De que serveix pintar-se les ungles vermelles si el teu interior es negre?

BUIDA. Així es com em sento. BUIDA, com quan ets un nen i sents que ningú et valora, ni tan sols tu mateix.
Em sento fora d'aquest món, davant els meus ulls sembla que tothom a trobat el seu lloc. Tothom menys jo.
M'agradaria trobar alguna cosa que m'omplis per dins, una amistat, una afició, un amor...
Tinc 18 anys i he perdut les ganes de viure, si pogués palpar altre cop la màgia que els matins sentia pensant en el que m'esperava, els interminables missatges de quan s'està enamorat, els atacs de riure que em feien sentir capaç de tot, les il·lusions de futur, els projectes.. les ganes de fer coses.
Sempre espero que el meu futur hem doni coses bones, però aquest futur de coses bones mai arriba, nomes arriben els exàmens i més exàmens, les hores a la biblioteca, les llargues estudiades esperant que això faci sentir-te millor, però això mai et fa sentir millor, nomes et fa sentir "no culpable"
I així van passant les matinades i postes de sol no aptes per a romàntics, fins que tot se't fa una bolla a dintre i et surt aquest relat estúpid, nomes per fer-te sentir millor, però sabent que quan l'acabi aixecaré els ulls i notaré que el món segueix fent voltes i que jo n'he girat una menys que ell.
Em fa por pensar que odio estudiar empresarials, però més por em fa pensar que això es veritat i que nomes ho estudio perquè ells ho han pagat, i si ara els digues que vull estudiar un altre cosa no ho acceptarien, es pensarien que altre cop nose el que vull fer amb la meva vida, que no tinc les idees clares i que necessito descansar.
Sé que em posaria a plorar quan els i expliques, perquè cullons, em sento trista al pensar que tot el sacrifici que han fet i fan per mi els i torno en forma de deute.
Si fos valenta ho faria, però no puc, no tinc forces ni valentia per començar-ho tot de nou.
Definitivament necessito vacances, disfrutar del sol, de la seva calor, anar d'excursió per les boniques cales menorquines, agafar la bicicleta, posar-me màniga de curta, pensar que en qualsevol moment el puc veure i sobretot una nit amb les meves menorquines... encara que sé que com sempre tornaré sola a casa.


23.03.09 Primer dia de primavera, tu ets un raconet del meu món, per fer que el meu estat anímic en aquests moments contrasti amb els teus primers rajos de sol.
feliç primavera :)