Ulls clars

Ulls clars que semblen parlar
quan els llavis res no diuen.
Ulls que estan ja molt cansats,
mirada que a penes mira.

Deixa’m que et prengui la ma,
t’injectaré un munt de vida
de la que tu em vas donar
i que puguem compartir-la.

Et parlaré del ahir,
que ara la foscor eclipsa,
potser així pot despertar
dels teus llavis un somriure.

No em deixis anar la ma,
vull que notis l’energia.
Ulls clars que per un moment,
de nou s’omplen d’alegria.