Estrany?

Un relat de: Gorwilya

Has vist el meu paraigües?
- Què li passa?
- No li notes res estrany?
- Mmm... no.
- És quadrat!!!
- i?
- Doncs això, que és quadrat!
- I això m'hauria de sorprendre?
- Si, perquè és estrany.
- Estrany?
- Ara em diràs que és normal?
- Normal? Què entens per normal?
- Un que tingui la forma que tenen tots.
- Que sigui diferent a la resta fa que deixi de ser el què és?
- No.
- Doncs llavors, no és estrany. Segurament el què seria sorprenent seria que ningú fes comentaris al respecte pel fet de ser com no són els altres.
- Però és que és quadrat!
- Si tu en algun aspecte fossis diferent a la gent que t'envolta, t'agradaria que es fixessin amb tu per aquest fet?
- No t'entenc...
- Et posaré un exemple... Veus res estrany en mi?
- Mmm... no.
- Sóc negre.
- i?
- El paraigües és quadrat i jo negre.
- Em sembla que t'he entès... Ara et poso jo l'exemple: Alguna cosa de mi et crida l'atenció?
- No.
- Sóc gay.
- i?
- Res, només posava un exemple.
- Ah...
- De què parlàvem?
- Del teu paraigües que és vermell.
- i?
- Que m'agrada tal com és...
- A mi també m'agrada, encara que no tingui res a estranyar...

Comentaris

  • Rar però molt creïble[Ofensiu]
    Parsimonia | 15-06-2008

    Sovint ens fixem en coses absurdes per jutjar els altres. Cal dir, també, que potser és que som absurds de fàbrica. I la veritat és que normal normal, sortosament, no hi ha ningú; ser una bèstia asèptica seria avorrit i força trist.

    Per cert, treballes molt bé amb el diàleg. Segueix així.

    Estimades,

    Parsimònia

  • una conversa[Ofensiu]
    montxita | 19-05-2007

    que diu molt, que tot i la seva sencillesa, fa pensar molt.

    A la meva àvia li van regalar un paraigües vermell i quadrat també, quan el va ensenyar tothom va riure. Jo, no entenia res, era una paraigües, amb la capa impermeable, que et protegia de la pluja, i què tenia d'estrany aquell paraigües com perquè tothom reaccionés com ho va fer??

    M'ha encantat el relat!!!

  • Óstia![Ofensiu]
    Arbequina | 02-12-2006

    Mira que és rarot i ambigu aquest relat: m'encanta! El cert és que té la virtut de fer pensar... moltíssimes coses. I, estranyament, et deixa un regust de realisme... doncs pot ser una conversa real (difícilment, però sí per la manera com la portes).

    En fi, una abraçada.

    Arbequina.

  • Bona mirada[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-10-2006 | Valoració: 10

    No, no és estrany el teu relat; és aparentment senzill, un diàleg lleuger, frases curtes i ben posades.

    Però conté indudablement un missatge: tot depèn dels ulls amb què es mira. Si la mirada és neta, clara, sincera, atenta, destaca més la natura pròpia de les coses i les persones que els criteris imposats artificialment al seu voltant.

    Ben fet!

    Tornar a llegir-te ha estat un plaer, així que no serà l'última vegada.
    Fins aviat, espero.

    Entre tant, t'envio una abraçada rodona i sincera, que confio t'agradarà rebre,
    Unaquimera

  • bestial![Ofensiu]
    Capdelin | 23-10-2006 | Valoració: 10

    genial... per la seva escandalosa senzillesa, per la seva terrorífica naturalitat i frescor, per tornar excel-lent allò que és tant simple i habitual...
    genial... pel ritme suau i humà que t'enganxa des de l'inici fins al final.
    Has aconseguit quelcom difícil: sense treure del bagul un estol de paraules barroques i metàfores i poètiques, has pintat un món nou, innocent, col-loquial, universal i obert, obert de bat a bat a tot i a tots.
    Estrany? Doncs no, ets... POETA!
    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Gorwilya

Gorwilya

38 Relats

191 Comentaris

79276 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Crec que aquest fragment em descriu:

"Sóc com un llibre obert amb les paraules de les pàgines mig esborrades pel pas del temps... ja pots anar llegint que amb aquestes poques paraules que han quedat intactes no en sortirà cap frase que tingui sentit, només frases sense solta ni volta, amb les que arribaràs a la conclusió que millor llençar el llibre i comprar-ne un de nou. Doncs si, aquest llibre sóc jo, un llibre que quan el treuen del seu medi perd tota la lògica i no s'entén què és el què et volia dir o expressar de bon principi."

Com que tots els autors posen els premis que han guanyat... a mi també m'ha fet gràcia fer-ho... :P
2005:
-Segon premi del XXVIII Certamen literàri del casal de l'Espluga de Francolí. Obra: "Passat ocult"
-Primer premi del V Certamen literàri Campdevànol modelitat de poesia. Obra: "On ets?"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font morta de Tona. Poesia: "Vida fugisera"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font de ferro de Tona. Obra: "La història mai explicada"



Per si algun/a relataire vol quelcom:
gorwilya@yahoo.es




R en Cadena

"La dragaroja em va encadenar i jo he passat la cadena a en Vicenç Ambrós i Besa i a la IluiN"

(descobreix què és "R en Cadena")