Injustícia

Un relat de: Jere Soler G
El so del metall quan es tanca de cop. La clau que gira al pany i les passes que s’allunyen. La riallada esquerpa del discapacitat empàtic. L’escopinada a la raó i a les paraules. La repressió dels mots. L’artesania de la por. L’orfebreria de la crueltat. La mentida al poble. La puntada de peu repetitiva i cíclica a la bancada de fusta. La cornamenta que escomet el vers. La ceguesa emocional de l’abduït pel poder. El bram del violent. L’infant sol al pis i orfe de pare. Les esposes tancades a la presó de la incertesa. La disfressa de l’hipòcrita. El somriure de cera de l’escombriaire de persones. La llengua esmolada de la manipuladora. La nit rere les reixes quan el fred forada. El silenci del temps als pobles esborrats. Els diners que silencien l’Europa de les tavernes i dels cafès. Els diners glaçats als discs durs dels ordinadors dels bancs. Les cases buides. Les portes esventrades. El negre del pou de rere els ulls quan l’absolut és la norma. El plor de la nena quan viu a la vorera en complir-se la legalitat vigent. El càstig general. El «no vas al lavabo» perquè ho dic jo. La disciplina que es recupera del magatzem de les eines rovellades. El «Qué dice tu DNI?». La boca mig oberta, i els ulls a mig camí entre l’odi i la burla. La irresponsabilitat jurídica per dret de naixença. La imputació del creador de idees. La impunitat del saquejador de famílies. La barba i la boca de la hiena quan respira la ruïna moral de la seva existència fallida. Les branques i els nius que no acaben de caure. Un nen que plora. El poeta mort en un banc de Cotlliure. El Liceu de Lleida esfondrat per les bombes. La mirada de la Krystyna Trzesniewska. El camp d’Argelers. Les dones rapades de la revenja franquista. La cabra, la cabra, la puta de la cabra. El pobre que vota al ric explotador i que estossina al més pobre per fer content al ric. Les files de dos en dos. Les bates de ratlles. La resignació de la dona espantada. La renuncia a la vida per a la supervivència. La por. L’olor de perfum pujat de Pedralbes amunt. La renuncia a l’esperança. La mar bruta. El cos demonitzat. La nuesa prohibida. El groc proscrit. Les cassoles denunciades. La crítica perseguida. El pensament retallat. La voluntat menyspreada. La llibertat il·legalitzada. L’escola dirigida. La televisió intervinguda. El ramat esporuguit. Les cunetes i els cossos colgats. El porpra que abraça el monstre. La ignorància. El gris. L’uniforme. Les finestres tancades i l’olor de resclosit. El camí de bosc asfaltat. El passeig marítim a la platja verge. L’embaf de joguines en un Nadal orfe. La cadira buida. El vertigen del no ser. La ràbia del tirà. La nit de la pàtria. «La mare una desferra, la casa i la neteja». I més.

Comentaris

  • Ens ho envies al NADAL DE CONTE?. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 16-10-2023 | Valoració: 10

    Hola,

    Si els vols, dissortadament el pots " actualitzar "

    Envia'l a l'email tribuna@guimera.info

    Gràcies

  • I mes[Ofensiu]
    Prou bé | 14-10-2023

    I encara més, però no cal! El retrat és complet!
    I com t'han dit molt bo!
    Amb total cordialitat

  • Amargors[Ofensiu]
    Neòfit | 27-09-2023

    El mèrit del relat és retratar aquell devassall d'amargors amb aquesta contundència que li confereix l'absència de verbs. Realment colpidor i molt bo, Jere Soler G.

  • De pebrots[Ofensiu]
    kefas | 22-09-2023


    I el déu de cadascú que des de dalt s'ho mira i pensa, compungit, però què vaig fer en inventar la virtud de la justícia sense capar els pebrots de l'egocentrisme que la fa inaplicable.

  • Cruesa[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-09-2023

    Una realitat viscuda que et deixa tocat i enfonsat. La suposada igualtat i llibertat, que resulten ser inexistents.

    Un relat excel.lent amb una exposició dels fets que m'han commogut immensament.


    Rosa.

  • M'HAS DESPERTAT ELS MALS RECORDS...[Ofensiu]
    jomagi | 21-09-2023

    ...d'un servidor que vaig passar DIES a via Laietana !... Molt aviat hi tornarem, en tenen moltíssimes ganes. Sobretot els quintacolumnistes D'AQUÍ; n'està ple i augmentant d'aquests parasits podrits! Com deia en Miquel Bauçà, per desgràcia no som raça, som una trista i ridícula TRIBU !...

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

266893 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA