Detall intervenció

RE: Posada en comú taller: ronda 2 (grup 2)

Intervenció de: Gorwilya | 20-03-2007


Gràcies a tots pels comentaris. Estic descobrint que van molt bé a l'hora d'escriure coses noves, perquè em quedo amb el que m'heu anat dient i ho vaig corregint. I sempre va bé tenir opinions diverses.

Bé, de fet només he rebut dos comentaris. Ginebre m'ha dit que el tindria en breu. Cap problema, mentre acabi arribant no hi ha pressa. I Desocarrel sembla que hagi desaparegut... No ho sé.

Ha estat una bona experiència! Una abraçada!

Gorwilya


Respostes

  • RE: Posada en comú taller: ronda 2 (grup 2)
    Gorwilya | 20/03/2007 a les 22:19

    Gràcies a tots pels comentaris. Estic descobrint que van molt bé a l'hora d'escriure coses noves, perquè em quedo amb el que m'heu anat dient i ho vaig corregint. I sempre va bé tenir opinions diverses.

    Bé, de fet només he rebut dos comentaris. Ginebre m'ha dit que el tindria en breu. Cap problema, mentre acabi arribant no hi ha pressa. I Desocarrel sembla que hagi desaparegut... No ho sé.

    Ha estat una bona experiència! Una abraçada!

    Gorwilya
    • Gorwilya, ho acabaré siii! però
      ginebre | 20/03/2007 a les 22:39

      t'haig de dir que em costa molt comentar el teu text !!
      El trobo difícil! Però no em desanimo eh?
    • MR CI
      llamp! | 16/04/2010 a les 22:35

      Voteu el MELOREPTE Nº 101 aquí

      Bé amics, 7 poemes s'han presentat al Melorepte nº 101. El Melorepte de la música minimalista de Wim Mertens, amb "Struggle for pleasure" (lluitar per plaer).

      A continuació podeu votar els 2 que més us agradin.

      Termini de les votacions: Demà dissabte, 17 d'abril, a les 22h



      Els poemes són....

      Onírica (Aèries àrees)

      Imagines cels d'excels color -magenta, maragda, robí-
      I paratges de nacre i de pètal de rosella i traços
      Que s'estenen pel llenç, i el carbonet t'embruta els braços
      Amb l'eufòria de qui, mentre dibuixa, no para de sentir.

      Imagines prats i núvols -aèries sanguines sanguínies,
      Àrees per néixer i créixer la sanícula de blanca candidesa-
      On l'herba és alta i la brisa pentina llur cos que no pesa,
      Amb la vanaglòria de qui frueix l'aigua clara de les línies.

      Fruit de les margeres que emplenen de primaveres
      Els ulls, les ungles, els llavis assedegats, romes, humans,
      Imagines la fam que em rosega l'esperit quan em somnies?

      Fruïció de les torrenteres per on em menes la vida i em guies
      La perdició per pinedes i per valls obagues, frondoses, les mans
      Tracen allò que imagines i, com en el somni, aparec on m'esperes?





      SOLA

      Sola amb els seus dimonis interiors
      atrapada en el regne de la tristesa
      cau al pou negre
      allà resta perduda
      confinada dins un món fosc
      condemnada a vagar entre les ombres
      acoloreix les tenebres amb els pinzells
      pinta desesperada el món que voldria
      mentre plora el seu tràgic destí.
      Ell la cerca recorrent l'univers oníric
      deixant la seguretat d'un món perfecte
      tan li fa endinsar-se en un camí sense retorn
      per tal d'estar amb ella renuncia a tot
      malgrat que entri al regne de la tortura perpetua.




      Somriure

      I en l'escuma del dia
      queia una lleu pluja
      suau com les carícies
      que esperava d'algú.

      Passava el temps dels arbres
      amb les fulles verd somni
      sota un cel de plom tènue
      serè com el dolç aire.

      I volia un amor
      que seguís sent somriure
      com la tarda sensible
      que amb la terra girava.




      mímesi

      la petxina del cel
      és un colom encès
      el blanc que es fon als peus
      la closca que no es clou
      l'ombra d'un desencís

      la closca dels peus
      desencís del blanc
      petxina que es fon
      en l'ombra del cel


      peus de closca
      blanc de l'ombra

      un des en sis

      Que quan es fon el blanc del colom
      i es clou de la petxina la closca
      l'ombra del cel esdevé
      un desencís
      encès




      Somniant encara

      Com un duc poca-solta
      tot el dia astorat
      sóc ací,
      al tall i al jorn;
      a recer de somnis insomnes.

      I tinc pintada
      una femella just a l'entrada;
      i dibuixe i pinte
      un arbre morat
      amb fruits de poncella
      a un llenç allargat de figures amants.

      Com un crit
      infinit
      a la nit.
      Assolit
      amb neguit
      pel delit.

      I en farem
      -per la fe
      i els colors-
      un dibuix
      o pintura.

      I al forat
      astorat
      ben complit
      de roselles,
      aboquem
      llenya al llit,
      cop al pit.

      Golafre d'amor, ofereixes els llavis
      amb saba calenta. Un desig de viure
      et retalla l'ànsia... però et puja un baf,
      passant per l'esquena de cap a engonal...
      Com carcasses de festa amb una llum ben gran!




      Dins d'un somni

      Vius dins d'un somni
      del que no lluites per sortir
      enjogassat pel frenesí,
      ignorant cap angoixa al pit.
      Sols els teus dits pugnen
      per fer realitat la melodia
      de la certesa on ja no
      hi sabies viure a gust.
      I els sentiments volen,
      les paraules conforten,
      mentre el cor estrenys
      fins un ignot confí,
      d'un interregne clos.
      Veus que no hi ha cap fi
      cap drecera,
      respires la utopia del camí
      on et veus tu mateix
      vivint la teva il·lusió,
      i fas del teu destí la quimera
      de la que, repeteix;
      no, vols, fugir.
      No m'esperis al límit de la casa,
      espera'm en el món imperfecte
      dels desitjos, dels anhels.
      I per què demanar-me per on tirar,
      si ja et costa saber on ets?
      i qui ets...?

      Quan voldràs gaudir de la gaia ciència,
      i les llàgrimes hauràs superat,
      ens farem clars davant de tots,
      a la banda d'aquell teu somrís, infinit,
      i ressorgirem del somni, a la fi, angoixós,
      per ser, sols,
      despreocupada existència.





      Deler

      Camino envers el somni perfumat d'un aire encara no esdevingut. S'apropa a poc a poc, sense fer soroll. Sonen melodies inverses prenyades de desig. Vindrà la nit que espero amb tot d'estrelles dibuixades en el cel de l'univers. Blau i brillant crema aquest somieig, mentre ballen les notes corpreses per l'encís d'un pensament - deler d'una dona que espera - La bellesa és arreu: en la nuesa insòlita d'un doll de paraules ingràvides, que suren en l'espai soterrat d'una subtil revelació.



      • RE: MR CI
        llamp! | 16/04/2010 a les 22:50

        un des en sis


        • RE: RE: MR CI
          llamp! | 16/04/2010 a les 22:59


          un des en sis


          • RE: RE: RE: MR CI
            llamp! | 16/04/2010 a les 23:07

            Voteu el MELOREPTE Nº 101 aquí

            Bé amics, 7 poemes s'han presentat al Melorepte nº 101. El Melorepte de la música minimalista de Wim Mertens, amb "Struggle for pleasure" (lluitar per plaer).

            A continuació podeu votar els 2 que més us agradin.

            Termini de les votacions: Demà dissabte, 17 d'abril, a les 23:00h

            Els poemes són....




            1.- Onírica (Aèries àrees)

            Imagines cels d'excels color -magenta, maragda, robí-
            I paratges de nacre i de pètal de rosella i traços
            Que s'estenen pel llenç, i el carbonet t'embruta els braços
            Amb l'eufòria de qui, mentre dibuixa, no para de sentir.

            Imagines prats i núvols -aèries sanguines sanguínies,
            Àrees per néixer i créixer la sanícula de blanca candidesa-
            On l'herba és alta i la brisa pentina llur cos que no pesa,
            Amb la vanaglòria de qui frueix l'aigua clara de les línies.

            Fruit de les margeres que emplenen de primaveres
            Els ulls, les ungles, els llavis assedegats, romes, humans,
            Imagines la fam que em rosega l'esperit quan em somnies?

            Fruïció de les torrenteres per on em menes la vida i em guies
            La perdició per pinedes i per valls obagues, frondoses, les mans
            Tracen allò que imagines i, com en el somni, aparec on m'esperes?





            2.- SOLA

            Sola amb els seus dimonis interiors
            atrapada en el regne de la tristesa
            cau al pou negre
            allà resta perduda
            confinada dins un món fosc
            condemnada a vagar entre les ombres
            acoloreix les tenebres amb els pinzells
            pinta desesperada el món que voldria
            mentre plora el seu tràgic destí.
            Ell la cerca recorrent l'univers oníric
            deixant la seguretat d'un món perfecte
            tan li fa endinsar-se en un camí sense retorn
            per tal d'estar amb ella renuncia a tot
            malgrat que entri al regne de la tortura perpetua.




            3.- Somriure

            I en l'escuma del dia
            queia una lleu pluja
            suau com les carícies
            que esperava d'algú.

            Passava el temps dels arbres
            amb les fulles verd somni
            sota un cel de plom tènue
            serè com el dolç aire.

            I volia un amor
            que seguís sent somriure
            com la tarda sensible
            que amb la terra girava.




            4.- mímesi

            la petxina del cel
            és un colom encès
            el blanc que es fon als peus
            la closca que no es clou
            l'ombra d'un desencís

            la closca dels peus
            desencís del blanc
            petxina que es fon
            en l'ombra del cel


            peus de closca
            blanc de l'ombra

            un des en sis


            Que quan es fon el blanc del colom
            i es clou de la petxina la closca
            l'ombra del cel esdevé
            un desencís
            encès




            5.- Somniant encara

            Com un duc poca-solta
            tot el dia astorat
            sóc ací,
            al tall i al jorn;
            a recer de somnis insomnes.

            I tinc pintada
            una femella just a l'entrada;
            i dibuixe i pinte
            un arbre morat
            amb fruits de poncella
            a un llenç allargat de figures amants.

            Com un crit
            infinit
            a la nit.
            Assolit
            amb neguit
            pel delit.

            I en farem
            -per la fe
            i els colors-
            un dibuix
            o pintura.

            I al forat
            astorat
            ben complit
            de roselles,
            aboquem
            llenya al llit,
            cop al pit.

            Golafre d'amor, ofereixes els llavis
            amb saba calenta. Un desig de viure
            et retalla l'ànsia... però et puja un baf,
            passant per l'esquena de cap a engonal...
            Com carcasses de festa amb una llum ben gran!




            6.- Dins d'un somni

            Vius dins d'un somni
            del que no lluites per sortir
            enjogassat pel frenesí,
            ignorant cap angoixa al pit.
            Sols els teus dits pugnen
            per fer realitat la melodia
            de la certesa on ja no
            hi sabies viure a gust.
            I els sentiments volen,
            les paraules conforten,
            mentre el cor estrenys
            fins un ignot confí,
            d'un interregne clos.
            Veus que no hi ha cap fi
            cap drecera,
            respires la utopia del camí
            on et veus tu mateix
            vivint la teva il·lusió,
            i fas del teu destí la quimera
            de la que, repeteix;
            no, vols, fugir.
            No m'esperis al límit de la casa,
            espera'm en el món imperfecte
            dels desitjos, dels anhels.
            I per què demanar-me per on tirar,
            si ja et costa saber on ets?
            i qui ets...?

            Quan voldràs gaudir de la gaia ciència,
            i les llàgrimes hauràs superat,
            ens farem clars davant de tots,
            a la banda d'aquell teu somrís, infinit,
            i ressorgirem del somni, a la fi, angoixós,
            per ser, sols,
            despreocupada existència.





            7.- Deler

            Camino envers el somni perfumat d'un aire encara no esdevingut. S'apropa a poc a poc, sense fer soroll. Sonen melodies inverses prenyades de desig. Vindrà la nit que espero amb tot d'estrelles dibuixades en el cel de l'univers. Blau i brillant crema aquest somieig, mentre ballen les notes corpreses per l'encís d'un pensament - deler d'una dona que espera - La bellesa és arreu: en la nuesa insòlita d'un doll de paraules ingràvides, que suren en l'espai soterrat d'una subtil revelació.








  • RE: Posada en comú taller: ronda 2 (grup 2)
    ginebre | 20/03/2007 a les 22:37

    Es clar, gypsy! No hi havia pensat en les paraules obligatòries. Falòrnies és una de les que em molestava força. I algunes imatges com llar esperpèntica, o les ampolles buides que emmetzinaven... Ara no recordo ben bé. Em semblaven com rebuscades. Vaig trobar això també, que era com si fessis versos, però enganxats un al costat de l'altre. Com si haguessis començat fent uns "renglons curts" (com diuen per aquí) i després t'hi haguessis repensat.
    No és dels relats teus que més m'agradin, la veritat. M'agrada molt més el del cor glaçat, el diàleg m'estimes? i altres.
    M'agrada qualsevol gènere, prosa poètica o no, poesia, conte, novela...."poesia científica"...assaig.
    M'ha de tocar la fibra o la neurona, això si. M'ha de fer vibrar una mica. aquest de "sweets" no m'ha acabat d'arribar. ja em sap greu! ho sento! soc com una soca vella i retorçada de ginebre!! ai ai ai!
    no, és broma! Ja sé que m'entens.
    petonàs per tu!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: