Pesanta xucladora

-Mare! Hi ha una ombra sota del llit!
La mare arriba, amb l'ai al cor, el seu minyó ha tingut un malson i ve a consolar-lo.
-Mira sota del llit, mare.
La mare ho fa, no veu res, no veu l'ombra, perquè no es veu una ombra entre ombres, no es pot distingir de la resta d'ombres.
-Dorm, fill. Mira t'acotxo bé, i no treguis la mà fora del llit, així ningú et farà res.
-Mare, tenia una pesantor en el pit, algú m'estava a sobre!
-Era un malson, amor. Dorm. M'estaré una estona amb tu, fins que estiguis ben adormit.
-Tanca la finestra, mare, les ombres entren amb la finestra oberta.
-La tancaré, no pateixis, i dorm!

La pesanta té paciència. Esperarà que la mare marxi i tornarà a enfilar-se al llit, per xuclar-li a la canalla tota l'energia que pugui. Sap que alguns cops se li escapa el neguit i acaba ofegant la víctima. Haurà de ser cautelosa, la mare ha tancat la finestra i ara no podrà sortir fins demà. Això és una nosa. Haurà de pasar tot el dia amagada sota del llit, esperant que demà a la nit la tornin a obrir. Serà prudent, i deixarà la víctima respirar una estona més. La criatura demà ja haurà oblidat aquella ombra que no el deixava respirar.