Foto de perfil de Gorwilya

Gorwilya

Barcelona,

38 Relats, 191 Comentaris
79268 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Crec que aquest fragment em descriu:

"Sóc com un llibre obert amb les paraules de les pàgines mig esborrades pel pas del temps... ja pots anar llegint que amb aquestes poques paraules que han quedat intactes no en sortirà cap frase que tingui sentit, només frases sense solta ni volta, amb les que arribaràs a la conclusió que millor llençar el llibre i comprar-ne un de nou. Doncs si, aquest llibre sóc jo, un llibre que quan el treuen del seu medi perd tota la lògica i no s'entén què és el què et volia dir o expressar de bon principi."

Com que tots els autors posen els premis que han guanyat... a mi també m'ha fet gràcia fer-ho... :P
2005:
-Segon premi del XXVIII Certamen literàri del casal de l'Espluga de Francolí. Obra: "Passat ocult"
-Primer premi del V Certamen literàri Campdevànol modelitat de poesia. Obra: "On ets?"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font morta de Tona. Poesia: "Vida fugisera"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font de ferro de Tona. Obra: "La història mai explicada"



Per si algun/a relataire vol quelcom:
gorwilya@yahoo.es




R en Cadena

"La dragaroja em va encadenar i jo he passat la cadena a en Vicenç Ambrós i Besa i a la IluiN"

(descobreix què és "R en Cadena")

Últims relats de Gorwilya

  • A la meva iaia...

    Gorwilya - 20-10-2008 - 3819 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Feia temps que no penjava res, i com que aquest text és l'últim que he escrit he pensat en penjar-lo... Tot i que no és ben bé un relat, simplement són tot de pensaments deixats anar en el seu moment (si hi ha alguna falta o error em sap greu, és tal com em va sortir i no ho vull tocar). Doncs res, que simplement és un text de comiat que he decidit penjar, perquè tenia la web molt abandonada... més

  • L'ampolla màgica

    Gorwilya - 15-05-2007 - 1893 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Petit conte o llegenda sobre una nena anomenada Noa i la seva ampolla màgica. més

  • Targeta vermella (gelosia)

    Gorwilya - 11-01-2007 - 1767 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat participant al concurs "microrelats 2007" més

  • La venjança és un plat que es serveix fred (venjança)

    Gorwilya - 26-12-2006 - 3065 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat participant al concurs "microrelats 2007" més

  • El follet, la lluna i les estrelles

    Gorwilya - 05-12-2006 - 3741 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Breu conte sobre un follet que desitjava poder arribar fins el cel, per estar amb les estrelles i la lluna... més

  • La fada de l'aigua

    Gorwilya - 10-11-2006 - 3401 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Petit conte o llegenda sobre una fada que viu al fons d'un llac. més

  • Estrany?

    Gorwilya - 23-10-2006 - 1914 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Relat inspirat amb un paraigües quadrat i vermell que em varen deixar un dia de pluja. més

  • Si estimar és...

    Gorwilya - 31-08-2006 - 4381 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Què és estimar? més

  • Buscant el camí

    Gorwilya - 22-08-2006 - 2000 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Nova versió i crec que definitiva del relat "El camí de la vida". L'EmmaThessaM amb el seu comentari em va fer reflexionar, i això em va fer seguir el seu consell. I aquesta és la nova versió del relat que vaig escriure, amb el mateix principi, final i personatges, però amb més trama i extensió, i amb un nou títol. Per això, en part te'l dedico! ;P més

  • Solitud

    Gorwilya - 01-07-2006 - 2190 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El títol no sé si s'escau massa, però no se m'he n'ha acudit cap més... :P P.D. A veure si poc a poc comento a tots els i les relataires que tinc pendents... :) més

  • Cruel realitat

    Gorwilya - 18-06-2006 - 1827 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Poesia que reflexa el molt que poden arribar a afectar les paraules de l'entorn... sobretot quan intentes amagar com i qui ets. P.D. Feia mesos que no penjava res, a veure si ara que s'acosta l'estiu volto més per aquí! ;P més

  • L'inici del pas del temps

    Gorwilya - 18-03-2006 - 2875 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 19 minuts

    Aquest conte és un regal d'aniversari. El vaig escriure i dedicar a un amic que va fer anys. Com que en foster em va comentar que li havia agradat "Estranya història" i és del mateix estil, dons la penjo... ;P més

  • Tornaràs?

    Gorwilya - 17-03-2006 - 1766 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Paranòia d'un moment d'aborriment i falta d'inspiració... ;P P.D Per variar això de posar títols no és el meu fort... xD més

  • El camí de la vida

    Gorwilya - 18-01-2006 - 2407 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat que vaig escriure fa poques setmanes, o sigui, l'any passat... :P Tracta d'una noia que ha perdut el camí i no sap com trobar-lo. Per saber més llegir el relat! ;P més

  • Tot és com el vent

    Gorwilya - 25-11-2005 - 1887 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Una altra poesia a la col·lecció... ;P La dedico a en Pseudo que va ser qui em va dir que feia temps que no penjava res... Per això la vaig escriure, vaig buscar la inspiració i aquest és el resultat! :) més

Últims comentaris de l'autor

  • Gorwilya | 30-12-2008

    Doncs si, encara continuo per aquí! Tot i que no tinc massa temps d'escriure i fa temps que no penjo res. Però de tant en tant em passo a llegir relats. Quan tingui temps et llegeixo, que no sabia que havies tornat! ;P

    Per cert, va haver-hi una altra trobada a Premià (fa mesos) i se't va trobar a faltar, i a la Dragaroja també! ;P

    Et segueixo llegint!

    Petons i una abraçada

    Gorwilya

    P.D. Feliç any nou!! ^_^

  • Gorwilya | 15-11-2008

    Molt bonic el poema!

    Ah, gràcies pel comentari! Doncs si que és un comiat de veritat...

    Petons i una abraçada!

    Gorwilya

  • Gorwilya | 03-06-2008

    M'agrada el poema! Ara feia temps que no et llegia... Ho tenia basant abandonat tot plegat.

    Només passava per aquí a dir-te que em va agradar tornar-te a veure després de 3 anys (que no semblava que haguessin passat, et recordava igual), tot i que no parlessim massa. A veure si a la propera no passa tant de temps.

    Petons i una abraçada!

    Gorwilya

  • Gorwilya | 02-06-2008

    Després de coneixe't dissabte a la trobada, he pensat que podria passar-me per aquí a llegir alguna cosa teva, que no sabia de la teva existència...

    Només dir que genial el poema! A veure si en vas penjant més! ;P

    Petons i una abraçada!

    Gorwilya

  • Gorwilya | 29-05-2008

    AnNna gràcies per pensar en mi! Ningú ha vist els meus comentaris del fòrum :-(

    Algú em pot afegir a la llista? Gràcies!

    Petons i una abraçada!

  • Gorwilya | 05-11-2007 | Valoració: 9

    Primer de tot donar-te les gràcies per comentar-me! Tot i que fa temps que no público res, volto per aquí ;P

    M'ha agradat el que has escrit, és curt, però precís i profunt! Amb poques parules plasmes tot el que vols dir. Només comentar-te que hi ha unes petites faltes d'ortografia (espero no ofendre't, però és que m'han cridat l'atenció):
    - converteig --> converteix
    - interesant --> interessant
    - deixesis --> deixessis
    - t'explicaría --> t'explicaria

    Petons i una abraçada!

    Gorwilya

  • Gorwilya | 27-05-2007

    Amb una mica de retard, però aquí tens el meu comentari. Ho he intentat fer tant bé com he pogut. Així que aquí tens el meu comentari d'aquesta ronda:

    * Estructura:
    De l'estructura o forma

    El "com" el canviaria per un "quan":
    -"Però poden tornar. La mare diu que sempre tornen; que apareixen com més tranquils estem." --> "-Però poden tornar. La mare diu que sempre tornen; que apareixen quan més tranquils estem."

    El "quan" de temporalitat no porta "t" final:
    "Quant...?" --> "Quan...?"

    La preposició "de" la trauria, em sona estrany:
    "Ara és ella qui intenta d'enfonsar-lo." --> "Ara és ella qui intenta enfonsar-lo."

    L' "es" no porta accent:
    "-És clar...!" --> "-Es clar...!"

    Dona no porta accent:
    "-I, en nosaltres, qui hi pensa eh...? -ara és una dóna de les barraques -." --> "-I, en nosaltres, qui hi pensa eh...? -ara és una dona de les barraques -."

    El "per què" separat és d'interrogació o pregunta:
    "Decidida, sense saber ben bé per què" --> "Decidida, sense saber ben bé perquè"

    La preposició "de" la trauria, em sona estrany:
    "-Hola...! -fa, intentant de semblar simpàtica." --> "-Hola...! -fa, intentant semblar simpàtica."


    * Contingut:
    Hi ha dues històries que estan narrades paral·lelament, però que entre elles hi ha una distància de centenars d'anys. En les dues hi apareixen un noi i una noia. La noia és la protagonista i en els dos casos té 12 anys.
    Les dues històries passen en el mateix lloc i tenen un toc de tristesa.

    En una hi apareix la Maria Rosa i en Llorenç. Aquesta és la que acaba pitjor, la protagonista es mata, perquè és la única sortida que té per fugir de l'esclavatge. No obstant, aquest fet tindrà repercussions en el present de l'Àfrica.
    A l'altra hi apareix l'Àfrica i l'Àlex, que estan a punt de veure com el seu paratge natural es converteix en urbanització. Per sort això no passa, ja que el descobriment del tresor que va enterrar al Maria Rosa fa que es paralitzi el futur projecte.


    * Opinió personal:
    Personalment m'ha agradat molt i no se m'ha fet gens llarg. Tot i que el tros dels pirates, sobretot quan maten en Llorenç l'he trobat molt cruel, per no parlar de quan la Maria Rosa es llença. Aquesta història impacta moltíssim. El contrari de la de lÀfrica.
    Al principi he pres una mica de mal, perquè no entenia el canvi de personatges, però a mesura d'anar llegint ho he anat entenent, i ho he trobat molt encertat que ho hagis narrat d'aquesta manera. M'ha encantat el resultat!


    Espero que et serveixi d'alguna cosa!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

    P.D. Veig que hem tornat a coincidir en grup del taller.

  • Gorwilya | 27-05-2007

    Amb una mica de retard, però aquí tens el meu comentari. Ho he intentat fer tant bé com he pogut. Així que aquí el tens:

    * Estructura:
    De l'estructura o forma no hi corregiria pràcticament res, només una frase:

    Hi trobo a faltar una coma en aquesta:
    "De retorn a la casa pairal que la família conservava a Súria, vàrem sortir a passejar pel bosc" --> "De retorn a la casa pairal, que la família conservava a Súria, vàrem sortir a passejar pel bosc"


    * Contingut:
    Els personatges del relat són tres: l'àvia, la mare i la néta. Per tant tenim tres personatges femenins de diferents generacions.
    La història se situa en un ambient rural de no fa masses anys. En aquest ambient la néta insisteix perquè l'àvia li expliqui una història i això fa que aquesta es posi trista al recordar que no la van deixar estudiar per ser dona.


    * Opinió personal:
    És un relat que transmet en poques línies la desigualtat de la dona, sobretot la que hi havia fa uns quants anys; quan no deixaven estudiar a les dones. Has sabut plasmar una història que podria ser ben veritat i que transmet molt de sentiment, sobretot de melancolia i tristesa. Això permet que et puguis posar amb facilitat a la pell de les protagonistes.
    El que he trobat a faltar és que l'àvia acabés d'explicar la seva història, ja que expliques quin era el seu somni, però no perquè no el va poder complir. A part de perquè no es veia bé que les dones estudiessin.


    Espero que et serveixi d'alguna cosa!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Gorwilya | 24-04-2007

    Aquí tens el meu comentari d'aquesta tercera ronda, és molt curtet, però en tema poesies no arribo a més. Em sap greu, però no és el meu fort...

    * Estructura:
    El títol l'he trobat encertat amb el poema, a més a més, és l'últim vers de tots.
    Pel que fa a les estrofes, sembla un sonet, però està a l'inrevés; en comptes de ser dues estrofes de 4 versos i dues de 3 versos, són les dues primeres de 3 i les dues últimes de 4.
    Les separacions entre vers i vers, les he trobat adequades, ja que no entorpeixen la lectura i et permeten anar llegint amb agilitat.

    *Contingut:
    No sé sap si qui parla és femení o masculí. Aquest fet permet que qui ho llegeix se senti identificat, i fos com si ho penses ell o ella.
    Parla d'una relació amorosa ascendent.

    *Opinió personal:
    És una poesia de les que considero formal, ja que el llenguatge que utilitzes en les metàfores és més aviat culte.


    Espero que et serveixi d'alguna cosa!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya


    P.D. El que hem deies del meu relat que trobaves a faltar una figura femenina, jo no li trobo. Conec bastants casos d'un noi i una noia que són amics. No crec que sempre hagin de ser dos nois o dues noies ;P

  • Gorwilya | 22-04-2007

    Aquí tens el meu comentari d'aquesta tercera ronda. Potser és una mica pobre, però és que jo i la poesia mai ens hem entès. Per tant, no és que hi entengui massa. Ja que no n'acostumo a llegir.


    * Estructura:
    El parèntesi de la cinquena estrofa l'he trobat una mica fora de lloc, però potser és perquè no he vist mai cap poesia que en porti. Potser ho podries dividir en dues estrofes.

    És avui
    que encara sóc viva,
    que esgoto les forces,
    que no puc més,
    que em perdo,
    que moro
    cada dia una mica.

    És avui que et prego, memòria,
    em permetis la pau
    i la vida.


    *Contingut:
    El narrador és en primera persona i és l'únic protagonista. Aquesta veu comença demanant a la memòria que la deixi tranquil·la i no la faci pensar en coses que no vol. Sobretot a la nit, que ella el que vol és dormir dolçament, i els records de la memòria no la deixen.
    L'allau podrien ser tots els records que no vols que la memòria tingui presents. Per això li demana que li perdoni els records del llarg del dia que estan buits de malsons, perquè no els esborri i te'ls permeti conservar.
    Necessita que la memòria li faci cas, i la deixi en pau. Per això li diu que si no ho fa ara, quan sigui morta ja no caldrà que ho faci, perquè no la podrà sentir.


    *Opinió personal:
    És una poesia que utilitza un llenguatge proper. De manera que les diferents paraules que hi ha plasmades, et permeten seguir la narració sense perdre't cap detall i entenent en tot moment què està dient la veu que parla amb la seva memòria.
    No se m'ha fet pesada en cap moment, ja que té un llargada adequada i és molt entenedora.


    Espero que et serveixi d'alguna cosa!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Gorwilya | 21-04-2007

    Aquí tens el meu comentari d'aquesta tercera ronda :-)


    * Estructura:
    El títol l'he trobat encertat, ja que el segon vers parla de milers de caixes per obrir, les unes dins les altres, com les nines russes.

    En el primer vers, la "I" inicial, personalment m'hi sobra. Es com si el vers continues d'un anterior i es fa estrany, perquè és l'inicial. Començaria directament pel verb "obro".
    Pel que fa a la resta de versos els hauria separat de manera diferent. No hi entenc massa de poesia, per no dir gens. Però se'm fa estranya la separació que li has donat, tot i que no dubto de que és l'encertada. No obstant el separaria de la següent manera:

    "Obro la caixa que em conté tancada
    dins altres milers de caixes de dies per obrir;
    i es riu de mi el temps;
    que a cada pas fa pampallugues,
    perquè caient en el parany m'atrapi l'ombra
    del jo que m' il·lumina,
    projectant-me al fons d'aquesta nit
    que em fa de dia."


    *Contingut:
    La veu que parla és femenina. La protagonista se sent com si fos una nina russa (formada per caixes), i cada dia que passa fos com una caixa que s'obra. Cada dia obra una caixa, però sempre n'hi ha altres per obrir.
    El temps riu d'ella, perquè cada caixa que obre és un tros de temps que ha passat. Per tant al final no hi haurà més caixes per obrir, i tota la llum (il·luminadora de la foscor), que provocaven les caixes en ser obertes, acabarà amb una ombra final.


    *Opinió personal:
    Tot hi ser una poesia breu, amb pocs versos transmet el que volies plasmar amb poques paraules. I has obtingut un bon resultat, que segur que era l'esperat!


    Espero que et serveixi d'alguna cosa!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya


    P.D. Si no et fa res corregir-me el relat, quan tingui un moment t'he l'envio en el mail que m'has donat.

  • Gorwilya | 17-03-2007

    Aquí tens el meu comentari, d'aquesta segona ronda :-)


    * Estructura:
    Sobre l'estructura només et comento les faltes, ja que no hi entenc d'estructures poètiques...

    L'article ha de ser plural:
    "Amb la ploma del meus ulls," --> "Amb la ploma del meus ulls,"

    El guió hauria de ser un apòstrof:
    "m-he fet un llibre de poemes." --> "m'he fet un llibre de poemes."

    La paraula "són" com que és del verb ser, i no de "tenir son", va accentuat:
    "Els teus ulls son el paper" --> "Els teus ulls són el paper"


    * Contingut:
    L'escriptor del poema (tant pot ser que siguis tu, com algú fictici) vol expressar el seu amor vers una altre persona, a través d'aquest poema. La persona estimada passa a ser la seva musa, la seva gran font d'inspiració.
    La persona estimada o musa és comparada tota ella amb les diferents parts i objectes que tenen a veure amb l'escriptor, com ara un llibre de poesies i la taula.


    * Opinió personal:
    És un poema molt bonic amb unes metàfores molt ben trobades. Personalment m'ha agradat molt, tot i que és breu, les paraules estan molt ben trobades i els versos ben col·locats. Has sabut plasmar molt bé tot el que volies expressar sobre paper.

    Espero que et serveixi d'alguna cosa!


    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Gorwilya | 17-03-2007

    El fet de ser un relat bastant curtet i que no he acabat d'entendre, ha estat la causa de que el meu comentari sigui tan breu. Em sap greu, però si una cosa no l'entenc, no la puc acabar de comentar del tot...

    * Estructura:
    En aquest apartat no sé què comentar-te. Ja que les faltes has dit que eren fetes expressament, per tant penso que no val la pena que les nombri, perquè ja ho deus saber.


    * Contingut:
    Només hi trobem un personatge, diria que de sexe femení (això és el que he deduït pel gènere que feies servir). Aquesta persona està trista per algun motiu, que no se sap, i es compara amb una magdalena.
    És una barreja de realisme i humor.


    * Opinió personal:
    És original l'estil i la manera de redactar. Però si he de ser sincera, no he entès massa res. He començat entenent de què parlaves, però a mig relat m'he perdut. He vist que era una comparació entre algú que plorava i una magdalena, però no ho he acabat d'entendre del tot...

    Espero que et serveixi d'alguna cosa!


    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Gorwilya | 12-03-2007 | Valoració: 9

    Veig que continues amb la poesia, i me n'alegro perquè se't dóna molt bé! ;P

    Només et volia dir que ja tinc el teu llibre eh? L'altre dia el vaig anar a buscar a la llibreria, és que no sé què va passar que no el tenien i em van fer-hi tornar al cap d'uns 15 dies. I també tinc el de l'Anna. Espero que me'ls dediqueu, eh?

    Ens veiem dimecres! Petons i una abraçada!


    Gorwilya

    P.D. Potser aquí no era el lloc més adequat, però et volia fer saber que ja els tinc... ;P

  • Gorwilya | 03-03-2007

    Aquí tens el meu comentari. Quan vaig veure el títol a la web vaig pensar que em sonava, i ara ja sé de què. És un dels relats participants al concurs que vaig llegir.


    * Estructura:
    Suposo que se t'ha passat per alt. Has posat una preposició + article i article, i hauria de ser preposició i article:
    "Evans i una llista indeturable de gent tocada pel la màgia del jazz"  "Evans i una llista indeturable de gent tocada per la màgia del jazz"

    L'accent de "època" no és tancat, sinó obert:
    "Va ser una época daurada:"  "Va ser una època daurada:"

    La paraula "èxit" porta accent:
    "la seva passió, el saxo tenor, exit,"  "la seva passió, el saxo tenor, èxit,"


    *Contingut:
    El protagonista és un músic, que ha vist com la seva vida anava de l'èxit fins el fracàs. Això ha provocat la seva situació actual; és un sense sostre més que viu al carrer.
    Ell mateix recorda com era abans la seva vida i pensa en com és ara.


    *Opinió personal:
    Com que aquest relat ja el vaig comentar, i en el seu moment ja vaig donar la meva opinió personal, per no repetir-me no opinaré. Ja que continuo pensant el mateix que abans. ;P



    Espero que et serveixi d'alguna cosa! :-)

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor