Un joc real

Estava emocionat. M'havia comprat el nou joc: "Wars of M-Age" .

Vaig engegar l'ordiandor i el vaig instal.lar.

De sobte, la pantalla es va posar negre.

Em vaig esperar uns segons, quan una mà em va agafar i em va portar cap a la pantalla. M'havia xuclat!

Em vaig aixecar i estava enmig d'un descampat. De lluny vaig veure un cavaller que s'apropava a mi.

Quan el tenia aprop li vaig saludar.

Ell en canvi, em va tirar una llança! Quasi que em trenca el cap.

Només vaig pensar en córrer i això és el que vaig fer.

El cavaller em volia matar? I, com es que hi havia un cavaller?

Un moment! La pantalla...el cavaller... Havia entrar al joc!

Vaig recordar com es mataven els cavallers. A les instruccions deia que havie d'apuntar al cavall i fer-lo caure.

Vaig agafar una branca que havia caigut d'un arbre i li vaig tirar al cavall. Li va donar a una pota i es va caure.
De sobte, el cavaller va desapareixer.

Vaig recolçar-me en un arbre i vaig pensar com sortir d'allà.

A les instruccions deia que s'havia de matar al rei.
No vaig dubtar ni un segon i em vaig posar a buscar un castell. Al horitzó hi havia un!

Però no hi podia anar caminant. Trigaria massa!

Vaig recordar que el cavaller havia mort i se'm va acudir una idea.

Vaig pujar al seu cavall i vam anar cavalcant fins arribar al castell.

Allà hi havien dos guardies tant alts com un sant pau , drets, que em miraven amb una mirada d'aquelles... assassines.

Un em preguntà:

-Tu! Noi! Ets un intrús? Ataquem-lo!

Se'm va posar la pell de gallina.

Vaig recordar les instruccions , deien que els guardies no eres massa forts.

Se'm acostaven.

No sabia que fer!

Vaig donar-li un copet al cavall i aquest va arrancar a correr , fent caure als guardies.

Com el cavaller, van desapareixer.

Vaig obrir la porta i vaig deixar el cavall a fora.
Al entrar, un munt de guardies ( uns 20 ) em van mirar amb aquelles mirades assessines.

Jo no tenia armes ni res per atacar.
Estaven a punt de tirar les seves llances quan una gran flama va matar-los a tots. Era una flama que venia del cel.
Pensava que havia sigut un angel quan vaig mirar i vaig veure una bèstia enorme, amb ales... un drac!
Llavors em va escupir una bola gegant de foc.
Vaig correr com mai havia corregut i vaig obrir una porta que estava per allà.
Darrere la porta hi havia un home amb una capa i una corona... El rei!
No em va donar temps ni de respirar quan el rei em va llançar una llança. Quin estrés!
Vaig esquivar-la amb dificultat i vaig mirar toa l'habitació.
A la paret hi havien dues espases.
Les vaig agafar i li vaig llençar una al rei. Ell la va esquivar sense dificultats.
Em va llençar una altra llança i em vaig amagar entre una taula.
Hi havien unes pomes molt vermelles.
Se'm va acudir una idea.
Li vaig llençar totes les pomes i, com no podia esquivarles totes, es va entrebancar amb una. Llavors li vaig llençar 'espasa i...
Va haver una explosió que em va fer tancar els ulls.
Els vaig obrir.
Estava a la meva habitació, en el meu llit.
Tot havia sigut un somni?
Ho donava per somni quan vaig veure en el meu costat una poma...