Buscant el camí

Un relat de: Gorwilya

Era un vespre fred de desembre. La Clara, una noia de cabells castanys i d'ulls color ametlla, va sortir al carrer.
El carrer era ple de gent que caminava amunt i avall, es posaven dins de botigues amb les mans buides i en sortien carregats amb bosses i paquets de regal. Ja faltava poc per la nit de Nadal, i els ciutadans aprofitaven per fer les últimes compres.
La Clara no havia sortit per comprar cap regal d'última hora, només havia sortit per observar la il·luminació nadalenca, en un lloc allunyat de tota aquella massa de gent que consumien.
Ella es va dirigir a un parc de sorra amb gronxadors, aquelles hores solitari i silenciós, on podria estar tranquil·la i sola. Allà es va asseure en un banc de fusta, i es va quedar mirant aquelles màgiques llums, mentre viatjava pels records.
Un noi, rosset i d'ulls blavosos, que passava pel carrer, en veure-la allà asseguda s'hi va apropar. Va xerrar uns minuts amb ella, es va acomiadar amb dos petons i va continuar la seva marxa.
En veure'l marxar la Clara va deixar caure una llàgrima, que li va lliscar galta avall, fins caure en un dels seus genolls.
Estava confosa i perduda. En algun moment havia sortit del seu camí de la vida, i ara no hi sabia retornar. Vagava pel mig de camps plens d'herbes, que li tapaven la visibilitat. Per més que caminava, es sentia com si tots aquells camps d'altes herbes formessin part d'un laberint amb sortida desconeguda.


Viatjant pel passat va recordar el dia que va perdre el camí, sense adonar-se'n. I el fet de veure que no hi havia res a fer li causava una gran impotència. Des d'aquell dia que vagava com un vaixell sense rumb, que va fent voltes i més voltes, perquè no és capaç de trobar la direcció que el portarà al seu destí.
La Clara va mirar amunt, cap al cel, i va veure una estrella que brillava més que les altres, i va imaginar que devia ser la seva protectora. Se la va quedar mirant uns instants, va pensar que ella si que l'escoltaria. I mentre l'observava, va començar a explicar-l'hi, mentalment, el què li passava i com s'havia perdut.

"Estrelleta, tu que brilles més que les altres. Estic convençuda que ets el meu àngel de la guarda, la meva protectora, la qual m'ajudarà a trobar el camí que he perdut.
El noi d'ulls blaus que has vist abans, en Roger, és el que estimo amb tot el meu cor, però ell no sent el mateix per mi. És com si ja no em veies com ho feia abans. Res és igual, entre nosaltres tot ha canviat.
Ara que l'he perdut, és quan veig que el necessito, però ell no té intenció de tornar. Per ell la partida s'ha acabat.
Sé que no puc seguir així, vaig intentar oblidar-lo, però no puc. Per més que intenti seguir endavant, hi ha una petita part de mi que no vol, és com si continues pensant que tornarà. Però en el fons sé que en Roger no ho farà, i que he de tirar endavant sense ell, tot i que hi hagi massa coses que em recordin el molt que el vaig estimar i el segueixo estimant.
Físicament el veig tant a prop, però en realitat està molt i molt lluny, a un lloc inabastable per a mi.
Sabia que havia de passar pàgina, continuar amb la meva vida sense ell. Vaig decidir no pensar més amb ell ni amb ningú, i anava tot bé, fins que em vaig començar a sentir atreta per un altre noi, l'Àngelbert.
Al cap d'un temps vaig tornar a veure el meu amor, en Roger. Vaig comprovar que els meus esforços, per oblidar-lo, havien estat en va. Tot el què sentia per l'Àngelbert es va esvair, com per art de màgia, i en els meus pensaments hi tornava a ser ell, el noi a qui temps enrera havia entregat el meu cor.
Era com si aquella fracció de temps, en la qual només pensava amb l'Àngelbert i havia oblidat en Roger, no hagués existit mai. La pàgina que havia intentat passar, de cop s'havia tornat a girar, i ja tornava a ser davant dels meus ulls altra vegada.
Tinc la sensació de que estic condemnada a estar sempre trista per sentiments. I tot perquè jo estimo i l'altre no.
Per això estrelleta necessito trobar el camí, per poder continuar vivint amb un somriure!"

La Clara es va desfogar sentint-se escoltada per aquella estrella. Un cop va haver-ho recordat tot, va pensar que hi havia la petita possibilitat de que la seva protectora l'ajudes. Creia que si l'estrella Polar servia per indicar el nord, la seva l'ajudaria a trobar el camí, per poder sortir d'aquell laberint que semblava no tenir-ne.
Mentre pensava tot això, va veure una noia que se li acostava, era l'Àgata, una amiga. Aquesta tenia els cabells morens i els ulls de color verd esperança.
Es van saludar, i l'Àgata es va assentar al seu costat. Es va fer un gran silenci, les dues noies es miraven als ulls fixament, i en el moment menys inesperat els seus llavis es van unir, i es van fondre en un dolç i llarg bes.

La Clara, per fi havia trobat el camí de la seva vida, lluny de sentiments i mirades no correspostes...

Comentaris

  • Comentari Taller d'Escriptura: Ronda1. Grup 2[Ofensiu]
    OhCapità | 04-02-2007

    Un relat curt on el tema és l'amor per algú que ja no tornarà. Té dues parts clarament identificables. Una introducció on ens mostres l'estat anímic de solitud de la protagonista, i un nus on ens desplegues els sentiments en el temps d'ella. Aquesta part està escrita en primera persona donant un contrapunt interessant a la història, un diàleg interior amb un estel fent de flotador, de protecció dels moments difícils. I finalment el desenllaç del relat que pren un gir curiós i poc esperat pel lector.

    En qüestió de forma no hi tinc res a dir, tot i que potser milloraria alguna frase eliminant alguna coma:
    "Un noi, rosset i d'ulls blavosos, que passava pel carrer, ...". Jo no hi posaria les dues primeres, donant un ritme diferent, perquè que a vegades sembla que el relat vagi a cops. Crec que canviant una mica la puntuació guanyaria molts enters.

    Respecte al fons, crec que és una història interessant però que no em queda clar el moment on la Clara arriba a la homosexualitat, crec que en aquest punt podries haver estès més el relat, perquè queda una mica difós la intencionalitat que tenies en escriure-ho.

    M'ha agradat que hagis lligat tots els personatges de la història amb els seus colors de cabell i ulls, tot i que l'Angelalbert no en té o l'he esborrat de la memòria, però no he trobat on ho dius. És un història d'amor-desamor ben portada quedant força clara i entenadora, i deixa un bon regust final.

    (Bé Gorwilya, m'ha fet molta il·lusió compartir el primer taller amb vós, .... mmm, ... encara us tinc present, sobretot els vostres ulls, ... un bes suau i dolç)

    OhCapità.

  • bonessss![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 31-01-2007 | Valoració: 10

    Ei Gorwilya! Ho sento, he recordat avui que vàrem decidir no puntuar en fer comentaris del taller i jo vaig fotre la pota... jejeje. Així que he decidit "compensar" una mica i posar-hi l'altre també! jajaja

    petons!

  • Comentari del Taller d'Escriptura r1: grup 2[Ofensiu]
    mjesus | 30-01-2007

    Hola Gorwilya!
    Et comento el relat com a lectora, no pretenc entrar en una anàlisi literària a fons, ni en qüestions gramaticals o de puntuació tant sols remarcar algunes coses que he copsat.

    Forma:
    Crec que utilitzes sovint repeticions de paraules massa properes i que es podrien substituir per altres formes verbals o sinònims segons el cas:
    "… va sortir al carrer.
    El carrer era ple de.." (carrer/carrer)
    "…no havia sortit per comprar cap regal d'última hora, només havia sortit per observar la il·luminació.." (sortit/sortit)

    Sé que no puc seguir així, vaig intentar oblidar-lo, però no puc. Per més que intenti seguir endavant (seguir/seguir)

    Aquesta frase em resulta difícil d'entendre:
    "Tinc la sensació de que estic condemnada a estar sempre trista per sentiments. I tot perquè jo estimo i l'altre no... ". Quins sentiments? Podries definir millor allò que sents: amor, rebuig, odi…(s'hauria de treure el de, que va davant la preposició que)
    "…Mentre pensava tot això, va veure una noia que se li acostava, era l'Àgata, una amiga. Aquesta tenia.."
    Crec que podries canviar aquesta per "ella" o intentar construir la frase d'una altra manera.
    Assentar: seria asseure's millor oi? assentar es refereix a fixar un objecte.

    Fons:
    En la veu d'un narrador ens expliques la vivència d'una noia jove que viu un desengany amorós, intentant trobar una sortida al seus sentiments no correspostos. Necessita ajuda i s'aferra a una amiga imaginària que l'ajudarà a retrobar el camí perdut.
    Està escrit en un llenguatge clar i entenedor que em comunica tristor.
    Els personatges estan poc definits, si et poses a fer una descripció (encara que sigui minsa com en aquest cas el referent als ulls) els hi podries donar més personalitat amb petits detalls del vestuari o de la compostura, de manera que siguin més creïbles o reals (no vol dir que no ho siguin però milloraria).

    Amb un final que sorprèn, ja que la protagonista no mostra en cap moment, inclinació cap el sexe femení.
    Personalment el final l'he trobat un xic accelerat, ens portes en poques frases a la conclusió del relat.

    Sovint tenim a prop allò que desitgem, tant sols ens ho hem de mirar amb uns altres ulls. Bé per la conclusió.

    Una abraçada.
    mjesus

  • Comentari del Taller d'escriptura ;)[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 28-01-2007 | Valoració: 8

    La idea del relat m'agrada i està força bé, fins i tot dubto de si és o va ser una experiència personal (potser no totalment real però sí basat en alguna experiència). És un d'aquells petits relats que podem arribar al lector perquè pot haver passat per una experiència molt semblant. A més, se'n pot treure una petita "moraleja" positiva, que jo anomeno com "de vegades no cal buscar en l'impossible, el que cerques pot ser més a prop del que sembla tot i que nosaltres no ens adonem…"
    Trobo que està força ben escrit tot i que com veuràs a continuació n'he fet moltes "correccions" totalment personals, perquè de fet hi ha molt poques faltes d'ortografia o quelcom realment corregible al 100%. Vull que llegeixis la majoria d'elles com suggeriments que et faig per millorar el relat i, també, la teva escriptura. Espero que et serveixin!

    "es posaven dins de botigues" : em sembla una mica lleig, millor "entraven a les botigues".

    "Ja faltava poc per la nit de Nadal, i els ciutadans aprofitaven per fer les últimes compres" : jo no posaria una coma davant de la "i" que ja fa de conjunció.

    "La Clara no havia sortit per comprar cap regal d'última hora, només havia sortit per observar la il·luminació nadalenca, en un lloc allunyat de tota aquella massa de gent que consumien" : penso que queda millor quelcom com "La Clara no havia sortit per comprar cap regal d'última hora sinó per observar la il·luminació nadalenca en un lloc allunyat de tota aquella massa de gent que consumien"

    "Ella es va dirigir a un parc de sorra amb gronxadors, aquelles hores solitari i silenciós, on podria estar tranquil·la i sola" : com que a la frase d'abans ja estàs parlant de la Clara, no caldria que comencessis amb "Ella…" i hauria de ser "a aquelles hores…"

    "Allà es va asseure en un banc de fusta, i es va quedar mirant aquelles màgiques llums, mentre viatjava pels records" : jo suprimiria les dues comes, la "i" i el "mentre" ja fan d'unió.

