RE: Posada en comú taller: ronda 2 (grup 2)

Voteu el MELOREPTE Nº 101 aquí

Bé amics, 7 poemes s'han presentat al Melorepte nº 101. El Melorepte de la música minimalista de Wim Mertens, amb "Struggle for pleasure" (lluitar per plaer).

A continuació podeu votar els 2 que més us agradin.

Termini de les votacions: Demà dissabte, 17 d'abril, a les 23:00h

Els poemes són....

---

1.- Onírica (Aèries àrees)

Imagines cels d'excels color -magenta, maragda, robí-
I paratges de nacre i de pètal de rosella i traços
Que s'estenen pel llenç, i el carbonet t'embruta els braços
Amb l'eufòria de qui, mentre dibuixa, no para de sentir.

Imagines prats i núvols -aèries sanguines sanguínies,
Àrees per néixer i créixer la sanícula de blanca candidesa-
On l'herba és alta i la brisa pentina llur cos que no pesa,
Amb la vanaglòria de qui frueix l'aigua clara de les línies.

Fruit de les margeres que emplenen de primaveres
Els ulls, les ungles, els llavis assedegats, romes, humans,
Imagines la fam que em rosega l'esperit quan em somnies?

Fruïció de les torrenteres per on em menes la vida i em guies
La perdició per pinedes i per valls obagues, frondoses, les mans
Tracen allò que imagines i, com en el somni, aparec on m'esperes?

---

2.- SOLA

Sola amb els seus dimonis interiors
atrapada en el regne de la tristesa
cau al pou negre
allà resta perduda
confinada dins un món fosc
condemnada a vagar entre les ombres
acoloreix les tenebres amb els pinzells
pinta desesperada el món que voldria
mentre plora el seu tràgic destí.
Ell la cerca recorrent l'univers oníric
deixant la seguretat d'un món perfecte
tan li fa endinsar-se en un camí sense retorn
per tal d'estar amb ella renuncia a tot
malgrat que entri al regne de la tortura perpetua.

---

3.- Somriure

I en l'escuma del dia
queia una lleu pluja
suau com les carícies
que esperava d'algú.

Passava el temps dels arbres
amb les fulles verd somni
sota un cel de plom tènue
serè com el dolç aire.

I volia un amor
que seguís sent somriure
com la tarda sensible
que amb la terra girava.

---

4.- mímesi

la petxina del cel
és un colom encès
el blanc que es fon als peus
la closca que no es clou
l'ombra d'un desencís

la closca dels peus
desencís del blanc
petxina que es fon
en l'ombra del cel


peus de closca
blanc de l'ombra

un des en sis


Que quan es fon el blanc del colom
i es clou de la petxina la closca
l'ombra del cel esdevé
un desencís
encès

---

5.- Somniant encara

Com un duc poca-solta
tot el dia astorat
sóc ací,
al tall i al jorn;
a recer de somnis insomnes.

I tinc pintada
una femella just a l'entrada;
i dibuixe i pinte
un arbre morat
amb fruits de poncella
a un llenç allargat de figures amants.

Com un crit
infinit
a la nit.
Assolit
amb neguit
pel delit.

I en farem
-per la fe
i els colors-
un dibuix
o pintura.

I al forat
astorat
ben complit
de roselles,
aboquem
llenya al llit,
cop al pit.

Golafre d'amor, ofereixes els llavis
amb saba calenta. Un desig de viure
et retalla l'ànsia... però et puja un baf,
passant per l'esquena de cap a engonal...
Com carcasses de festa amb una llum ben gran!

---

6.- Dins d'un somni

Vius dins d'un somni
del que no lluites per sortir
enjogassat pel frenesí,
ignorant cap angoixa al pit.
Sols els teus dits pugnen
per fer realitat la melodia
de la certesa on ja no
hi sabies viure a gust.
I els sentiments volen,
les paraules conforten,
mentre el cor estrenys
fins un ignot confí,
d'un interregne clos.
Veus que no hi ha cap fi
cap drecera,
respires la utopia del camí
on et veus tu mateix
vivint la teva il·lusió,
i fas del teu destí la quimera
de la que, repeteix;
no, vols, fugir.
No m'esperis al límit de la casa,
espera'm en el món imperfecte
dels desitjos, dels anhels.
I per què demanar-me per on tirar,
si ja et costa saber on ets?
i qui ets...?

Quan voldràs gaudir de la gaia ciència,
i les llàgrimes hauràs superat,
ens farem clars davant de tots,
a la banda d'aquell teu somrís, infinit,
i ressorgirem del somni, a la fi, angoixós,
per ser, sols,
despreocupada existència.

---

7.- Deler

Camino envers el somni perfumat d'un aire encara no esdevingut. S'apropa a poc a poc, sense fer soroll. Sonen melodies inverses prenyades de desig. Vindrà la nit que espero amb tot d'estrelles dibuixades en el cel de l'univers. Blau i brillant crema aquest somieig, mentre ballen les notes corpreses per l'encís d'un pensament - deler d'una dona que espera - La bellesa és arreu: en la nuesa insòlita d'un doll de paraules ingràvides, que suren en l'espai soterrat d'una subtil revelació.

---

---