i real com la vida mateixa! O parafrasejant aquell, per què sempre li diuen amor quan a vegades només és sexe?

Felitacions!

Quim

Llegint-lo m'ha vingut al cap aquest acudit! "I si ho fem per l'altre forat? -Tu, tu què vols??? que em quedi prenyada?!?!?!?" Que confesso que cada cop que el recordo em fa gràcia! Què hi farem!

Hehehehe! I com dic al títol, ja ho deia abans ma mare -políticament incorrecte ella!- que això del coll alt feia de marietes!

Deixant a banda aquestes esplaiacions, felicitar-te de tot cor per aquest nova fita en la teva carrera literària, que de ben segur esdevindrà un clàssic dins de la literatura eròtica car obre nous viaranys d'investigació literària per a tots els lletraferits que concurrim en aquesta nostra llar RC.

Jo humilment no sé si gosar recomanar-te un dels meus texts, si encara no l'has llegit, que es diu L'ANDROMINA, i que el podràs trobar enterrat en el temps en els baguls de "relatsencatala". Ja em diràs alguna cosa si te'l llegeixes...

Una abraçada efusiva, ma non troppo!

Quim

Quan l'avorriment es converteix en desesperança és el pitjor que hi ha. Sense il·lusions, anar passant dia rere dia, amb el sense sentit fent-se més fort, costa molt d'aixecar-se cada matí. Felicitacions pel teu relat! Certament, aquesta és una altra mena d'avorriment, però moltíssim pitjor!
Ens llegim.
QuimM.

Molt fresca, ben escrita i amb un ritme vibrant que fa que te la llegeixes d'una tirada! Felicitats!

M'ha agradat molt. En ser una conte amb sorpresa final, però, trobo que quedaria molt més rodó sense l'última frase. Al meu entendre no hi afegeix res que no es pugui deduir i, en canvi, rebaixa el clímax -valgui l'expressió!- de la sorpresa. Bo,bo i bo!

Quim

Estimat Crohnic, m'ha agradat el teu relat però com molt bé deus saber fas trampa amb el lector incaut!! De veritat vols que ens creguem que en aquest país un escriptor per molt famós que sigui no pot fer el vermut, ni anar a córrer ni fer vida normal a causa de la popularitat??? Vius a Catalunya?? Ni que fos un jugador o un ídol d'adolescents!! A part d'aquest petit peròòòò, el teu relat és una petita perla i una gran enveja. Fins la propera! :-)))

QuimM

És la paraula que m'ha vingut al cap la segona volta que l'he llegit. Elegan, perquè: té gràcia, propietat i refinament, i és engiyós i alhora net i simple.

Com ens tens habituats, un bon relat. molt visual, ambientat en una època proppassada que, tanmateix, reviu intensament als nostres ulls. I d'un estil aparentment senzill, que tots sabem que o bé és innat o bé costa l'indicible aconseguir-lo. A mi escriure em costa moltíssim tant ficar-m'hi com progressar com donar per acabat un escrit, després de repassar-lo i repassar-lo i trobar-lo sempre imperfecte. És per això que llegir relats com el teu em provoca aquest sentiment de sana enveja admirativa! I poca cosa més puc afegir-hi....

Fins una altra

Quim

...rodoredià, li he trobat que el fa senzillament encisador.
Quim M.

i de sensacions. Potser massa i tot, m'atreviria a dir, però atès que el repte que et proposes és molt elevat no puc menys que felicitar-te i exclamar: Bravo, mestre!

Aquest relat -i la seva autora- sou un gran relat nadalenc. Gràcies!

Gràcies pel teu benèvol comentari. Tu sí que em provoques enveja amb els teus relats!. Et continuaré llegint.

Quim

Senzillament poesia!

Quim M.

El trobo original, divertit i lúdic -per l'autoreferència constant a RC i als seus autors- i sobretot m'agrada l'estil literari, fresc -molt fresc!- i amè... I tens tota la raó quan dius que hem perdut l'esperit de sacrifici, l'esforçar-se per obtenir un premi que sabem que serà molt més gran que l'esforç esmerçat, i que preferim el breu, la cosa curta encara que dolenta que una obra llarga encara que bona. En resum, encanta't d'haver-te llegit aquesta narració, que no serà l'última!

Quim M.

... i poca hi puc afegir a banda que és bo!
Sempre un plaer segur llegir-te!

quimmiracle