Ganes

Un relat de: maricel

Fa un any que soc a relats en català. Fa un any, tenia por de tornar a casa, no por, potser vergonya. Ara en tinc unes ganes enormes, ganes que no acaben dins aquest món. Son ganes infinites. I mola (molt) tenir aquest tipus de ganes, perquè et fan sentir viva, especial.
Tinc ganes de tornar a casa, patir aquell fred que se't clava dins els ossos, però que en part t'és igual, perquè es el fred de casa teua, tapar-nos al sofà i com sempre allargar els peus a sobre la meva germana. Ganes de menjar a casa, menjar del bo perquè està fet amb les millor mans del món, les de la meva mare, i compartir rialles tot dinant, o aquelles discussions, que en el fons sempre seran les de casa. Son inevitables...
Ganes de passejar per aquells carrers, carrerons, places que m'han vist créixer, fer la bereneta sempre ben acompanyada. Riure per qualsevol tonteria, lluir vestits, pentinats.. de gala, d'aquells que nomes et poses una vegada a l'any, acompanyats d'aquells tacons d'agulla. Tinc ganes de pujar-me a uns bons tacons.
Ganes de compartir moments amb les millors amigues del món, contar-nos qualsevol anècdota d'aquets tres mesos, retrobar-me amb els meus, felicitar les festes, deixar aquí aquest estrès que tinc per tot el cos i nomes emportar-me bons moments per acabar aquest any i començar el següent. Una confessió? També tinc ganes de veure't, ja se que no t'hauria de dedicar aquest punt i apart, però en tinc ganes. I avui de les coses que en tinc ganes, no me'n reprimeixo, les dic...I si tinc ganes de veure't, de fer-te un peto molt gran, i veure't com hem parles...I de fer-te l'amor, d'això també en tinc ganes.
També tinc pena… pena de deixar aquesta vida a la gran ciutat. Perquè m 'estimo la vida que tinc ara. Tinc molts bons records. Pena de deixar de compartir moments amb les companyes de pis. Gràcies a elles, les nits, els matins, els menjars per aquí han estat una mica més divertits. Pena de deixar de veure a certes persones, a no saber que fan, on estan, o si estan patint, amb qui estan.. perquè elles no donaran senyals de vida, o això crec, i hem fa mal, crec que molt, perquè jo si vull saber coses seves, que fan i com es senten. Si, la Maria s'ha enamorat altre vegada. Estúpida Maria.
Si tingues que donar una nota a aquest any s'hem faria impossible, si tingues que dir un millor o pitjor moment també en seria incapaç. Nomes sé que fent balanç puc dir que soc afortunada, i molt, tinc uns pares meravellosos, una germana impressionant, que m'estimen com res en aquest món. I que simplement m'ho donen tot, tot. Unes amigues que hem fan somriure quan o necessito que sempre son allà. Unes amigues grans, grans com cap. Estic sana. He patit i els meus han petit molt aquest principi d' any, culpa meva… ho sento, amb tot el cor per les males estones que vos he fet passar. Crec que no he deixat anar cap tren, els he agafat tots. He quedat amb tu, m'has enamorat altre vegada.. Però com sempre hem vas dir adéu. No podia acabar bé. Era impossible i ara en tinc un altre dins el cap.
He fet l'amor al sofà, he après que es marxar de casa a les 8 del matí i tornar a les 9 del vespre i no parar, he estimat, he enyorat, he desitjat, he après que la línea vermella del metro mai funciona, que es tragar-te tota l'aigua de la platja per culpa d'un "cuc", m'he somrigut als vidres del metro i ens els meus pitjor dies he vist que era la més guapa, he patit, he esperat a les rebaixes, he telefonat a sa policia a les 4 de sa matinada perquè ens tiraven pedres, me mirat als mostradors, he matinat molt, m'he fet de la cançó del Mercadona la banda sonora d'aquest darrer mig any, he caigut de dalt una tarima, he viscut una telecogresca impressionant, no he parat, he celebrat el que havia de celebrar, me esforçat…i sobretot he viscut.

Un desig per l'any quive? Que aquests 20 anys que vindran, tan sols portin milions de bons moments més. I que quan estigui aprop no hem facin tanta por com hem fan ara.
I salut, mola salut.

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU A TOTS ELS QUE HEU DEDICAT UNS SEGONS A LLEGIR AQUESTES LINEAS. HEM SENTO MOLT AGRAÏDA.

Any 09, tu has estat un reconet graaan del meu món.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de maricel

maricel

18 Relats

41 Comentaris

23449 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascuda el 1990 a la bonica illa de Menorca, creixent entre cales, penya segats i platges de sorra encantada. En l'actualitat està visquent a Barcelona per formar-se com a empresària a l'universitat Pompeu Fabra, però els qui la coneixen bé saben que el que li agrada de veritat es plasmar els seus sentiments sobre un paper... :) plaer.de.ma.vida.