altres. La qüestió és que, de moment, jo no en sé. Per ser feliç he de posar-me la disfressa i fer veure que està tot superat, però per dins encara cou i, per tant, continuaré el meu camí sol i enyorant en silenci tot allò que ja no hi és. Ambtot, i per sort, durant el trajecte sempre gaudiré de la música dels consells dels meus amics que, des de llavors, és el que m'acompanya.

Comentaris

  • l'enyor pot ser etern[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-12-2009

    si no saps com aturar-lo, o si no vols aturar-lo, aleshores és perillós, perquè hi vius amb ell. Tancar portes no és tan dolent, si et queda una finestra per on reviure el passat. Aprenem de les experiències i tirem endavant, viure en el passat sols ajuda a tornar a caure en els mateixos errors.

    Si et ve de gust, llegeix-te el meu "la noia dels ulls tristos", la cosa pot anar per allí.

    M'ha agradat molt com escrius, es nota que hi poses ganes i voluntat, i aquest micro assaig relat està mol ben escrit.

    Et felicito.

    Ferran


  • Costa molt[Ofensiu]
    Elvira | 19-11-2009

    i aconsellar, en aquests casos, no serveix més que per tindre una estoneta de flasa alliberació, i més tard...cadascú torna als seus pensaments, on en la situació que expliques, ens fan sentir sols.
    M'ha agradat molt, t'has explicat molt bé, que ja és difícil.

    petons

    ELVIRA

  • ja ho diuen bé que..[Ofensiu]
    maricel | 09-11-2009

    nomes tenim consells per els altres! i quan arriba l'hora de donar-nos un consell a nosaltres les paraules ens queden buides.
    ;)

  • Bé. !Et seguire llegint.[Ofensiu]
    jos monts | 09-11-2009


    "Què hi farem?" diuen alguns. "Mirem endavant!"
    ......
    Varem caminar junts, amb mons i temps diferents.
    Als camins que hi deixéssim, queden en l' ment.
    Per poder-los recorre junts en un altre moment.
    I arrancar les males herbes que hi deixéssim en aquells temps.

  • ànims[Ofensiu]
    illudere | 08-11-2009

    Jumpy, espero que el fet de llegir el meu relat et pugui haver ajudat d'alguna manera. Si no fos així, almenys el saber que ja som dos (i segur que molts més) et faci sentir una mica més recolzada. Una abraçada plena d'ànims i, també, de sort!

  • illudere | 08-11-2009

    Gràcies Lèvingir per regalar aquesta fantàstica frase sobre l'escriure ;)

  • Jo també anyoro[Ofensiu]
    jumpy112 | 08-11-2009 | Valoració: 10

    Estic passant pel mateix que tu, i em sento mol t identificada en cadauna de les paraules que has escrit, la veritat esque no es gens fàcil fer passes endevant no deixar de mirar enrerre, però n'estic segura que el temps ho cura tot , ànims i una forta abrsada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

illudere

6 Relats

21 Comentaris

6513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc una persona que si li falten les il·lusions és res ni ningú i que, últimament, s'ha animat a escriure per intentar compartir neguits i no neguits.









iludere@hotmail.com