Pupil·les molt dilatades

Un relat de: africanoamerica

Estic segura de que ets com jo vull. Estic segura de que ets el que busco ara mateix, com ho busco i que estàs justament en el lloc on et volia, ni un mil·límetre a la dreta ni a l'esquerra. Sense ni tan sols saber d'on véns m'has fet confiar d'una manera estranya i enorme en mi mateixa. Has fet que deixi de buscar res més. Utilitzo paraules clares i petites perquè el que vull dir està massa clar per a mi. Et vull ara mateix. No sé si serà la teva veu, diferent i monòtona, sense variacions de volum ni de to. O si serà perquè vaig saber que existíes abans d'haver-te vist i esprava molt menys del que vaig veure. Pot ser per pura necessitat. També podria ser per com em mires quan canto i com endevines si et canto a tu o no. Et vaig conèixer cantant. L'esforç que vaig fer perquè la meva veu no t'avorrís,no et sembles massa aguda i no es desafinés als greus. Girant cada dia els altaveus perquè el so no t'anés directament a tu i et sonés massa fort. Obrint molt els ulls perquè veiessis ho segura que estava de tot. Sense somriure perquè la meva cara no et semblés massa rodona. Què fàcil ho teniu els homes! Sembla que amb qualsevol cara que poseu, qualsevol roba que porteu i a qualsevol moment del dia teniu el mateix aspecte i una des de un principi ja sap si el noi en qüestió és o no guapo. En canvi jo -les noies- tinc una posició neutral, una només amb la que em sento guapa, i que quan la canvio ja no ho estic. La barbeta una mica endavant, els llavis tancats i les pupil·les molts dilatades. No saps ho complicat que és cantar amb la barbeta endavant, els llavis tancats i les pupil·les molt dilatades! Tinc una mena d'intuïció amb tu. No m'havia passat mai així que intentaré dur la situació ho millor que pugui. Si almenys pogués tocar amb un sol dit el teu llavi inferior… només un segon. Si pogués posar la meva mà freda un moment al teu clatell. Si em demanessis que et cantés una cançó a tu sol. Si em miressis un moment a les pupil·les molt dilatades i em diguessis que escoltes el que vull dir-te.

Comentaris

  • Hola Àfrica[Ofensiu]
    Marina Blau | 26-05-2010

    Se'm fa extrany dirigir-me a algú amb aquest nom, el qual compartesc. Jo també me dic Àfrica i a part del nom m'he sentit identificada amb tu per el text, per la intuïció per estar tan segur d'una cosa incomprovable. A més, et defineixes amb paraules molt similars a les que utilitzo.

    A n'aquest texte he vist reflectits els meus pensament (evidentement personalitzats per tu).

    Ha estat un plaer descobrir-te,
    Marina (Àfrica)

  • molt bonic noia[Ofensiu]

    un petó bonica

    H.E

  • Mirada intensa[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-11-2009 | Valoració: 10

    Des del començament, la frase inicial "Estic segura de..." ja rebel·la un estat anímic molt determinat, i a continuació, tot el text reflexa perfectament aquella sensació íntima de "saber", de "conèixer" i "reconèixer" a l'altre... a partir d'una trobada que posa en marxa la intuïció.
    És una sensació curiosa, aquesta de tenir la seguretat d'haver descobert a algú sense gaires dades, oi? I molt consistent, quan se sent!

    En la part final del relat es parla de dos elements bàsics de la comunicació interpersonal: la veu i la mirada; de fet, aquesta segona ja ve subratllada des del títol.
    Jo sempre he reconegut a totes dues una importància enorme en les relacions reals ( per contraposició a les virtuals, vull dir! ) i també he dedicat algun relat a parlar d'elles. T'ofereixo la lectura del meu primer publicat, Amb les cames separades, que crec que enllaça perfectament amb el teu, en aquest sentit.

    T'envio avui una abraçada molt afectuosa,
    Unaquimera

  • quin text més maco...[Ofensiu]
    maricel | 16-11-2009

    i quins textos més macos, m'agrada molt com escrius. Si no hem fixes amb la teva fotografia que despren joventud i amb la frescor impresionant de la teva biografia, juraria que ets una persona plenes d'experiencies producte de molts anys de vida. Sobretot es nota que ets una persona CAPÁÇ. L'enhorabona per aquest, i per tots els teus relats ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: