Estimats relataires

Pel poc temps, uns 6 mesos, que estic registrada a Relats en Català, també he vist com explica Prou bé, algunes coses que no acaben d'encaixar.
Realment que hi hagin tantes lectures d'alguns relats és molt estrany.
Crec haver comptabilitzat no gaires més d'una veintena de relataires i d'aquests que estiguin molt en actiu no més de una desena.
Abans no puntuava els relats, ara si que ho faig. No faig gaires comentaris doncs penso que es complicat evaluar-los.
A poc a poc però vaig coneixent els autors i crec que poquer compartir lectures i comentaris és un plaer dels qui ens agrada escriure.
Cordilment, Montserrat Agulló

Em fa l'efecte que aquestes lectures elevades es deuen a accessos publicitaris externs indesitjats.
Sobre la puntuació, com que cadascú té un varem personal, de vegades es pot acabar baixant la nota mitjana del relataire; o sigui, que, em en el meu cas, me n'abstinc. En canvi, els m'agrada, potser s'haurien d'utilitzar més. El problema és que no es coneix a qui li ha agradat.

Jo per principi no poso nota, ja que no m'agraden les notificacions quantitatives. Intento dir si m'agrada en els comentaris, però mai, i no sé perquè assenyalo els m'agrada. Potser ho hauria de fer....

Em resulta complex adherir-me a cap de les reivindicacions que certs autors consolidats plantegen en aquest espai.

Tot i comprendre el desencís, em sembla profundament trist observar com l’ambient s’embruta amb laments que, des de la meva perspectiva, rauen en qüestions de poca substància.

No és d’estranyar que molts escriptors novells, plens d’il·lusió, acabin abandonant l’escriptura (en català!) en topar amb aquesta atmosfera viciada. Jo mateix n’he tastat l’amargor (acte de represàlia?) n’és una prova irrefutable.

Resulta paradoxalment simptomàtic, fins i tot, entreveure-hi cert paral·lelisme amb la deriva autodestructiva que sacseja la nostra Catalunya dia rere dia. És una veritable llàstima assistir a aquesta metamorfosi col·lectiva cap a la mesquinesa.

Ens hem convertit en experts en l’art de recular. És una llàstima.

Diria que les lectures elevades són un error del sistema, ja que sempre sol pasar-li als mateixos relataires.
No cal fer-se mala sang amb aquestes elevades lectures, sols engreixen egos innecessaris, si s'acaben creient que tanta gent els ha llegit, cosa que de ben segur, és errònia.

Pobrets angelets!! Deixau-los volar!!

Aquesta pàgina és un tresor que ens permet publicar, i alhora llegir els autors que seguim, i tot en català. Us animo a cuidar-la, penjant només textos treballats, deixats reposar i després corregits. No és una cursa de qui més publica, sinó que quan ens llegim, gaudim de la qualitat dels relats escrits.

Com que ara ja no hi ha el concurs de microrelats, l'abast de la pàgina és molt menor, i per evitar que Relats en català mori, compartiu sempre que pugueu els enllaços dels vostres relats.

També, una cosa que trobo a faltar són els comentaris crítics. Jo n'he rebut molt pocs d'aquests, però els vaig agrair profundament. Recordo una proposta de final diferent per un dels meus relats. Això ajuda a créixer. Molt millor que sempre et tirin floretes.

Per acabar, recordeu no enfadar-vos per foteses.