estimat ningú.

Un relat de: lady_belen

Estimat ningú:
ara més que mai és quan sento la veritable necessitat de plorar per tot, per tots.

ràbia acumulada,
odi,
tristesa,
solitud,
ganes de plorar i cridar,
ànima buida...
em sento molt perduda.

Quan ja no li trobes sentit a no-res, no saps quin camí agafar... i desgraciadament arribes a una conclusió, que és la següent: la vida és una lluita constant, en la qual el més cruel es converteix per dir-lo d'alguna manera en el lider, i el més feble al qual tots fan la vida impossible, intenten aprofitar d'ell, li traïxen.. però al final les coses canvien, el feble es converteix en el cruel i aprèn la lliçó. Es fa fort per fora i per dintre, no li dolen les maldats dels altres, ja no sent, se li cobreix el cor de gel... i encara que no ho sembli, aquest ésser tan dur és més sensible que qualsevol altre...

Les mentides dolen, la solitud deprimeix, l'adonar-te que no pots confiar en ningú és molt trist i el dia a dia és un infern del que vull escapar.

Per què em sento tan sola quan hi ha tanta gent al meu voltant? eh? per què?

Comentaris

  • em sento identificat.[Ofensiu]
    rosanegra | 13-08-2009 | Valoració: 10

    i res mes, com veus et segueixo.

  • estimat ningú...[Ofensiu]
    maricel | 01-08-2009

    jo me sentit així tantes i tantes vegades també, estas envoltada de gent però ets sents més sola que mai, la gent va a la seva, la gent es preocupa per ella mateixa sense pensar que potser qui tenen al costat necesiten que els i demanin un simple "com estas?"...
    M'agradat el tros en que dius que la gent que es sent més sola es la gent que aparenta ser més forta, perque es vritat...

    Un peto i felicitats ;)

  • perque[Ofensiu]
    jOaneTa | 31-07-2009 | Valoració: 10

    per molta gent que hi hagi al teu costat ningú para atenció en que tu estàs al centre...
    m'he sentit així tantes vegades, feble molt feble... i després de cor glaçat per tal de no patir més. I sola... molt sola malgrat tenir milions de persones cridant i rient al meu voltant... però és en moments així en que la vida et fa forta per ser capaç de seguir el teu camí esquivant noves deccepcions, desil·lusions...
    un petó i una abraçada!

    jOaneTa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lady_belen

lady_belen

22 Relats

91 Comentaris

40186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Es pot dir que els meus ulls van veure la llum per primera vegada un dia del fred mes de novembre de l'any 1990 a la ciutat de valència.

Ara, en la actualitat sóc estudiant de magisteri.
En el meu temps lliure i moments de solitud, por, felicitat... solc escriure.
Escriure em fa sentir bé, em tranquil·litza confessar-li les meves penes i alegries a una pobra fulla de paper o a la pantalla del meu estimat ordinador...

Vaig descobrir aquesta pàgina fa molt de temps i em passava sempre a fer-li un cop d'ull, i ara m'he animat a participar en ella, aprofitaré el poder llegir a altres autors i que opineu sobre mi... i a mesura que passi el temps espero, amb els vostres comentaris, opinions i llegint relats, que pugui aprendre a escriure millor del que ara ho faig.