    "Un noi, rosset i d'ulls blavosos, que passava pel carrer, en veure-la allà asseguda s'hi va apropar" : trobo que hi ha massa comes explicatives, jo reescriuria la frase "En veure-la allà asseguda, un noi rosset i d'ulls blavosos que passava pel carrer s'hi va apropar"

    "En veure'l marxar la Clara va deixar caure una llàgrima, que li va lliscar galta avall, fins caure en un dels seus genolls" : canvis de comes "En veure'l marxar, la Clara va deixar caure una llàgrima, que li va lliscar galta avall fins caure en un dels seus genolls"

    "En algun moment havia sortit del seu camí de la vida, i ara no hi sabia retornar" : jo suprimiria la coma.

    "Vagava pel mig de camps plens d'herbes, que li tapaven la visibilitat" : reescriuria la frase "Vagava enmig de camps plens d'herbes que li tapaven la visibilitat"

    "es sentia" : crec que s'ha d'escriure "se sentia" perquè no s'ajuntin les dues esses.

    "Viatjant pel passat va recordar el dia que va perdre el camí, sense adonar-se'n. I el fet de veure que no hi havia res a fer li causava una gran impotència. Des d'aquell dia que vagava com un vaixell sense rumb, que va fent voltes i més voltes, perquè no és capaç de trobar la direcció que el portarà al seu destí." : aquestes frases no les acabo de trobar clares, principalment pel culpa dels temps verbals i algunes comes. Potser hauria de ser "Viatjant pel passat, va recordar el dia que va perdre el camí sense adonar-se'n. I el fet de veure que no hi havia res a fer li va causar una gran impotència. Des d'aquell dia va vagar com un vaixell sense rumb, que va fent voltes i més voltes perquè no és capaç de trobar la direcció que el portarà al seu destí."

    "La Clara va mirar amunt, cap al cel, i va veure una estrella que brillava més que les altres, i va imaginar que devia ser la seva protectora." : jo reescriuria la frase "La Clara va mirar amunt, cap al cel. Va veure una estrella que brillava més que les altres i imaginà que devia ser la seva protectora."

    "I mentre l'observava, va començar a explicar-l'hi, mentalment, el què li passava i com s'havia perdut." : aquí també reescriuria així "I, mentre l'observava, va començar a explicar-li mentalment el què li passava i com s'havia perdut." (crec que és "li" i no "l'hi" perquè el complement directe ja hi és)

    "em veies" : seria "em veiés"

    "continues" : seria "continués"

    "Però en el fons sé que en Roger no ho farà, i que he de tirar endavant sense ell…" : aquí també suprimiria la coma d'abans de la "i"

    "Físicament el veig tant a prop, però en realitat està molt i molt lluny, a un lloc inabastable per a mi" : aquí escriuria "Físicament el veig tan a prop… però en realitat està molt i molt lluny, en un lloc inabastable per a mi" (és "tan" (tan cerca) i no "tant" )

    "Vaig decidir no pensar més amb ell ni amb ningú, i anava tot bé, fins que em vaig començar a sentir atreta per un altre noi, l'Àngelbert" : seria "pensar més en ell" i suprimiria la coma d'abans de "fins"

    "Vaig comprovar que els meus esforços, per oblidar-lo, havien estat en va" : aquí suprimiria les dues comes.

    "Tot el què sentia per l'Àngelbert es va esvair…" : diria que aquest "que" n ha de dur accent.

    "pensava amb l'Àngelbert" : tornaria a ser "pensava en l'Àngelbert"

    "Per això estrelleta necessito trobar el camí…" : aquí "estrelleta" hauria d'anar entre comes.

    "l'ajudes" : hauria de ser "l'ajudés"

    "Creia que si l'estrella Polar servia per indicar el nord, la seva l'ajudaria a trobar el camí, per poder sortir d'aquell laberint que semblava no tenir-ne" : suprimiria la coma de davant de "per"

    "Mentre pensava tot això, va veure una noia que se li acostava, era l'Àgata, una amiga. Aquesta tenia els cabells morens i els ulls de color verd esperança." : crec que hi ha massa comes, proposo "Mentre pensava tot això, va veure una noia que se li acostava. Era l'Àgata, una amiga que tenia els cabells morens i els ulls de color verd esperança."

    "Es van saludar, i l'Àgata es va assentar al seu costat" : és "seure" i no "assentar" així "Es van saludar i l'Àgata es va seure al seu costat"

    "Es va fer un gran silenci, les dues noies es miraven als ulls fixament, i en el moment menys inesperat els seus llavis es van unir, i es van fondre en un dolç i llarg bes." Jo reescriuria així "Es va fer un gran silenci. Les dues noies es miraven als ulls fixament i, en el moment menys esperat, els seus llavis es van unir i es van fondre en un dolç i llarg bes." (seria "menys esperat" o "més inesperat"!)

    "La Clara, per fi havia trobat el camí de la seva vida, lluny de sentiments i mirades no correspostes..." : aquí suprimiria la coma de darrera de "Clara".


    Com veus, sempre sota la meva opinió personal, els teus petits "problemes" són per temes de massa comes o frases mal puntuades. També he observat que el teu relat està compost d'uns vint paràgrafs… vint punts i apart en un relat tan curt és massa! Et recomano que després de repassar els teus escrits pensis en els paràgrafs que ha de tenir. Un punt i apart serveix per separar idees força diferents, situacions o temps diferents… per puntuar el teu relat no en necessites tants, pots fer servir comes, punts i coma, dos punts, punts suspensius i punts i seguit (ja veus que n'hi ha molt a escollir ;) )

    Petons!!

  • Comentari del Taller d'escriptura. Grup 2.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 02-01-2007

    Hola Gorwylya.
    Enceto amb tu els meus comentaris al grup 2 del taller d'escriptura.

    FORMA:

    Començo fent un anàlisi de la forma. Aniré corregint coses més o menys importants. Aspectes que jo no faria igual. No has de fer cas de tot el que et diré; només algunes de les correccions són importants; moltes d'elles, segurament la majoria es fonamenten en el meu gust com a lector. Aniré de principi a final del relat.

    "La Clara, una noia de cabells castanys i d'ulls color ametlla" no em preguntis per què, purament per qüestions auditives jo posaria:
    "La Clara, una noia de cabells castanys i ulls color d'ametlla"

    "(...), va sortir al carrer.
    El carrer era ple de gent que caminava amunt i avall, es posaven dins de botigues amb les mans buides i en sortien carregats amb bosses i paquets de regal.(...)"
    S'han d'evitar les repeticions properes de mots. Aquí has repetit carrer.

    "El carrer era ple de gent que caminava amunt i avall, es posaven dins de botigues amb les mans buides i en sortien carregats amb bosses i paquets de regal."
    Com que darrere avall hi poses coma i no punt, penso que és millor reforçar l'oració amb un "que", el mateix per la frase següent "sortien carregats amb bosses" Al mateix temps no és gaire correcte dir "es posaven dins les botigues" el verb posar no hi escau, quedaria millor "entraven dins les botigues" Una altra cosa: fixa't que primer parles de la gent, en singular: "caminava amunt i avall" , després canvies a plural: "es posaven dins de botigues", és clar que seguir mantenin el singular fa que soni una mica estrany, però el canvi a plural tampoc no em sona bé. La gent la pots tractar com un plural, o bé també canviar "gent" per persones. "Dins de botigues" tampoc no em sona natural; em sona millor dins les botigues. Resumint aquesta frase jo la faria:
    "El carrer era ple de persones que caminaven amunt i avall, que entraven dins les botigues amb les mans buides i que en sortien carregades amb bosses i paquets de regal.

    "(...)bosses i paquets de regal. Ja faltava poc per la nit de Nadal, i els ciutadans aprofitaven per fer les últimes compres." Fixa't que rima "regal" amb "Nadal", això en prosa tampoc no queda gaire bé, podries canviar "de regal", per "regalar". El mot ciutadans aquí tampoc no m'hi sona bé, em resulta massa polític, jo buscaria un altre mot, o senzillament no posar-hi mot. Podries fins i tot unir aquesta frase amb l'anterior amb un punt i coma i referir-la al mot persones que havies posat en l'oració anterior. Tot plegat podria quedar així: "El carrer era ple de persones que caminaven amunt i avall, que entraven dins les botigues amb les mans buides i que en sortien carregades amb bosses i paquets per regalar; ja faltava poc per la nit de Nadal i aprofitaven per fer les últimes compres."

    "La Clara no havia sortit per comprar cap regal d'última hora, només havia sortit per observar(...)" Fixa't que estàs repetint "havia sortit per" quedaria més bé un "ans" i si "ans" et sembla massa culte... un "sinó", i si hi afegeixes un "pas" queda més reforçat. Resumint: "La Clara no havia sortit pas per comprar cap regal d'última hora, ans per observar(...)" o bé:
    "La Clara no havia sortit pas per comprar cap regal d'última hora, sinó per observar(...)"

    "Ella es va dirigir a un parc de sorra amb gronxadors, aquelles hores solitari i silenciós, on podria estar tranquil·la i sola." Davant de "aquelles" m'hi sona més bé si hi poses un "en". I també m'adono que repeteixes la idea de solitud, jo eliminaria el sola que ja se suposa quan descrius el parc. Resumint: "Ella es va dirigir a un parc de sorra amb gronxadors, en aquelles hores solitari i silenciós, on podria estar tranquil·la."

    "Un noi, rosset i d'ulls blavosos, que passava pel carrer, en veure-la allà asseguda s'hi va apropar." La coma de després de "noi" em talla una mica la lectura. Després de "asseguda" hi posaria coma, donat que quan el complement circumstancial de temps és davant la frase, convé separar-lo amb una coma si no és que el complement és molt curt. Resumint: "Un noi rosset, d'ulls blavosos, que passava pel carrer, en veure-la allà asseguda, s'hi va apropar." Aquesta és un opció. Si bé després de llegir-la m'adono que hi ha moltes comes i que encara que siguin correctes poden trencar la lectura, per tant una altra opció és posar només les estrictament necessàries: "Un noi rosset i d'ulls blavosos, que passava pel carrer, en veure-la allà asseguda s'hi va apropar." I així també queda bé.

    "(...)i va continuar la seva marxa.
    En veure'l marxar la Clara va deixar caure una llàgrima, que li va lliscar galta avall, fins caure en un dels seus genolls." Repetició de "marxa" i "marxar" massa propera. "lliscar galta avall" no és gaire correcte posar-ho, perquè ja se sobreentén que lliscar és cap avall... queda massa especificat. "Fins caure en un dels seus genolls" Jo no ho posaria. No aporta res al relat, sona rar.
    "En algun moment havia sortit del seu camí de la vida," Em sona rar. Jo hi posaria: "En algun moment havia abandonat el seu camí" o alguna cosa similar.

    "Vagava pel mig de camps plens d'herbes, que li tapaven la visibilitat" jo posaria: "Vagava enmig de camps plens d'herbes que li tapaven la visibilitat"

    "Per més que caminava, es sentia com si tots aquells camps d'altes herbes" Repetició de "herbes" i "camps" massa a prop de les herbes i camps de l'anterior frase. I en lloc de "es sentia" s'escriu "se sentia" perquè "sentia" comença amb so "s".

    "Viatjant pel passat va recordar el dia que va perdre el camí, sense adonar-se'n." Jo faria uns canvis de puntuació: "Viatjant pel passat, va recordar el dia que va perdre el camí sense adonar-se'n."

    "Des d'aquell dia que vagava com un vaixell sense rumb, que va fent voltes i més voltes, perquè no és capaç de trobar la direcció que el portarà al seu destí." Després de "dia" convé coma. Jo les altres que poses les trauria. O sigui així: "Des d'aquell dia, que vagava com un vaixell sense rumb que va fent voltes i més voltes perquè no és capaç de trobar la direcció que el portarà al seu destí."

    "Va pensar que ella si que l'escoltaria" "sí" va accentuat.

    "va començar a explicar-l'hi, mentalment, el què li passava i com s'havia perdut." El "l'hi" veig que substitueix al complement indirecte, però no detecto que substitueixi cap més complement, per això jo hi posaria "li". En l'expressió "el què" el mot "que" mai no s'accentua. Resumint, quedaria així: "va començar a explicar-li, mentalment, el que li passava i com s'havia perdut."
    Si t'agrada més també pots posar "què" sense "el": : "va començar a explicar-li, mentalment, què li passava i com s'havia perdut."

    "Estrelleta, tu que brilles més que les altres. Estic convençuda que ets el meu àngel de la guarda,(...)"
    Crec que darrere altres hi va coma:
    "Estrelleta, tu que brilles més que les altres, estic convençuda que ets el meu àngel de la guarda, (...)"

    "És com si ja no em veies com ho feia abans." Veiés va amb accent.

    "Res és igual, entre nosaltres tot ha canviat." Un punt en lloc d'una coma, i hi afegiria un "no" de recolzament: "Res no és igual. Entre nosaltres tot ha canviat."

    "Sé que no puc seguir així," La significació del verb seguir s'avé més a continuar la ruta per un camí físic o geogràfic... aquí seria més correcte posar-hi "continuar": "Sé que no puc continuar així,"

    "Per més que intenti seguir endavant" repeteixes "seguir" Jo posaria "Per més que intenti tirar endavant"

    "és com si continues pensant que tornarà" "continués" va accentuat.

    "i que he de tirar endavant sense ell," per no repetir "endavant" podries posar: "i que he de sobreviure sense ell,"
    "que em recordin el molt que el vaig estimar i el segueixo estimant." "el molt que..." és un expressió d'origen castellà, és més correcte. "com el vaig estimar". En lloc de "seguir estimant" "continuar estimant" resumint: "que em recordin com el vaig estimar i el continuo estimant."

    "a un lloc inabastable per a mi." En lloc de "a" davant articles que no siguin "el" "la" "els" "les", si no sona massa forçat és preferible fer servir "en". O sigui: "en un lloc inabastable per a mi."

    De cop i volta dius: "Sabia que havia de passar pàgina" o sigui, canvies de temps, i se suposa que encara estem dins les cometes, o sigui que encara està parlant a l'estrelleta, i que hauria de ser en present.

    "Vaig decidir no pensar més amb ell ni amb ningú" hauria de ser "en ell ni en ningú"

    "Tot el què sentia per l'Àngelbert es va esvair, com per art de màgia, i en els meus pensaments hi tornava a ser ell" "que" va sense accent. La coma de després d'esvair, no la posaria. Davant de "els" és preferible que hi vagi "a" que no "en". Resumint: "Tot el que sentia per l'Àngelbert es va esvair com per art de màgia, i als meus pensaments hi tornava a ser ell"

    "el noi a qui temps enrera havia entregat el meu cor." Des d'una revisió que hi va haver no fa gaire de les normes en lloc d'enrera és enrere.

    "pensava amb l'Àngelbert" és "pensava en l'Àngelbert"

    "Tinc la sensació de que estic condemnada" l'expressió "de que" és incorrecte, si no és que "què" es posa accentuat, i això només es pot fer quan pot substituir a "la qual" o "el qual" "les quals" o "les quals". O sigui quedaria: "Tinc la sensació que estic condemnada"

    "Per això estrelleta necessito trobar el camí, per poder continuar vivint amb un somriure!" els noms en els diàlegs convé posar-los entre comes:"Per això, estrelleta, necessito trobar el camí, per poder continuar vivint amb un somriure!"

    "va pensar que hi havia la petita possibilitat de que la seva protectora l'ajudes" T'hi corregeixo un accent i el "de que" i queda: "va pensar que hi havia la petita possibilitat que la seva protectora l'ajudés"

    "va veure una noia que se li acostava, era l'Àgata, una amiga. Aquesta tenia els cabells morens i els ulls de color verd esperança." Hi trauria "Aquesta" i queda: "va veure una noia que se li acostava, era l'Àgata, una amiga; tenia els cabells morens i els ulls de color verd esperança.

    "l'Àgata es va assentar al seu costat" assentar té més aviat la significació d'assentament; és millor asseure's: "l'Àgata es va asseure al seu costat" i si li treus el possessiu i hi poses un pronom encara millor. Quedaria: "l'Àgata se li va asseure al costat"

    En aquest últim paràgraf hi canviaria la puntuació:
    "Es va fer un gran silenci, les dues noies es miraven als ulls fixament, i en el moment menys inesperat els seus llavis es van unir, i es van fondre en un dolç i llarg bes."
    I quedaria:
    "Es va fer un gran silenci. Les dues noies es miraven als ulls fixament; i en el moment menys inesperat els seus llavis es van unir, i es van fondre en un dolç i llarg bes.

    FONS:

    És una història bonica, senzilla, clara, sense gaire embolics ni girs argumentals. Una noia que no acaba de saber què li passa, la raó de la seva buidor, i que mercès a una estrella troba la resposta al seu neguit en una noia a qui descobreix que estima, i probablement desitja. Potser hi ha massa mots per a una història tan lineal. Potser caldria més intensitat de paraules. Menys frases, o frases més curtes i intenses. La mateixa història més austera, guanyaria molt.
    Ja veus que des del punt de vista del fons no et puc dir tant, perquè de fet és un fons tan pur i lineal que ningú no et pot dir que tingui escletxes. Jo sóc del parer que gairebé tots els fons són possibles si se sap triar per a cadascun la forma adequada.

    Una abraçada Gorwyla. I espero el teu comentari a "La Fàbrica".














  • Primer, també![Ofensiu]
    SieMenS | 28-08-2006

    Ho sento, ara no tinc temps de llegir-lo, només he passat per dir-te que publicaré l'altra part, si és així com ho demanes ;)

    Només esperava que algú s'hi passés, i per això et donc les gràcies.


    Ara no estic a casa meva, prò quan hi arribi, el publicaré! =)


    Apa, gràcies de nou! Muaaac*


    P*

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gorwilya

Gorwilya

38 Relats

191 Comentaris

74846 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Crec que aquest fragment em descriu:

"Sóc com un llibre obert amb les paraules de les pàgines mig esborrades pel pas del temps... ja pots anar llegint que amb aquestes poques paraules que han quedat intactes no en sortirà cap frase que tingui sentit, només frases sense solta ni volta, amb les que arribaràs a la conclusió que millor llençar el llibre i comprar-ne un de nou. Doncs si, aquest llibre sóc jo, un llibre que quan el treuen del seu medi perd tota la lògica i no s'entén què és el què et volia dir o expressar de bon principi."

Com que tots els autors posen els premis que han guanyat... a mi també m'ha fet gràcia fer-ho... :P
2005:
-Segon premi del XXVIII Certamen literàri del casal de l'Espluga de Francolí. Obra: "Passat ocult"
-Primer premi del V Certamen literàri Campdevànol modelitat de poesia. Obra: "On ets?"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font morta de Tona. Poesia: "Vida fugisera"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font de ferro de Tona. Obra: "La història mai explicada"



Per si algun/a relataire vol quelcom:
gorwilya@yahoo.es




R en Cadena

"La dragaroja em va encadenar i jo he passat la cadena a en Vicenç Ambrós i Besa i a la IluiN"

(descobreix què és "R en Cadena")