La piscina buida

En Joan de Cal Gat no portava ni quatre dies enterrat, que el seu fill ja havia demanat llicència a l'ajuntament per fer obres a la masia, ara que n'era propietari.

Al Casal del poble tothom en parlava. Que si des que havia marxat a estudi a Barcelona, poques vegades s'havia deixat veure. Que no és que la masia fos un palau, però tot plegat encara feia prou goig. O que no calia tanta parafernàlia per venir a passar quatre dies a l'estiu. Mentrestant, les obres progressaven.

Però, amb l'última actuació, de tala la vella figuera, que amb la seva capçada feia ombra a la bassa, ara convertida en piscina, tot es precipità. Sense figues per picotejar i granotes sense raucar, arribà el silenci i la tristesa i el pou, de tant plorar, s'acabà assecant. La masia de Cal Gat moria.