POESIA TERAPÈUTICA

per cert!!!! l'adjudico als meus relats prefetits!!!!

no em cal romandre en silenci, ja que mentres llegeixo aquests vers teus, em relaxen, estaria molt be, sentir-les dir, m'encante!!!!!!!!!!! OLE!!!!!!!

que ens has donat. He gaudit del silenci, de la tranquil·litat, de la ment neta de pensaments i cabòries, he respirat profundament i m'he omplert de bones vibracions per a la resta del dia, de la setmana, del mes. Tot això que ens comuniques té, com tu dius, un gran valor terapèutic perquè ens connecta amb lo més profund del nostre ésser.
Gràcies per recordar-nos que hi ha una altra dimensió a banda de la vida atrafegada en la que estem immersos.

Gràcies pel comentari, amic. M’esforço en millorar, ara que tinc temps.
Et veig darrerament molt filosòfic i una mica “filoteràpic”. Compte que algú no ho entengui com un intrusisme. Ja saps que aquests terapeutes...

Ens ho repetim sovint, el silenci és el bàlsam que cura els neguits, però sovint també ens costa molt de guardar-lo, un minut de silenci... si, estem callats, però i la ment, també?
Ves per on, llegir aquest poema m'ha portat una pau interior i m'ha relaxat, potser ha estat només un minut, però ho has aconseguit Jaume, ment i cos tranquils i en pau.
Gràcies!!
T'invito a llegir el darrer poema que m'ha publicat, NIT DE JAZZ, crec que també transporta i dóna serenor.
Serà que ho necessitavem?

Una abraçada
núria

... jo el que m'he emportat és molt més del que tu mateix dius al final, només llegir, se m'ha omplert el cos de valor per iniciar un dia difícil i que de sobte s'ha fet fàcil.

MIL GRÀCIES, JAUME! MOLT I MOLT MÉS QUE TERAPÈUTIC!

A veure si prou gent té la sort de caminar silenciosament per les teues belles paraules!


Sergi