Amants

L'Agnès recull els plats del sopar i els posa al rentaplats. El Pere, el seu home, ja és al sofà de la saleta seleccionant una sèrie al televisor, a la vegada que se li comencen a tancar els ulls. Ella sap que d'aquí cinc minuts el Pere roncarà com si fos un tot terreny pujant la muntanya. Llavors ella agafarà el mòbil i començarà a intercanviar missatges eròtics amb el seu amant. Bé, ella li diu el seu amant, potser sí que ho és, encara que no s'han vist mai cara a cara, però fa més d'un any que juguen a escalfar-se, amb paraules i amb fotografies.
L'Agnès sent vergonya i excitació a la vegada. Vergonya perquè té cinquanta-dos anys, dos fills casats i el seu home que segur que li diria que ja no té edat de jugar. Excitació perquè el desig de l'altre l'encén com feia molts anys que no s'encenia, perquè es masturben junts, a través de les pantalles. I aquest sexe és més bo que el que té, molt de tant en tant, amb el seu home.
Ella és conscient de que el sexe amb el Pere, després de trenta anys de matrimoni, és normal que sigui rutinari, de vegades molest i tot. En canvi, tot és nou amb aquest estrany que hi ha darrera la pantalla.
A la televisió, la sèrie que ha seleccionat el Pere avança en la seva trama, hi ha assassinats, sang a dojo, música a tota vela. I el Pere roncant a coro. L'Agnès al bany, nua, tocant-se, fent-se fotos i enviant-les al seu amant, que respon esbufegant, erecte, seu.
Fins que un dia, a l'Agnès se li acut de proposar una cita de veritat al seu desconegut amant. I ell accepta. Alguna vegada ja ho havien parlat, però tots dos són casats, els semblava que seria la confirmació d'una infidelitat que així, rere les pantalles, ho és menys.
Tots dos nerviosos, pensant en que estaran pell amb pell, barrejaran les llengües, faran tot allò que tantes vegades han escrit i que els hi ha proporcionat tants orgasmes. Pensen que en viu haurà de ser increïble, insuperable, espatarrant.
Han quedat a un parc i, si tot va bé, agafaran una habitació a un dels molts hotels que hi ha pels voltants. L'Agnès camina nerviosa, es pregunta si ell la trobarà atractiva, si no la veurà massa gran, massa grassa... S'han vist mil vegades despullats, però ara tots els dubtes creixen i li fan la traveta a mesura que ella avança per un dels senders del parc.
El mateix li passa a l'amant, camina a poc a poc, per un dels altres senders, té por que algun conegut els vegi, però tampoc gosava quedar directament a l'hotel. I si ella el troba massa gran? I si el veu massa prim, o no li agraden els calbs?
Els dos senders van a morir a una placeta amb tot de rosers florits al centre. Queden segons perquè es trobin quan tots dos fan mitja volta i marxen gairebé corrent.
L'Agnès arriba a casa, el Pere li diu que si que torna d'hora, que si s'ha discutit amb les amigues. Ella diu que té una mica de mal de cap, que se'n va al llit. I allà, entre els llençols, tremola el mòbil, el seu amant, li envia una fotografia del seu penis, ella somriu, li contesta amb tot d'emoticones de llavis, somriures i cors. I comença l'intercanvi de whatsapps. On vas a parar, pensa l'Agnès, això és molt més excitant i segur.