Cercador
Per això compto petxines
Un relat de: T. CargolPerquè tinc por de morir
és pel que crec que no visc.
Per això compto petxines
de records a vora el riu
en lloc de banyar-me en l'aigua
i que se m'endugui el corrent.
...
Perquè m'espanta la vida
em ve un desig de morir.
Els grills de la mandarina
em tremolen a les mans.
Per això compto petxines
de records a vora el riu
en lloc de banyar-me en l'aigua
i que em bressolin les ones
i em capbussi tot rabent.
Comentaris
-
Hola!![Ofensiu]Àfrika Winslet | 01-08-2006 | Valoració: 10
Bones! El títol m'ha cridat molt la atenció, m'ha encisat. (A més, no sabia que també fessis poesia, o cançons com tu dius) Trobo que és una frase molt bonica... i la resta no m'ha decepcionat en absolut! M'ha semblat una idea molt bona. És ben cert que, de vegades, la por sembla que freni el ritme de la nostra vida o que la frenem nosaltres mateix, a voluntat, per la por que sentim a continuar, a canviar o a trobar quelcom desconegut i, potser, no saber enfrentar-nos-hi.
En fi, que m'ha agradat molt.
Petons!! -
La por ens talla les ales.[Ofensiu]angie | 18-02-2006
En sóc totalment contrària a la por a viure, potser per haver viscut la mort de gent molt estimada que lluitava per a no marxar.
Les petxines són metàfores de la inactivitat, de la solitud i de la closca que ens protegeix, però que no ens deixa viure plenament.
Un poema carregat de tristor, de por i que convida a animar a l'escriptor a endinsar-se nu al mar de la vida, que de vegades és fred, però d'altres ens acaricia i ens fa l'amor.
petons
angie -
La por a tot allò desconegut...[Ofensiu]ROSASP | 13-02-2006
Malgrat siguin bons o dolents, només viure pels records ens ancora i ens xucla la força i la decisió d'obrir nous camins per descobrir.
La imatge d'aquestes petxines em fa venir al cap quelcom que resta inert i que un dia va tenir vida.
Malauradament solem tenir por de viure i també de morir; tot plegat una roda que s'ens engoleix grans fraccions d'un preuat temps que ja no es torna a repetir...
Crec que toques un tema profund i alhora quotidià. Preguntes i propòsits que ens fem molt sovint.
He vist el teu missatge al fórum de que ja hauria de haver publicat un altre relat, segons els teus càlculs. M'has fet mirar si realment seguia alguna cadència...
És passió per l'estadística o tens poders endivinatoris?
Mira per on, n'estic acabant un; a poc que pugui demà el penjo.
Gràcies per fer-me somriure!
Una abraçada!!!
-
Tens raó [Ofensiu]Yuna | 11-02-2006
quantes coses ens perdrem per la por al desconegut, a fer-nos mal.. a no endur-nos una decepció..
¶:)
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini