Un dia especial

Un relat de: mjesus

§



Avui era un dia especial. L'àvia Conxita, acabava de fer cent anys. La festa fou memorable: l'Àvia Centenària del poble. Fins i tot un ball com quan era pubilla, puntejant sardanes, el "Ball del Ciri"; la van obsequiar amb un munt de regals que potser mai faria servir, però va ser la dona més feliç del món.

De retorn a la casa pairal que la família conservava a Súria, vàrem sortir a passejar pel bosc, lentament, observant tots els racons d'aquell paradís particular, roures, alzines i pins; la flaire del romaní i el timó ens perfumava l'aire.
Parlàvem animosament. La mare agafava del braç a l'àvia, notant tot el pes d'aquell cos ple de tendresa, que havia viscut la vida al marge d'ella mateixa, sense queixes. Havia estat una dona afortunada, però.
L'àvia ens explicava rondalles quan érem petits i històries viscudes o fets somiats, vés a saber -sempre que podia i sempre que jo li'n demanava.

-Àvia, torna'm a explicar aquella història de quan eres joveneta -vaig dir.
-Amb quin estirabot em surts ara? Xiqueta, ja l'he explicada un munt de voltes, aquesta…historieta! -va dir l'àvia amb veu trencada.
-Ho sé àvia! Ja saps com m'agrada.
-Laia, anem cap a casa a seure, l'àvia està cansada -va dir la mare.

Vàrem seure al banc adossat a la paret de la masia, enfront de l'era. L'aire era suau i ens feia voleiar els cabells, l'àvia es retocava el monyo, era presumida encara.

-Bé, està bé. El meu somni era anar a la capital, per poder estudiar; quasi sempre em deien:«Aquesta noia hauria d'anar a estudi!», i de la mateixa manera escoltava els mateixos renecs: «Ets una pubilla encara, primer has d'aprendre a menar la casa, després… ja en parlarem!» Jo em consumia sabent d'antuvi que els meus precs mai estovarien la fermesa dels seus arguments. Aquella nit, amb divuit anys, com si fos una cerimònia iniciàtica, vaig omplir un farcell amb quatre coses: un vestit preciós que guardava en una caixa de núvia, un raspallet pel cabell, alguns estris de neteja i uns rals que tenia arreplegats. A la matinada, quan se sentia el gall del porxo, vaig sortir de la casa furtivament. El dia era fosc encara, el cel estava tenyit d'un color blavós intens, diferent o jo el veia diferent, era la llibertat que m'empenyia. El camí cap a la vila era llarg, ho sabia, però res podia fer canviar la meva decisió…

Després d'un llarg silenci, l'àvia va dir, amb els ulls plorosos:
-Saps què Laia?, demà t'ho acabaré d'explicar.
-Anem filla, anem!-va dir a la meva mare, agafant el seu braç.

Me la vaig mirar, amb tristesa, -jo ja coneixia el final de la història- del seu rostre havia marxat la bellesa de joventut, el color dels cabells s'havia esvaït, però els seus ulls conservaven la il·lusió i la innocència. El camí de tornada va ser dur, li van arrencar de l'ànima el seu desig més preuat: anar a estudiar -no calia, era una dona.


Comentaris

  • Comentari taller d'escriptura, Ronda 4 (grup 1)[Ofensiu]
    Gorwilya | 27-05-2007

    Amb una mica de retard, però aquí tens el meu comentari. Ho he intentat fer tant bé com he pogut. Així que aquí el tens:

    * Estructura:
    De l'estructura o forma no hi corregiria pràcticament res, només una frase:

    Hi trobo a faltar una coma en aquesta:
    "De retorn a la casa pairal que la família conservava a Súria, vàrem sortir a passejar pel bosc" --> "De retorn a la casa pairal, que la família conservava a Súria, vàrem sortir a passejar pel bosc"


    * Contingut:
    Els personatges del relat són tres: l'àvia, la mare i la néta. Per tant tenim tres personatges femenins de diferents generacions.
    La història se situa en un ambient rural de no fa masses anys. En aquest ambient la néta insisteix perquè l'àvia li expliqui una història i això fa que aquesta es posi trista al recordar que no la van deixar estudiar per ser dona.


    * Opinió personal:
    És un relat que transmet en poques línies la desigualtat de la dona, sobretot la que hi havia fa uns quants anys; quan no deixaven estudiar a les dones. Has sabut plasmar una història que podria ser ben veritat i que transmet molt de sentiment, sobretot de melancolia i tristesa. Això permet que et puguis posar amb facilitat a la pell de les protagonistes.
    El que he trobat a faltar és que l'àvia acabés d'explicar la seva història, ja que expliques quin era el seu somni, però no perquè no el va poder complir. A part de perquè no es veia bé que les dones estudiessin.


    Espero que et serveixi d'alguna cosa!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Tota una vida[Ofensiu]
    Filalici | 26-03-2006

    I, en aquest cas, tota una vida centenària, no és prou com per superar la recança per un somni que no s'ha pogut fer realitat.

    És un relat molt sincer, escrit amb el cor. Aconsegueixes, d'aquesta manera, anar més enllà del que és una reivindicació justa, de recordar-nos un problema que per sort avui dia es veu menys al voltant nostre, però que segueix sent de gran trascendència arreu del món.

    Felicitats i una abraçada

  • Ja em va semblar un relat preciós[Ofensiu]
    Màndalf | 21-03-2006 | Valoració: 10

    quan el vaig llegir en el seu dia i ara m'agrada veure'l aquí per poder dir-te que em sembla una història plena de tendresa i dolçor, amb un encant especial que tu vas deixant anar amb les descripcions i els diàlegs.
    La caracterització de l'avia la trobo especialment bona.

    El "no" del final no importa gens ara, només per les votacions d'aquell moment...
    Un SI ben gros al teu relat tant deliciós.

  • Es tardarà...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-03-2006 | Valoració: 10

    ..molt encara perquè la igualtat arribi a dones i homes. Hi han molts milers de dones a tot el món que estan patint encara l'esclavitut. Espero que amb el temps es pugui arribar a on s'ha d'arribar.
    Una abraçada manresana.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mjesus

mjesus

42 Relats

245 Comentaris

60560 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
*

R en Cadena

"La senyora Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la Sra. Baiba Liepa, al Sr. Xavier Valeri Coromí, la Sra. jacobé, el Sr. Filalici, la Sra marga i la Sra. Elvira"
Li heu d'agrair a l'EmmaThessaM!
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Taller d'escriptura a relats en català:
Per qualsevol informació aneu a la web: http://es.geocities.com/tallerrelat





clar_lluna(arroba)yahoo.es
trasgrafica.com