Presents i transparents

Contrasta molt el to intimista de la poesia amb la ironia de la il·lustració. Els dos amants que no poden deixar el telèfon ni quan es besen protagonitzen una broma de les bones.

Viure el present no vol dir estar sempre connectat.
Viure sense lligams no vol dir deixar de fer cas del que és més important.
Acceptar la necessitat del contacte humà vol dir això: contacte humà directe.

No puc deixar de veure la poesia com un exercici d'ironia, malgrat el seu to solemne i intimista.

La idea que la nostra vida és com un somni és molt antiga. De fet, Calderon de la Barca ja ho va dir a la seua obra «La vida es sueño». Desconec si algun autor abans que ell també fes referència a aquesta idea.
M'agrada la sinceritat del teus versos que ens fan riure i ser transparents. Per això, i per a fer-ho, ens fan abraçar el nostre cos.

Que tinguis un dia magnífic,

Helena