El misteri de la bossa

Ella ja havia arribat al restaurant, quan el va veure entrar. Portava una bonica bossa de paper que va intentar amagar sense èxit. Li va estranyar, ja que pel que recordava, no tocava celebrar res. O potser sí, va desitjar ella.

Durant el sopar semblava que conversessin com sempre, però no, no fou així. Algú que els conegués bé, hauria notat el nerviosisme d'ella. Llavors, just abans que arribessin les postres, ell li va donar el paquet de la bossa, afegint un dolç t'estimo.

Els dits d'ella tremolaven mentre desembolicava el regal. De dins la caixa en va sortir una matrioixca. A poc a poc va anar obrint les nines, una rere l'altre augmentant la seva excitació fins a arribar a l'última. I fou llavors que la seva cara s’omplí de decepció.

—Avui no m'he pogut estar de comprar-te-les —va dir-li ell—. Les he trobat precioses i he pensat que t'agradarien.