Cercador
Llista categories
Detall intervenció
REPTE (755) DCCLV Fugida a França. Comentaris i resolució.
Intervenció de: Jere Soler G | 14-08-2023Comentant, sóc molt dolent, us ho haig de dir. També haig de dir que jo sóc d’abans de la reforma dels diacrítics, els quals continuo accentuant; a veure si en aquest curs que comença em poso al dia. I també haig de dir que un problema mèdic que em va passar fa dos anys ha disminuït força la meva capacitat de manegar els teclats, tot i que m'he recuperat gairebé del tot gràcies a uns exercicis de piano. Però quan em va acabar de passar allò que em va passar, volia dir "Martina" i per la boca em sortia el so "xocolata" (afàsia). A més, no recordava com funcionava un mòbil, i en posar-me a escriure amb l'ordinador, sortien símbols estranys a la pantalla, tot i que internament continuava sent jo, espectador plenament conscient del desgavell motriu/cognitiu que m'afectava; no sabia, llavors, si per sempre. En fi, estic força millor. Passem al tema.
Pel que fa als comentaris, el que jo pugui dir importa ben poc; només té la gràcia de saber com rep les històries escrites una tercera persona que no és pas una experta escrivint; que al cap i a la fi, és el que som la majoria de les persones que escrivim: “inexperts”. Per tant, quan escrivim, hem de ser conscients que ho fem per a inexperts. Escriptors inexperts i lectors experts. Perquè tot i que no sabem cuinar, sí que sabem què ens fa sentir allò que mengem, encara que no sapiguem del tot per què.
Com a comentaris generals (i com ja he dit purament personals) començaré dient que al meu parer corregim massa. Un excés de correccions trenca el ritme inicial i espontani que havíem donat al relat en el moment d’escriure’l. Tot i que, és clar, cal corregir; heus aquí el dilema. Penso que hem de corregir el just i prou.
Un altre error que penso que fem és “explicar”. Crec que en un text curt, com passa en els curtmetratges, és preferible deixar al lector/espectador que esbrini què deu estar passant, partint de la descripció de les percepcions i sensacions del protagonista, sense explicar-li res, o el mínim.
També penso que la puntuació, comes, punts, punts i comes... és un camp en el qual hem d’estar contínuament aprenent, perquè una mala puntuació afecta no només a la significació del relat, sinó al seu ritme. Hauríem de puntuar de manera que quan llegim no es noti que hi ha punts i comes, igual com quan veiem un bon curt, que no hauríem de recordar o d'adonar-nos que hi ha una càmera.
També va molt bé trenar frases més curtes, sense complexitats.
En fi, ni cas del què dic, que només són dèries meves. Passo a concretar relat a relat.
Durant els primers mil anys...
Història curiosa, amb argument de ciència ficció, el qual no he arribat a entendre del tot. Té coherència i bon ritme. Pocs elements em distreuen del relat. Potser algunes frases són un xic llargues o complexes. Però és un bon relat.
Imposiblelademan
És un bon relat pel que fa a l’espontaneitat amb què es narra el moment dramàtic. Em fan enrere algunes comes que trobo a faltar. Potser el diàleg, tot i que breu, se’m fa poc natural. Hi ha algun accent i alguna lletra que també trobo a faltar, però és probable que el problema sigui meu.
Aquell “mosca” esbojarrat.
Trobo a faltar alguna coma; i en algunes frases, la coma se’m fa extranya. És com si el tema de les comes estigués massa treballat. A mi, em passa, que quan em corregeixo excessivament la puntuació, li prenc agilitat al relat. Però insisteixo que és només en algun punt, i amb tota seguretat és només un problema meu, de mal lector que sóc. A banda d’això, el text és ferm, és un bon relat, i la informació històrica que hi fas aparèixer sembla que és exacta.
Primera pàgina del diari d’una noia.
Agafa bé el ritme; pausat, detallista, solemne... No hi ha cap element que em destorbi la concentració en la lectura. Potser alguna coma que jo no li posaria, algun adjectiu que a mi em sonaria més bé al darrere del substantiu... però no puc pretendre que allò que llegeixo en els altres sigui del meu estil. Podria ser ben bé... no la primera, sinó l’última pàgina del diari, com si s’hagués aturat aquí, i, la resta, l’haguéssim d’imaginar o d’esbrinar.
Un cas com molts.
M’agrada força. Llàstima que estigui fora de concurs. És una narració sòlida, ben puntuada, àgil. Potser és veritat que té un to documental més que no pas de ficció, però és un molt bon text.
La celístia de la lluna s'havia perdut enmig la negra nuvolada
Bon relat. (No sé ben bé quin és el títol). Potser la puntuació en algun punt s’encarcara, però pràcticament res, i, insisteixo, sóc jo que sóc un lector negat.
I ara haig de dir quin m'agrada més, i això se'm fa molt difícil, per no dir impossible. Per triar, m'imagino cada relat com una pel·lícula; i veig el cinema, amb els cartells de cada obra, i haig d'escollir a quina sala entro primer. I a on entro? Doncs entraré a visualitzar imposiblelademan, a veure com ho fan els artistes!
No recordo qui l'ha escrit. De fet, no m'hi he fixat.
Doncs au! Qui hagi escrit imposbiblelademan organitza el repte 756.
De debò, moltes gràcies a tots!
Respostes
-
RE: REPTE (755) DCCLV Fugida a França. Comentaris i resolució.
Joan Colom | 14/08/2023 a les 13:36Gràcies a tu, Jere, per l'esforç en males condicions. Per cert, jo passo olímpicament de la reforma dels diacrítics del 2017: ja sóc massa vell perquè em vinguin amb aquestes històries. El relat "Un cas com molts" l'havia presentat fora de concurs perquè té a veure amb la fugida a França, està escrit en primera persona i té exactament 400 mots, però no transcorria en una nit de lluna plena.
I enhorabona, Aleshores. No sé si tothom savia que "imposiblelademan" és una paràfrasi de "impasible el ademán", de la lletra del "Cara al sol", l'himne de la Falange Española y de las JONS.
-
RE: REPTE (755) DCCLV Fugida a França. Comentaris i resolució.
Prou bé | 14/08/2023 a les 14:33Gràcies pel comentari al meu relat que el títol és "amb la por al cos"
Això de celístia de la lluna és el perquè de tornar posar el text. En el primer havia oblidat alló de la nit de lluna plena.
D'acord amb tu que caldria corregir millor abans d'enviar el text. També estaria bé poder retirar el relat quan veiem que no és del tot correcte.
Enhorabona al guanyador.
Amb total cordialitat.
-
RE: REPTE (755) DCCLV Fugida a França. Comentaris i resolució.
aleshores | 14/08/2023 a les 16:04Moltes gràcies, Jere, per la decisió de fer guanyador el meu relat Imposiblelademan.
Que segueixi bé la recuperació física i agraït, doncs, per l'esforç addicional que has fet.
Vaig presentar dos textos perquè no havia llegit tota la presentació del repte i l'encàrrec que ens feies on especificaves això del plano seqüència. No em creia capacitat per a planos seqüència, o sigui, que el meu relat "natural" era el primer.
A veure què se m'acut com a proposta.
-
RE: REPTE (755) DCCLV Fugida a França. Comentaris i resolució.
Atlantis | 14/08/2023 a les 18:30La història del meu relat es basa en la coneixença d’una dona que va fugir a França acompanyant a un grup d’infants. Com que no sabia gaire de la seva experiència em vaig imaginar el que faria el dia abans de la seva partida. I dic primera pàgina del diari...perquè ella fuig pensant que serà una sortida ràpida, convençuda de que podria tornar aviat i que guanyarien la guerra. Per això deixa la casa endreçada. La resta ens l’hauríem d’imaginar...sinó sabéssim el trist final.
També vaig pensar que el relat més cinematogràfic era el de ]Imposiblelademan. Felicitats aleshores.
Gràcies per l’organització i els comentaris, Jere. Pel què expliques de la teva experiència, has tingut una bona recuperació. Voluntat i esforç segur que ni has posat. M’alegro que estiguis escrivint i comentant aquí amb nosaltres.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts] (5 comentaris)
- EL BELL DIADOUMENOS, «el que cenyeix i descenyeix» (6 comentaris)
- Com una flama (1 comentaris)
- INSTINTS MATERNALS (3 comentaris)
- La pèrdua d’un gran amic (1 comentaris)
- PRESENT (2 comentaris)
- Gestoria (9 comentaris)
- Tenir-ho clar (4 comentaris)
- Salm cec (2 comentaris)
- Tot comença amb un full en blanc (5 comentaris)
Nous més llegits
- POLIAMOR (13242 lectures)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (10476 lectures)
- A dins del meu món (3100 lectures)
- CARLES 33. SEGONA CITA: SET MINUTS. (667 lectures)
- EL NÚVOL NEGRE, JO I L’ALTRE (647 lectures)
- HISTÈRIA O EXTINCIÓ (543 lectures)
- QUI DIU...? (501 lectures)
- Entrevistem a l’Ermi Puig (397 lectures)
- Cita a cegues (298 lectures)
- Àngels (296 lectures)
Nous més comentats
- QUI DIU...? (21 comentaris)
- Cita a cegues (9 comentaris)
- EL SOL IX DE LA RIBERA (9 comentaris)
- POLIAMOR (8 comentaris)
- La nuesa dels intramurs (8 comentaris)
- Carta del poble (8 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- Sentiment d’humanitat (8 comentaris)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part) (7 comentaris)
- EL BELL DIADOUMENOS, «el que cenyeix i descenyeix» (6 comentaris)
Nous més votats
- QUI DIU...? (Agrada a 5 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- Minvant (guanyador del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2024 del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya) (Agrada a 3 relataires)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part) (Agrada a 3 relataires)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (Agrada a 3 relataires)
- EL SOL IX DE LA RIBERA (Agrada a 3 relataires)
- La nuesa dels intramurs (Agrada a 3 relataires)
- Kavi de l'Orient (Agrada a 3 relataires)
- Sentiment d’humanitat (Agrada a 2 relataires)
- HISTÈRIA O EXTINCIÓ (Agrada a 2 relataires)