pensaments i altres alteracions

Un relat de: Paula Przybylowicz
fusta molla
ha plogut
dol de terra
carrer brut

estovalles a taula
música de fons
arc de sant martí
record de cançons

tresor mort
cendra morta
portant plors
portant dols

do major
absència
la menor
llum, claror

sostinguts
bemolls
pensaments
i altres alteracions

Comentaris

  • Tonalitats relatives[Ofensiu]
    Ivan Bonache | 22-04-2013

    Do M i La m són tonalitats relatives sense alteracions en la seva armadura.
    Potser hagués quedat millor agafar una altra parella de tons relatius que sí tinguessin alteracions, per fer més rodó el poema, però segur que ningú s'ha adonat d'això, oi? ;)

    Salut!

    Ivan

  • Berenís | 28-08-2012 | Valoració: 9

    què musical, quin ritme. M'ha agradat. Molt bé!

  • Felicitats[Ofensiu]
    Jimmyjazz | 17-02-2012 | Valoració: 10

    M'encanta aquesta manera de fer avançar el poema a batzegades.
    T'aniré seguint.
    Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz

Paula Przybylowicz

25 Relats

67 Comentaris

10739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Nascuda a Barcelona el 1997, d'arrels lleidatanes i poloneses, i corpresa per Girona, ciutat adoptiva. Actualment estudio filosofia a la ciutat comtal.

Escric irreflexivament i, com Ió, si se'm preguntés, no sabria respondre satisfactòriament per què. És, en tot cas, un petit oasi a la vasta academicitat crítica i auto-imposada de què es nodreixen els meus dies. Sóc mala filòsofa perquè m'enamoro fàcilment, de persones i de sensacions; el plàcid goig de l'eternitat en la bellesa, que tot ho atura, em pot. Em desenamoro també fàcilment, de persones i d'idees. Em moc, per tant, en aquest vaivé, que penso tan humà.

M'agraden els viatges en tren, passejar i la música nostàlgica (com a herència transgeneracional). M'agrada molt, molt, menjar, cuinar i que em cuinin (per a mi, no a mi, és clar). Sóc més de bosc i muntanya que de mar, tot i que llegir un bon llibre amb la remor de les onades de fons no té preu. M'agrada quan el vent mou les fulles dels pollancres, l'escorça clapejada dels plataners, la llum reflectida en l'aigua. M'agrada l'olor de pedra humida, d'esglésies i llocs antics, dels geronis, la menta i el romaní.
M'agraden els cossos masculins i els femenins. M'agraden les persones. M'agrada força tot perquè em deleito fàcilment, amb gairebé tot.

Fins aquí, és tot safareig. Els temes pràctics venen ara.

Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és perquè els moments de dolor, en general, són fàcil de descriure.

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.

El meu blog personal és: https://paulaprzybylowicz.blogspot.com.es


Paula