La venjança és un plat que es serveix fred (venjança)

Sempre m'havien dit que les venjances no eren bones, però jo preferia seguir la frase feta que diu "la venjança és un plat que es serveix fred". I per fi havia arribat el moment de venjar-se. Vaig despenjar el telèfon i vaig marcar el seu número:

-Bona tarda! Voldria parlar amb el Sr. Oriol Racasens.
-Bona tarda! Jo mateix.
-Li trucava de la radio, per dir-li que ha guanyat el concurs en el que va participar.
-De veritat? És fantàstic! M'enviaran el xec per correu, oi?
-Per això el trucava, hi ha hagut un petit canvi en les bases. Vostè pot anar directament a la gran superfície de botigues i gastar-se els diners del xec. Un cop ho hagi fet, ens porta els tiquets de compra i nosaltres li abonarem els diners a la seva llibreta d'estalvis.
-Ah, molt bé. Si és tan amable de donar-me l'adreça.
-Apunti-ho. És C/ Figuera, número 30.
-Molt bé. Quan m'hagi gastat els diners ja em passaré per aquí amb els tiquets.
-Felicitats! Adéu!
-Adéu!

No m'ho puc creure! S'ho ha empesat. No em puc imaginar la cara que posarà quan vagi en aquella adreça i es trobi que és un solar amb obres. En el qual hi haurà una pancarta que posarà "la venjança és un plat que es serveix fred". I aleshores pensarà amb mi. I recordarà com amb una simple trucada va trencar la meva il·lusió dient-me que havia guanyat aquell concurs de redaccions que es feia entre tots els instituts, de secundària, del barri. Em vaig passar els dies creient que aniria de viatge, fins que el cap d'un mes va sortir la llista de guanyadors i jo no hi era... Aquell dia va començar la meva set de venjança, fins que avui, el cap de 10 anys m'he venjat!