Poemes sense importància

Veus? Ara em reafirmo amb el que deia. La Nona té aquella sensibilitat tan especial de la gent que uneix natura i sentiment. I aquesta barreja de la neta, l'àvia i l'heura és això, màgia i poesia pura. Un primer preciós relat! Una abraçada.

Aleix

Una poesia encantadora. Me l'ha recomanat la nuriagau, i amb raó. És dolça i melodiosa, i la idea de l'heura és d'una imaginació deliciosa.

Per el teu amable comentari i et diré que també tinc entrebancs
Amb les lletres en Català i l’ordinador.
No havia llegit els teus relats o poemes i et tinc de dir que els trobo
excel•lents amb una sensibilitat i saviesa meravellosa.
Els llegiré tots, felicitats per escriuré com escrius.
Uns càlida salutació
Josep

Perfecte! Un poema, mig conte, molt bonic!

Al meu avi Joan, encara no li ha saltat l'heura.

A mi el que em crida l'atenció dels avis, quan van pel carrer, és que mai tenen pressa.

Arnau

els teus ànims Nonna, espero que aviat tot comenci a anar bé... ja veurem...
Bonic conte en forma de poema, tendre,molt tendre
et felicito
t'envio una nova abraçadota
joan

recitant aquest poema de memòria dedicat a la teva néta el dia de la calçotada i m'he emocionat molt, exactament com el dissabte, vint de març de dos mil deu que et vaig conèixer i que no oblidaré mai. I el mateix dic del teu marit. Nonna et vull dir que tota tu ets dolçor, tendresa, generositat, amor com queda ben palès en els teus poemes però també ets tot coratge i fermesa. Vaja, una dona amb empenta i molt planera! Ja poden estar ben satisfets els éssers que t'envolten: tenen un tresor davant seu.
T'envio molts petons i una abraçada enorme, com la de la nostra trobada primaveral.

Mercè

M'agradat molt llegir un poema tant bonic i tendre com aquest!
però el que més m'agradat sap que es? es imaginar-me d'aqui uns anys com vosté.. amb cinc fills, nou nets i dues besnétes, però semblar que encara es una noia de 20 anys amb unes tremendes ganes de viure.
A estat un gust molt gran trobar-la per aquí, perque m'ha mostar que l'edat no es un impediment per escriure.. espero de tot cor que de gran sigui com vosté.. Amb molta vida :)

Una abraçada!

tan tendre i delicat. Felicitats per aquesta imaginació desbordant que segurament tan encanta i acarona a la neta. Enhorabona!

Poesia molt nostàlgica i tendra. Excel.lent. És el millor conte per a una nena, encara que a vegades, per la gent gran, pugui semblar trist; no ho és. És una marca de la vida que tots portem des de que naixem fins que no sabem exactament cap on ens dirigim, a l'última etapa aquí.


Sergi

Un conte-poema tendre i encisador que, suposo, haurà agradat a la Marta. A mi, m'ha semblat fantàstic!

En especial, els quatre versos finals:
"Quan t'angoixi la feblesa,
que a poc a poc l'aclapara,
pensa que es l'heura menuda
que l'acarona i li canta."

Et felicito per aquesta poesia!

Núria

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Així ho he vist, com un petit conte... tendre, emotiu...

[En penjar el comentari, veig que l'Evivol pensa igual. Aprofito per a dir, i agrair, que els comentaris d'aquest lector -i n'he llegit bastants- els trobo sempre força correctes i sempre en sentit positiu]
-Joan-

M'ha agradat moltíssim aquest conte.

Segurament és vàlid per explicar a un infant la bellesa. Els nens comprenen més bé les històries fantàstiques que les lògiques.

Molt bé! Endavant!

Nonna_Carme (a no ser que ja et conegués amb algun altre pseudònim, que a relatsencatala també és possible). Ara feia dies que estava desconnectat del web amb altres projectes que havia d'acabar aprofitant les vancances, i avui començo a revisar els comentaris de tants dies endarrerits. Els comentaris m'han portat cap al teu racó de relatsencatalà, i ho celebro només de llegir el primer poema (ara tafanejaré una mica més). És un poema rítmic en el qual has tingut en compte la sonoritat, cosa que facilita la lectura dinàmica i la ràpida comprensió del sentit del poema.

Aquest poema esdevé una petita faula molt adequada per explicar a un infant. És una manera dolça d'apropar-li quelcom que normalment és tingut per pejoratiu (la vellesa) però que, naturalment, comporta els beneficis de la saviesa i l'experiència.

Gràcies per aquest bellíssim i prometedor poema! Vaig a degustar-ne d'altres!

Salut i lletres,

Vicenç

per explicar a una nena com el cos ens traeix, però l'ànima cada cop és plena de més saviesa i sensibilitat.

La Marta te molta sort de tenir una àvia com tu, que l'estima tant. El que ella no sap és que, encara que li sembli impossible, arribarà un dia en que ella també trepitjarà una heura, i aleshores se'n recordarà de tu i valorarà molt més tot l'amor que li dones.

Una forta abraçada!
MarBlava

Potser la vida és això: I perquè...
Amb paraules clares i entenedores descrius els teus sentiments i els de la teva neta.
Hi ha un moment a la vida que és com si ho tinguessim de reinventar tot...

Gràcies al teu comentari he descobert la teva veu.

Salut.
onatge

de quan vas ser avia per primera vegada i ens els vas recitar magistralment, com tot el que fas, asseguts a la taula gran d'aquell majorista
(FEDE) ?
Aquest m'ha emocionat com aquell ja tant llunyà.
Ben retrovats Lluís i Carme! Sí, soc aquell Joan Pérez García, (D. Ramón en La Rambla de les floristes).
Per cert, tinc clavada una espina a l'ànima des de la vostra despedida del grup. Aquella nit hi va haber més d'un taridor/a i m'agradaria donar-vos explicacions i disculpas.

El meu correu és dificil d'encertar ja que porta la g darrera el perez i molta gent se la deixa.
Torneu a intentar-ho i així tindré el vostre.

Estic contentíssim i també la "Regidora", la meva esposa que us tramet una forta abrasada.

Amb tot el cor JOANPG.

sovint són les que més plaer ens porten. El teu poema, sense importància, s'escola dins sense adonar-te'n.

Gràcies, d. I Benvinguda

No tinc paraules per descriure el que he sentit al llegir aquesta poesia, a mi també m'agrada escriure, i llegir-la m'ha animat a publicar les meves poesies, seguiré llegint els teus relats, que de debó són plens de màgia.

És preciós. Bonic, preciós. Com explicar la vellesa d'una forma tendre, sense dramatisme i amb un punt de màgia que gairebé ens fa volar.
Molt bé! Bona entrada!

Per ser el primer Chapeau.

M'encanta com escrius, et continuaré llegint!.

N'espero més.

Vagi bé.

poema que traspua una profunda tendresa i uns arrelats sentiments. M'he quedat mut.
Veig que es el teu primer relat i espero que en segueixin molts més.

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta