Cercador
Parlo d’àngels
Un relat de: Liria- Compartir:
que malgrat freda, sempre fa un últim regal:
els cels nacrats dels capvespres,
iridiscents com l’òpal.
Em vas fer una il•lusió,
em vas prometre llum
que semblava s’esvaïa
en la foscor d’un adéu inevitable.
Però tu brillaves tant
que en el teu últim alè
et vas fer estel.
I ara que estàs en l’espai que el temps no toca,
les hores s’allunyen de la por,
i la nit se’m fa més càlida
des que el vent em parla d’àngels
sempre que arriba la tardor
Comentaris
-
Estels i amor absent[Ofensiu]llpages | 04-12-2024 | Valoració: 10
Un curiós poema on el cel i els estels s'agermanen amb la persona absent fent ús d'adjectius (nacrats, iridiscents...) que li donen una lluentor especial. Excel·lent tria de paraules per fer un conjunt molt reeixit. Enhorabona, Liria!
-
Parles molt bé[Ofensiu]Montseblanc | 03-12-2024
A mi també em parla d'àngels la tardor. Les teves paraules precioses, ben escollides, ajuden a cicatritzar la ferida, però, tot i que la calma arriba, per moltes paraules que hi posem, el dolor de l'absència guanya sempre.
Un bell poema que m'ha emocionat. -
Allò que perdura[Ofensiu]aleshores | 03-12-2024
Allò que perdura i deixa empremta.
Comença i acaba amb la tardor, el poema, com un acord músical de cloenda de la tonalitat. -
Preciós...[Ofensiu]Rosa Gubau | 02-12-2024 | Valoració: 10
sensible, entranyable... Un poema digne de lloança. La llum sempre hi és, si la sabem buscar.
Enhorabona Líria.
Benvinguda a R.C.
Salutacions cordials.
Rosa.
.