TU

Quina merda. L'esperes. Et passes hores esperant-lo, no! et passes la vida esperant-lo.. i no apareix. No apareix. L'esperes. El penses. El desitges. El menciones… per si això fa que aparegui així del no res, però res altre cop, altre cop a esperar, i esperar...Esperar es un fàstic tant gran. No saber que dir. No saber si explotar o callar-te, menjar-te tu sola tot el que sents per ell, per por, tot es por.
No t'imagines com m'agradaria dir-te t'estimo mirant-te als ulls, com m'agradaria saber que has fet, que m'ho expliquessis, saber que confies amb mi, com m'agradaria fer-te l'amor Marc.. despertar-me i veure que tu estàs allà amb mi. Que dolç.
Explica'm, com vols que quedi amb un altre si dins el meu cap nomes i ets tu? M'has sentit!? Nomes tu, tu, tu.. hòstia. Dona senyals de vida, diguem que puc fer, que dir, que pensar, com actuar.. ? perquè te n'adonis de tot el que estic passant.
Es que no ho entenc, enserio, perquè em fas cas, em meravelles, i quan em tens calenta passes de jo, com si res hagués passat? …
Estúpid. Nomes això, estúpid, com tots… però et puc assegurar que jo em sento mes estúpida que tu, per esperar-te Marc, per passar-me hores esperant-te, i quan arribes nose actuar d'altre manera que no sigui donant-ho tot. Tot. Quina merda Marc, quina merda!