L'honestetat de l'escriptor

O sigui, que un escriu amagant el que realment li agrada d'escriure i es converteix en un autor d'èxit, i l'èxit l'atrapa en aquesta actitud deshonesta. Sí, és clar que n'hi ha, però quina maledicció per a l'autor! Si escriu el que no li convenç, li dóna de menjar, i si canvia de registre literari, aleshores és honest però no sabem (ni sabrem mai) quina serà la rebuda dels seus lectors (i, per tant, perilla el plat a taula). Bona exposició d'una situació que no desitjo a ningú.

Un relat que fa pensar en tota una vida. Els sentits flueixen com si fora un accident de cotxe. Sembla tan real, viu amb els teus pensaments.
M'ha agradat com el planteges.
És així, l'escriptor ha de ser honest.
Enhorabona.

Cordialment.

Sembla que digui el relat. Per poder viure ens cal honestedat però no se si a tota costa. Un salt en el buit amb els ulls clucs confiant que a la piscina hi ha hagi aigua.
També m’ha recordat la recent peli en que la parella són tots dos escriptors.

No és fàcil i, a vegades, ho compliquen encara més. La senzillesa escrivint buidant el cor no és gaire habitual!
Alegria per la descoberta i tristesa en la pèrdua.
Bon relat i , aquest, també neix de sentiments profunds.
Amb total cordialitat

Fer-ne una professió de l'art, ja les té aquestes coses. El primer són les garrofes, de la creació artística ja en parlarem...
Això sempre ha estat de mal apanyar. La majoria s'han decantat per la seguretat, però no han faltat els irreductibles, algun cop considerats bohemis i gent de mal viure. Els rabins jueus aprenien un ofici, a més dels estudis religiosos, precisament per a guanyar-se la vida amb el seu treball i mantenir sempre la seva llibertat.
El protagonista del relat troba per fi la seva veu i això el fa sentir orgullós, però trobo que a un alt preu.
El relat parla d'un accident de cotxe; es podria pensar en un suïcidi, que no és explícit, però potser sí insinuat.
Ja ho he dit: un preu molt alt.