Cruel realitat

Un relat de: Gorwilya

Et miro i em mires,
em pregunto què penses,
miro per la finestra,
penso en tu.

Per tu sóc un amic,
no saps que t'estimo,
que nit i dia penso en tu,
només veus amistat.

M'agradaria ser sincer,
poder-te dir el què sento,
si ho fes segur que marxaries,
no et tornaria a veure més.

Penso en el molt que t'estimo,
m'apareixen dubtes,
no sé si confessar-t'ho,
probablement tot serien problemes.

Et trobo al passadís,
intento aproximar-me,
sento paraules de fons,
mots que m'aturen en sec,

Semblo de pedra,
no puc moure ni un dit,
estic immòbil i silenciós,
tant de bo tot fos un malson.

Tanco els ulls i els obro,
tot continua igual,
segueixo com una estàtua,
no estic somiant, és real.

Intent fracassat i frustrat,
no ha sorgit res dels meus llavis,
els murmuris m'han aturat,
al meu voltant tot s'enfonsa.

Insults i males paraules,
mirades de fàstig i rebuig,
boles de paper directes a mi,
ganes d'esborrar-me de la terra.

Ningú em vol bé ni felicitat,
només em desitgen mal,
odien la meva existència,
i tot per ser com sóc.

Et miro i no em mires,
ets un més de la multitud,
desprens menyspreu vers a mi,
creia que eres diferent de la resta.

No hi ha dubtes ni dilemes,
la solució és clara i evident,
No hi ha volta de full,
prohibit mirar cap enrere.

Decisió pressa amb fermesa,
marxaré per no tornar,
no hi faig res en aquest món,
sóc una nosa que no volen.

Ha arribat el moment,
pujo les escales fins l'últim pis,
obro la porta del terrat,
m'aproximo a la vora.

M'assec a la vorada,
observo cap avall,
cotxes i persones que es mouen,
el món no s'atura sota els meus peus.

Allà baix tot és molt diminut,
i no s'atura per res,
marxaré i tot seguirà igual,
una última mirada a l'horitzó.

Tanco els ulls i salto,
em quedo flotant en l'aire,
un braç em subjecte,
no em permet caure al buit.

Obro els ulls i el veig,
em tiba cap a ell,
salt aturat i fracassat,
no hi ha fugida.

Et miro i em mires,
un xiuxiueig teu a cau d'orella,
les paraules t'estimo, no saltis,
una abraçada i un dolç bes.

Comentaris

  • sempre tindrem por d'alguna cosa...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 04-09-2006 | Valoració: 10

    l'amor no correspost, la por a dir-ho, un amic sempre farà que molts cors es trenquin... però i si mai li arribesim a dir... mai se sap.
    un relat ple d'emoció i sentiment, realment molt ben escrit!!

l´Autor

Foto de perfil de Gorwilya

Gorwilya

38 Relats

191 Comentaris

79271 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Crec que aquest fragment em descriu:

"Sóc com un llibre obert amb les paraules de les pàgines mig esborrades pel pas del temps... ja pots anar llegint que amb aquestes poques paraules que han quedat intactes no en sortirà cap frase que tingui sentit, només frases sense solta ni volta, amb les que arribaràs a la conclusió que millor llençar el llibre i comprar-ne un de nou. Doncs si, aquest llibre sóc jo, un llibre que quan el treuen del seu medi perd tota la lògica i no s'entén què és el què et volia dir o expressar de bon principi."

Com que tots els autors posen els premis que han guanyat... a mi també m'ha fet gràcia fer-ho... :P
2005:
-Segon premi del XXVIII Certamen literàri del casal de l'Espluga de Francolí. Obra: "Passat ocult"
-Primer premi del V Certamen literàri Campdevànol modelitat de poesia. Obra: "On ets?"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font morta de Tona. Poesia: "Vida fugisera"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font de ferro de Tona. Obra: "La història mai explicada"



Per si algun/a relataire vol quelcom:
gorwilya@yahoo.es




R en Cadena

"La dragaroja em va encadenar i jo he passat la cadena a en Vicenç Ambrós i Besa i a la IluiN"

(descobreix què és "R en Cadena")