Targeta vermella (gelosia)

La Cèlia havia quedat amb l'Edu per anar a veure un partit. Va arribar mitja hora tard, va pujar les escales i es va dirigir a les grades. Només entrar per la porta de la graderia va veure una noia xerrant amb l'Edu, en aquell moment, al veure'ls tant junts, la gelosia es va apoderar d'ella, de tal manera que va agafar un cubell de fregar, que algú havia deixat oblidat a una cantonada, i el va abocar al damunt del seu xicot.

Piiiiiip!!!!! L'àrbitre acabava de xiular targeta vermella. La Cèlia no s'ho podia creure, aquell home rabassut amb bigoti estava mirant cap a les grades i la senyalava. La falta no anava dirigida a cap dels jugadors, sinó a ella. I a més a més, li estava indicant que ja podia fregar tot el mullader que havia fet.

En adonar-se de què estava passant es va posar vermella com un tomàquet. El partit va continuar i no sentint-se tant observada va fregar amb la mirada al terra, no gosava mirar el seu xicot ni la noia que l'acompanyava. L'Edu se l'havia quedat mirant sense entendre res del que acabava de succeir i la noia va començar a riure de la situació.
La Cèlia només volia marxar corrents, però just en el moment que volia fugir, l'Edu la va agafar pel braç. I li va presentar la Cristina, la seva germana. En sentir aquesta última paraula, la Cèlia va enrogir encara més i només desitjava desaparèixer.

La Cristina continuava rient, tenia un atac de riure i és que era la situació més graciosa que havia viscut, ja que mai havia vist un àrbitre xiulant falta al públic.
En canvi la Cèlia no hi veia la gràcia, havia estat el moment en la seva vida que havia passat més vergonya. El qual tot el públic, els jugadors i demés persones que hi havia allà recordaria la resta de la seva vida, i tot per haver-se deixat endur pels impulsos.