La magdalena

Un relat de: ginebre

La magdalena

A la Teisa he plorat com una magdalena. No pots oblidar que una magdalena és una mena de pastisset que porta al mig un gran bony. Un bony sortit quasi per fora de si mateixa.

I així, a la Teisa, quasi per fora de mi mateixa, m'he arrambat al vidre esquerre i he hagut de plorar. Llàgrimes que em surten del bony que m'he fet aquesta nit, a casa del torturat. No pas torturat per la policia, ni per un grup terrorista, ni per un sàdic qualsevol, sinó que el seu propi cor, el seu propi bony de magdalè, alló que se surt de mare, que vessa per sobre de tot sentit comú, de tota cosa cerebralment lògica, i que per això precisament, per lo sortit, lo fora de mare, lo rebosant,
fa patir. Un patir que és síntoma d'estar viu ( "pateixo doncs existeixo" com Descartes). Però que no descarta, que dintre del patir siguis feliç, amb el mateix alleujament i felicitat, dels morts de gana del Camp de Buchenwald quan sona la sirena i poden deixar, per un moment, les pesades càrregues i fer la llarga cua per rebre la seva ració d'aigua tèbia del vespre, anomenada sopa.

Així doncs, tot remullant el vidre esquerre i moquejant dissimuladament, he vist que en realitat, la Bella Easo és quasi Sor Blandina, l'hermanita de los pobres. La casta Sor Blandina, que no pensa sobreixir-se ni un centímetre si no és de forma pactada i amb coneixement.

No posis massa llevat, que després, amb la calor del forn, la magdalena puja massa, se li rebenta el bony interior, i creix creix, se surt, es derrama, pren vida pròpia, regalima pel forn, va en busca teva per ser menjada i païda i, encabat per força, cagada.

La Bella Easo

Comentaris

  • Lèvingir | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • I tant que m'atreveixo!![Ofensiu]
    aaa | 04-05-2007

    De petit, quan hom deixava caure allò de plorar com una magdalena, jo em fregia les neurones tractant d'endevinar el parany, posant magdalenes al forn, a veure si suaven...

    Un relat curios, de forma circular, fet amb les peçes del tente que et passaven pel cap, amuntegant sentiments amb metafores amb rodolins amb l'imaginari d'infantesa amb poesia... una poesia saturada de talent i vestida de prosa.

    He llegit tot el que has escrit (aqui dins), i com que la poesia mai ha estat el meu fort, no sabia què comentar-te, però tu mateixa m'ho has solucionat amb l'enllaç.

    Tens un do infinit per treure prosa del no res.

    Però (sempre n'hi ha un, de però) tendeixes a enfonsar-te massa dins teu sense pensar que els altres no sabem tot el que tu saps, cosa que ofereix relats encisadors pero amb un petit percentatge de pèrdua sensorial que pot confondres amb incoherencia.

    Que t'he de dir que no sapigues. Potser que escriguis mes i llegeixis menys, però això es una bona blasfemia.

    Roarscach

  • Lilith | 28-03-2007 | Valoració: 10

    Genial!
    En forma i contingut.
    He viscut la major part de la meva vida a la Catalunya interior, se suposa que el català d'allà és bastant "pur", doncs no, el Pompeu va posar unes regles que a la meva iaia li semblarien un acudir jeje
    En quant al contingut, que això sempre és una cosa molt personal i subjectiva del lector, també m'ha agradat molt. Aquells dolors que neixen de la nostra extrema sensibilitat, aquells bonys interiors que ens deformen... Un plaer, noia. Una abraçada.

  • Comentari taller d'escriptura, Ronda 2 (grup 2)[Ofensiu]
    Gorwilya | 17-03-2007

    El fet de ser un relat bastant curtet i que no he acabat d'entendre, ha estat la causa de que el meu comentari sigui tan breu. Em sap greu, però si una cosa no l'entenc, no la puc acabar de comentar del tot...

    * Estructura:
    En aquest apartat no sé què comentar-te. Ja que les faltes has dit que eren fetes expressament, per tant penso que no val la pena que les nombri, perquè ja ho deus saber.


    * Contingut:
    Només hi trobem un personatge, diria que de sexe femení (això és el que he deduït pel gènere que feies servir). Aquesta persona està trista per algun motiu, que no se sap, i es compara amb una magdalena.
    És una barreja de realisme i humor.


    * Opinió personal:
    És original l'estil i la manera de redactar. Però si he de ser sincera, no he entès massa res. He començat entenent de què parlaves, però a mig relat m'he perdut. He vist que era una comparació entre algú que plorava i una magdalena, però no ho he acabat d'entendre del tot...

    Espero que et serveixi d'alguna cosa!


    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Taller d'escriptura. Ronda 2 (Grup 2)[Ofensiu]
    gypsy | 06-03-2007


    = En quant a la forma =

    - El article "lo" que utilitzes molt seguit, jo el canviaria per "el", però crec que és correcte usa el "lo".
    - Trauria el parèntesi, quan parles de Descartes, sempre penso que els parèntesis frenen el relat i són una mica antiestètics.
    - en lloc de "pesades càrregues" posaria "feixugues", només per estètica personal i subjectiva.
    - "va en busca teva", em sona a barbarisme, a traducció del castellà. Podries posar "et cerca".
    - "encabat", crec que no és correcte, però ja dius a la introducció que les errades són fetes expressament.

    = En quant al fons =

    Fas una comparativa entre una magdalena i una persona, el bony que sobresurt de la magdalena amb les emocions que es fan llàgrima en l'ésser, sobreeixint-lo. Sembla que amb el plor es desfogui i aconsegueixi la felicitat.
    Acabes el relat amb un to humorístic que li treu transcendència al text anterior, a la part del plor.
    Com donant normalitat a que sovint necessitem de les llàgrimes així com de les alegries.

    = Conclusió =

    L'he trobat ben original i ben escrit.
    M'ha costat entendre'l i no sé si ho he aconseguit.
    I ben trobat el paral·lelisme entre l'estat depressiu i el final, absolutament còmic.

    Espero que et serveixi!.

    Molts petons.

    gypsy

  • Ah! se'm oblidava.[Ofensiu]
    copernic | 19-02-2007

    Podries referir-te a la TEISA com l'autobus de línia o una expressió similar. Jo, que visc a Girona ja t'he entès però a un lector del País Valencià, per exemple el pots despistar.
    Salut.

  • Comentari de taller[Ofensiu]
    copernic | 19-02-2007

    Vinga, anem per feina, Ginebre.


    Com que el relat és curt faré una valoració general en lloc d'estructurar-lo per parts.
    El títol m'agrada per que és suggerent. La magdalena pot referir-se a la famosa magdalena de Proust de "La recerca del temps perdut" un llibre que no he llegit com molts altres clàssics però que és objecte de culte. Fas venir ganes de llegir al no saber amb que et trobaràs.
    I et trobes amb un relat que sembla intimista però que poc a poc deriva en una "collonada" tot sigui dit amb el millor sentit de la paraula. Les expressions que fas servir hi ajuden (Sor blandina, el fet de que signi La Bella Easo). Així doncs tenim un text que comença dramàtic i acaba còmic. La metàfora de la magdalena com a sobreeiximent, com a sortida de mare de sentiments i emocions la trobo molt encertada i segurament és un punt fort del relat. L'estil és senzill i directe, sortint directament del cervell al paper o a l'ordinador. L'acabament el trobo massa tallant, doncs trenca amb el to humorístic de la segona part que és irònic i humorístic però no escatològic.
    En fi, et saludo amb molt d'afecte.

  • Thalassa | 13-02-2007

    començo descobrint gent, que això ja està prou bé...

    És evident que alguna que altra falta d'ortografia hia, tot i que pel que he vist, ja ho saps, ja qu ehi ha un comentari que en fa referència. Tot és mirar-s'ho, jo també en faig i no precisament per plaer. L'estructura de les oracions m'ha semblat un pel complexa, jo no les hagués estructurat així, ja t'he n'adonaràs... Tot i això, no m'ha semblat incongruent cap d'elles.

    El tema del text és original, i si he de ser sincera, és la única cosa que t'he llegit, així que no sé si és el teu estil propi o per contra, és un relat fora de la teva forma havitual. A mi, personalment, se m'ha fet un pel desconcertant i feixuc, però pel que veig, tenim gustos mooolt diferents. Parteixo de la base que a la biografia hi tens un poema d'en Casasses i és un autor que no m'agrada gens ni mica (que no vull dir que sigui dolent, eh!).

    L'hagués enfocat d'una forma molt diferent, segurament més planera. No t'ho prenguis malament, però no m'ha agradat especialment, tot i que t'he de felicitar per la originalitat i l'humor del text, que sempre s'agraeix acabar amb un somriure.

    Thalassa

    P.S.: llegiré alguna coseta més teva, per poder-me fer una idea més general del teu estil.

  • M'he dit, després dels rodolins:..[Ofensiu]
    rnbonet | 29-01-2007

    ... I per què no començar pel principi?
    I ací em tens, "magdalenià" fervent, rient-me encara.
    El llenguatge és fresc i les idees flueixen com d'un ullal, o ragen com d'una cabdalosa font, impregnant tot d'humor senzill.
    Molt bona la magdalena!
    Salut i molta rebolica!

  • Després d'açò, de bon matí, magdalena i redolí![Ofensiu]
    l'home d'arena | 19-01-2007

    Prop d'aci és la fàbrica de Ortiz, i un poc més enllà la de Dulcesol, seriosos competidors de la Bella Easo, però ni de conya li arriben al melic a la teua magdalena.
    Sense falta, aquesta vesprà aniré a comprar-ne, per si em diuen tantes coses com a tu... pot ser siguen alucinògenes, màgiques.. o CALLA! no serà què tu treballes per la Bella... o (i ara sense burrera) què eres especial en dir les coses.

    Vaig a escarbar més pels teus escrits, perquè sempre em trobe amb alguna meravellosa sorpresa.

  • el bony de la bella easo[Ofensiu]
    Red Pèrill | 16-08-2006 | Valoració: 10

    bonissim, a més em recorda maneres d'escriure com les que faig servir, es pot llegir i rellegir, i a més està clar que cap magdalena del món es pot comparar a la bella easo...
    quin bony... quin bony!!
    i sucades amb llet ja no diguem...
    oi?
    tornaré

  • alegre[Ofensiu]

    M'ha agradat el teu relat. Dius que l'ortografia no és el teu fort; no estàs sola. El teu relat és espontani i fresc, alhora que divertit.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ginebre

ginebre

46 Relats

429 Comentaris

78232 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola!
Benvingut/da a aquest prestatge de la gran llibreria que és Relats en Català.
Sóc bàsicament lectora. M'alimento de les vostres lletres. Però a vegades també escric alguna coseta.
Aquí està.
I moltes gràcies, per la visita!



Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres:
au, surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava

Enric Casasses


ginebre(arrova)gmail.com