Foto de perfil de quimmiracle

quimmiracle

TARRAGONA,

42 Relats, 119 Comentaris
20257 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Últims relats de quimmiracle

Últims comentaris de l'autor

  • quimmiracle | 13-12-2013 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, especialment els dos darrers versos que trobo que denoten molta tendresa. També diria que en els últims poemes -almenys són aquests que me'n recordo- hi ha una sinceritat del jo que fa que els versos siguin poesia autèntica i no un simple reguitzell de retòrica i tòpics posat en metres més o menys ben escandits, com malauradament acostuma a passar amb molts poemes.
    Com va dir, o parafrasejant la seva idea, Joan Fuster d'una mala obra en prosa sempre en pots treure algun profit, en canvi la poesia o és sublim o és ridícula, no hi ha terme mig, és el que té tractar amb els sentiments. I tu, companya, no fas versets, fas poesia.

    Pel que fa a "Always two questions", no res... una brometa en un moment d'eufòria del dret-a-decidir i de la pregunta acordada unes hores abans. En Iong Txon en el seu enunciat del nanorepte també feia dues preguntes -o una pregunta dual- que són reproduïdes per mi i enllaçades amb "i si afirmes..." (malgrat -i aquí grinyola una mica- la primera no reclami un sí o un no contundent, si no implícit) per tal de comptar 20 paraules i fer un nano-còmplice al qual em sembla que només jo li trobo la gràcia! :-)

    Una abraçada i un bon any!

  • quimmiracle | 12-12-2013 | Valoració: 10

    I enlluernador! Felicitats!

  • quimmiracle | 03-05-2013

    Hola Joan.

    M'he llegit els teus relats i m'han agradat força. Tens un estil molt fluïd, que els fa molt llegidors, i personal, que els fa que es reconeguin de seguida i se t'identifiqui com l'autor.

    La llàstima és que l'últim és del 2007. No sé si ara els fas iguals o has evolucionat cap a millor, com tots aspirem, o hauríem de fer-ho.

    Pel que fa als meus, a mi personalment m'interessa/va molt treballar l'estil i que aquest sigui variat -cosa que no sé si aconsegueixo- i que siguin el més imaginatius possibles. Sempre tinc al cap la idea de Poe d'"unitat d'emoció" però no sé si ho aconsegueixo o no.

    La veritat, però, és que ara no escric res. Per mi escriure comporta un esforç molt gran que d'altra banda no em compensa perquè no tinc la necessitat d'escriure, tal com demanava Rilke a un jove poeta, i com tampoc sóc vanitós, és per tot plegat que m'omple més llegir bona literatura que escriure'n de mediocre o dolenta, per ser més clars!, com és la meva. Tanmateix si em vols llegir tinc una quarentena de relats publicat aquí amb el nick quimmiracle. I si ho fas, t'agrairia que em donessis la teva opinió.

    Espero que el vostre llibre s'hagi venut i que hàgiu tingut bones crítiques!

    Una abraçada

    Quim M.

  • quimmiracle | 02-04-2013

    M'ha agradat molt! Una bona mostra del que ha de ser un relat breu! Felicitacions!

  • quimmiracle | 18-03-2013 | Valoració: 10

    Està molt ben escrit i el tema està molt ben trobat.
    No deixem de ser animals per ser persones, però sembla com si la cultura ens allunyés, inconscientment o no, d'aquesta realitat. Tot el que ens recorda la nostra animalitat o està prohibit, mal vist, o molt reglamentat socialment: Tirar-se pets, eructar, anar despullat, cardar... etc, etc, I anar contra això ho fa subversiu! De nou, felicitacions i ànims!

  • quimmiracle | 13-03-2013

    Bloody negra i sangonosa! Una nova faceta fins ara inèdita! Si et sóc sincer, crec que la idea és bona però que tot queda com molt simple i previsible, superficial m'atreviria a dir. Però, tot i això, crec que tens fusta d'escriptora negra! Diuen que aquest gènere és propi de temps de crisi, deu ser això... però per al meu gust és un dels més interessants i Chandler un dels més grans novel·listes de tots els temps. Una salutació ben forta i endavant amb les atxes!

    Quim

  • quimmiracle | 07-02-2013

    Com sempre un bon relat teu! El que ha de fer la soferta senyora és meditació transcendental: inspirar i expirar, inspirar i expirar.... que es veu que ajuda molt i fa veure la vida d'un altre color! :-) O això o divorciar-se i buscar-se un cubanet resulton que l'ajudi a transitar pels esculls de la vida, que són quatre dies i ja anem pel tercer! Ui, ara sí que em sembla que se me'n va l'olla, que estic a la feina i estic esperant que em convoquin a una reunió de treball i el telèfon que no sona, que no sona, que no sona,,,, inspirar, expirar! Cosmos i caos! ....

    Blady, encanta't de saludar-te i si no ens veiem més és perquè últimament no escric quasi res i per tant no publico... i no crec que el món per això es perdi cap meravella! :-) Bé, salut i inspiració! Uhmm, anava a dir "i força al canut" però no ho faig no sigui que ens censurin "com en els vells temps" de la primavera de l'any passat!

    Una abraçada

    Quim

  • quimmiracle | 30-01-2013

    Torna-la a pelar, Sam!

  • quimmiracle | 22-01-2013

    M'ha agradat però m'ha deixat entristit el que li hagi pogut passar a la Sònia, la xicona que aquell dia sí que devia anar a treballar,,,

    Una salutació i endavant!

  • quimmiracle | 04-06-2012 | Valoració: 10

    la idea i el desenvolupament. La forma i el fons. Tot, en definitiva!
    Quim

  • quimmiracle | 30-05-2012 | Valoració: 10

    Realment molt bo!. Gràcies Bladi pel teu comentari i per les teves reflexions. M'agradaria poder-te dir personalment -vull dir per correu- què en penso de tot plegat -a veure si pot ser demà- que la veritat m'ha sobtat perquè pensava que érem i ens tractàvem entre adults però em sembla que una altra vegada anava errat.

    Tot i això, no vull acomiadar-me avui sense desitjar que tornis a penjar les teves obres. Que res no impedeixi que les puguem gaudir quan vulguem!

    Una abraçada,

    Quim

  • quimmiracle | 24-05-2012

    Llegint la intervenció de l'Aleix, no sé si entès res del relat! Pensava que se suïcidaven tots dos -no sé ben bé per què, perquè tot sembla en principi rutllar- fent un pacte de fer-ho junts, per amor, amb les pastilles. Però la intervenció del company m'ha descol·locat completament!

    Llegir-te, sempre és un plaer!

    Quim



  • quimmiracle | 23-05-2012

    Que no decaigui! Que mentre hi ha vida hi ha ALEGRIA!!!

    Quim

  • quimmiracle | 21-05-2012 | Valoració: 10

    i real com la vida mateixa! O parafrasejant aquell, per què sempre li diuen amor quan a vegades només és sexe?

    Felitacions!

    Quim

  • quimmiracle | 10-04-2012

    Quan l'avorriment es converteix en desesperança és el pitjor que hi ha. Sense il·lusions, anar passant dia rere dia, amb el sense sentit fent-se més fort, costa molt d'aixecar-se cada matí. Felicitacions pel teu relat! Certament, aquesta és una altra mena d'avorriment, però moltíssim pitjor!
    Ens llegim.
    QuimM.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: