Nusos mariners

Un relat de: Saladina
N'Alba omple els pulmons d'aire i bufa fort, però als seus quatre anys, la capacitat vital pulmonar no li és suficient per omplir el globus que subjecta entre els seus llavis fins. Se li escapa la goma de la boca i es va desinflant mentre la brisa de la mar l'allunya cap a babord.
El padrí des de sotavent allarga la mà i agafa el globus al vol, impedint que caigui dins l'aigua. La seva germana gran engalana el pal menor de paperins roses i blancs. Nerviosa, fa saber-los a tots que tan sols queden dues hores per a tenir el llaüt a punt i començar la processó. És dia 16 de juliol, i com cada any, davant primera línia navegaran en fila - ben engalanades - les embarcacions d'alguns residents de sa Ràpita. Els altres rapiters les observaran des de les roques, mentre debatran quina guanyarà el primer premi a l'embarcació millor endiumenjada.
Ja només queda una hora per a desplegar les veles, na Mar treu de la capsa de fusta els dibuixos que fa un mes pinta i plastifica per a decorar l'embarcació. Els cavallets de mar els aferra a l'orla del llaüt. De mentre, la padrina alça la menuda, qui estira el braç per a col·locar l'estrella de mar a sobre del pal major, i així donen per adornada l'embarcació.
Són les set i mitja del tercer diumenge de juliol, es posen en marxa els motors i s'estenen les veles. El padrí encén el casset, i el vent de Ponent mou els paperins al ritme de "Jota marinera" de Maria del Mar Bonet. La padrina Antònia demana a les netes:
- Estimau la mar?
- Sí, vosaltres? - crida entusiasmada n'Alba -.
- D’ella me'n vaig enamorar per sempre - Deixa anar el padrí -.
- Qui us ha ensenyat a estimar la mar? - pregunta, de nou, la padrina -.
- Els padrins - sospira na Mar -.
A sobre d'una praderia de posidònia, enmig d'una mar ben blava en un dia xafogós d'estiu, els padrins saben que el millor premi del dia de la patrona de la mar, l'han assolit ells.


Comentaris

  • Ho veig[Ofensiu]
    Jere Soler G | 23-07-2023

    La descripció és tan càlida i viva, que gairebé m'hi veig. El mar, amb el Sol del migdia, té una força especial. I les tradicions són la pervivència de la identitat dels pobles.

l´Autor

Foto de perfil de Saladina

Saladina

19 Relats

54 Comentaris

5115 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer a un poble de costa a Mallorca, on segueixo vivint després d'haver estudiat uns anys a Tarragona infermeria. Escric des de l'adolescència, tot i que els últims anys ho vaig deixar de fer. Ara en els meus 23 anys he tornat començar a teclejar sentiments, pensaments, experiències i d'altres relats o poemes on em deix endur per la imaginació.