PRELUDI

Un relat de: AssociacioRelataires
PRELUDI

La cercava, pura, verge i sense cap màcula. Feia una lluna que el meu mestre m’encomanà aquella tasca.
Quan estava a punt de maleir la meva dissortada fortuna la vaig albirar al vell mig de la vall. Res entenebria els raigs de l’astre rei que es reflectien sobre la seva pell encara per desbastar.
Vaig davallar de la meva muntura. Ningú no sabria el que allí estava a punt de succeir.
Mentre m’hi apropava furtivament notava que el cor s’accelerava. Per fi l’havia trobat. Ella restà immòbil, impertorbable, hieràtica.
Vaig observar la seva nuesa salvatge des de diferents angles; aquell prodigi de la natura que només un home versat com jo podia apreciar, una bellesa que s’ha de cercar dins les entranyes.
Em dirigí cap el corser. D’una llambregada vaig escodrinyar el bosc, tot intentant de percebre la més mínima fresa que pogués presagiar que una mirada indiscreta estigués observant el que allí succeiria. De dins de la sàrria vaig treure la maça.
El viarany m’hi portà per segona vegada. Havia de ser un cop sec, franc. La testa havia de caure a terra amb un sol aürt. No hi podia haver cap tipus de fractura interna. Cap senyal de brutalitat o acarnissament que fes presagiar que la valuosa joia hagués estat maltractada per mans inexpertes.
Vaig observar quin seria el millor angle per etzibar-li el cop definitiu. L’estocada de gràcia que faria davallar el cap d’aquell gràcil tros que semblava que sobresortís d’unes espatlles més amples, que no havien sucumbit a l’exposició a la mare natura.
Vaig descarregar el cop amb una precisió mil·limètrica. La testa s’escalabrà pel lloc precís!
-L’has trobat? –Preguntà el mestre-.
- Sí. –Vaig respondre tot mostrant-li la joia-.
Em quedaven seixanta dies per aconseguir que aquell extraordinari quer esdevingués la pedra dovella de la catedral. Calia esculpir-hi la Mare Entronitzada.
Els mestres del gremi analitzaren els cops donats amb les eines precises. Així vaig assolir l’objectiu: ser mestre en l’art de l’escultura.



Blancafort

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: