Distància

Primer de tot donar-te les gràcies per comentar-me! Tot i que fa temps que no público res, volto per aquí ;P

M'ha agradat el que has escrit, és curt, però precís i profunt! Amb poques parules plasmes tot el que vols dir. Només comentar-te que hi ha unes petites faltes d'ortografia (espero no ofendre't, però és que m'han cridat l'atenció):
- converteig --> converteix
- interesant --> interessant
- deixesis --> deixessis
- t'explicaría --> t'explicaria

Petons i una abraçada!

Gorwilya

el teu relat. Has escollit mots escaients i li has sabut donar forma per expresar breument tot el sentiment que s'amaga i es pot llegir entre línies.
Una abraçada

Un relat que demostra força expressiva i coherència narrativa, que conté bons recursos i que sorpren.

Tornaré a passar per llegir-te més i descobrir-te millor.

De moment, rep una abraçada ben afectuosa,
Unaquimera

vull agrair-te l'atenció que has prestat als meus relats (renoi! quatre comentaris seguits em semblen tot un elogi, de debò!)

Ara una observació sobre aquest relat:

ja sé que has dit que la poesia no se't dona gaire bé, però aquest text podria ser un bon poema si t'hi fiques una mica. La raó és molt senzilla, expresses una idea en poques paraules, amb força. Si li busques una nova disposició segur que li trobaràs la música interna que el convertirà en un poema.

No vull dir amb això que no estigui bé com està. Però, si el planteges com a relat, jo tinc la sensació de que pots dir-me molt més. Si ho fas com a poema, la idea per si sola ja suposa tot un text.

Vaja, no se si m'he explicat prou bé. Si decideixes fer la proba ja ens ho diràs.

... que Sota els cirerers en flor. Ens parles d'una distància no precisament física, i aquí rau la dificultat del text. Però penso que te n'has sortit molt bé a l'hora de reflectir-la. La referència a la tenebrositat és l'element que permet conèixer aquesta distància.

I el teatre... A quin teatre pots voler referir-te? Potser al teatre de la vida mateixa? Possiblement.

Però també podria ser que fos el teatre que t'agrada (jo també n'havia fet, i l'havia disfrutat molt, però altres objectius m'empenyeren a deixar-lo de banda). En qualsevol cas, crec que aquesta referència final al teatre pot tenir un doble sentit. Tot depèn de com ho interpreti qui ho llegeixi.

Enhorabona un cop més, Sònia, i encantat d'haver-te llegit!

Vicenç