Qui estima, què deu fer?

Un relat de: Eriverd
Qui pensa es resisteix.
Qui estima, què deu fer?
Potser deixar-se endur
per l'aigua de la set.
Com jove que fresc brolla
guimpant el desnivell.
Gorg d'il.lusió que escampa
sense control ni fre.

Qui pensa es resisteix.
Qui estima, què deu fer?
Potser deixar-se endur
per l'aire del teu vent.
Com jove que respira
el gest d'un torb rebel.
Tempesta quan rebufa
sense sentit ni llei.

Qui pensa es resisteix.
Qui estima, què deu fer?
Potser deixar-se endur
per sorra al teu desert.
Com jove quan somia
ser temps d'instant etern.
Arena movedissa
sense substrat ni arrel.

Qui pensa es resisteix.
Qui estima, què deu fer?
Potser deixar-se endur
per flama del teu zel.
Com jove que és guspira
d'un bell vermell rogent.
Incendi de per vida
i foc sense recel.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: